• L'Andorra perd l'ajornat contra l'Igualada i continua a tres punts de segellar la permanència matemàtica

Javi Subiza refusa una pilota literalment abraçat pel seu marcador, en el partit d'ahir entre l'Andorra i l'Igualada al Camp d'Esports d'Aixovall Foto: àlex lara

eL FC Andorra té la permanència virtualment assolida, però ahir tenia la primera oportunitat de segellar-la de manera matemàtica i no va poder fer-ho. Es tractava el partit ajornat de la 19a jornada contra l'Igualada a Aixovall, ningú més sumava, però els tres punts van volar. Queden, però, cinc jornades i és qüestió de temps que l'equip que dirigeix Justo Ruiz confirmi que continua a Primera Catalana si no hi ha una desgràcia majúscula.

L'Igualada arribava al partit d'ahir ja amb els deures de la salvació fets i massa lluny de la lluita per l'ascens que només beneficia als dos primers classificats. L'Andorra estava a un pas de seguir el mateix camí del seu rival, jugava a casa i arribava a la cita amb una espectacular ratxa de nou partits sense perdre desglossada en set triomfs i dos empats... Tants condicionants favorables van acabar sent perjudicials i en això va contribuir un àrbitre nefast que va aportar el seu gra de sorra a un partit infumable amb tretze targetes grogues de les quals vuit van ser per als tricolors. Ayala i Emili les van veure per partida doble i van haver de marxar a les dutxes abans de temps.

RES DE RES A LA PRIMERA PART / La primera part, futbolísticament parlant, es pot resumir amb tres paraules: Res de res. Sort que eren les quatre de la tarda i el sol va aparèixer ja amb una brillantor ja estival... Una cosa bona. El resum dels primers 45 minuts es resumeix en una falta d'uns 35 metres que va xutar el central visitant David i que va refusar Ferran Pol. I com a molt es podria parlar també del 4-2 de l'Andorra en targetes i com no, del futbol totalment pla, sense sentit, sense associacions, sense ganes, dels 20 jugadors de camp. Ni tan sols es va poder apreciar un duel tàctic.

La segona part també va ser molt fluixa però va tenir més històries que explicar que segurament van agraïr els més de 200 aficionats que es van apropar a Aixovall, després d'empassar-se uns 45 minuts terribles per a qualsevol futboler.

El segon acte va començar amb la segona groga a Ayala al minut 56. Patata calenta per a un Igualada apàtic que en superioritat numèrica es deuria veure obligat a fer quelcom més que refusar pilotes. Els visitants van gaudir de dues ocasions molt clares, als minuts 58 i 66, però van ser dues rematades als núvols en posicions immillorables.

MÉS PERILL AMB UN HOME MENYS / I de l'altra banda l'Andorra es va aferrar a la premissa aquella que aplicava l'any passat de què com més a prop estava del minut 90 més gana de gol li entrava. No ens enganyem: això engresca al públic però és un vici gens bo. La va tenir Darío ?suplent en els tres darrers partits? al minut 71 però la seva rematada de cap va tocar en el cap del seu defensor quan ja es colava a la porteria. El còrner el va treure Marc Pujol i Ilde, que va saltar més que ningú, va rematar massa centrat. Després, al minut 80, va ser Ludo qui va xutar massa creuat però en la següent acció, quan l'Andorra s'estava creixent tot i jugar amb un menys, va arribar la segona groga d'Emili per fer un penal que va marcar David.