• L'Usda compara Andorra amb Corea del Nord i el SAT acusa la indefensió que oprimeix el poble

La celebració de l'1 de maig del 2011, per segon any consecutiu els sindicalistes no sortiran al carrer Foto: TONY LARA

Els sindicats andorrans no celebraran l'1 de Maig, perquè «no farem el ximple baixant per l'avinguda Meritxell amb una cinquantena de persones» va argumentar ahir Gabriel Ubach, secretari general de l'Unió Sindical d'Andorra (Usda), i perquè «no esperem cap resposta, sinó tot al contrari, cada dia hi ha més acomiadaments» va afegir Guillem Fornieles, secretari general del Sindicat andorrà de treballadors (SAT). Ubach va reiterar que «no farem res de res, però apretarem tot el què podrem i no abandonarem la lluita». Ahir, tots dos sindicats van fer públic un manifest que coincideix en els punts essencials, la repressió a la llibertat sindical, l'opressió del treballador i el menysteniment de la Constitució. I denuncien la presa de decisions unilaterals per part del Govern. Ubach va argumentar, perplex, «l'increïble compromís del cap de Goven amb el secretari de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, sense tenir en compte ni els treballadors ni les treballadores, ni els seu legítims representants», referint-se a la promesa de regular el dret de vaga. I en el manifest, el qualifica de «nova demostració de com el nostre Govern entén fer ‘peis', esprement la majoria absoluta i incomplint el programa electoral que el va dur al poder, amb demostracions més pròpies d'un país com Corea del Nord, que les d'un país situat al bell mig d'Europa». Una idea que també va reprendre, Fornieles, argumentant que «ni el Govern, ni l'Estat no són repressius, perquè no fa falta, les majories legislatives ja s'han encarregat de legitimar la lliure repressió, i això ho gestiona la patronal de forma individual i contundent». I va afegir que «estem convençuts que la possible llei per regular el dret de vaga, en la seva aplicació anirà pel mateix camí estèril de la Llei de llibertat sindical i el Codi de relacions laborals».

Promeses incomplertes /L'Usda, també increpa el Govern afirmant que «continuem esperant amb les mans ben obertes, les 700 empreses que han de venir a treure'ns de la misèria» i insisteix : «misèria, a la que ens ha portat una casta de polítics que ara s'escandalitzen quan mirem pel retrovisor i no veiem cap de les accions promeses». I enumera la situació de precarietat que pateixen moltes famílies per la pèrdua de llocs de treball, per denunciar que «a Andorra, l'ascensor social se'ns ha espatllat i el Govern de majoria absoluta, ni vol ni té la intenció de reparar-lo». Amb la qual cosa, conclou que «davant la manca de sensibilitat social dels nostres dirigents, que ens tracten amb total indiferència, l'Usda, considera que no hi ha res a celebrar en aquest 1 de Maig i molt a continuar lluitant i treballant».

repressió i Exclusió / El secretari general del SAT, va una mica més lluny i explica el cas dels conductors de viatgers que fan queixes i denuncies a través d'una altra entitat sindical, «perquè tenen por de les represàlies patronals i de l'acomiadament». I insisteix en denunciar l'acomiadament no causal de l'article 90 del Codi de relacions laborals que «és el mecanisme de repressió social més potent que tenen els patrons per aconseguir que els treballadors i treballadores resignin els seus drets». I insisteix en que «a la repressió s'afegeix l'exclusió». Fornieles argumenta que «a més d'acomiadar-lo, els empresaris s'asseguraran que aquell treballador ‘molest' o ‘negatiu', no torni a trobar feina a Andorra –ara es diu no tenir el perfil». Per tot això, el SAT reivindica un any més, que «el dret de crear organitzacions sindicals, que la Constitució reconeix expressament, no són drets de segona mà, com alguns volen mantenir, supeditats a requisits o condicions que es compliran en algun futur remot, si es compleixen». I reitera que «Són drets reconeguts com a fonamentals, tan concrets com el dret a la llibertat d'expressió o el dret de circular lliurement al país».

Desunió / Amb tot, el sindicalisme està dividit. A l'Usda només hi queden uns pocs sindicats de la funció pública. Ubach va explicar que «volíem anar cap al sector privat perquè és el més castigat però, també ens van rebutjar perquè som funcionaris». I va ironitzar: «els treballadors de l'edifici administratiu no ens volen perquè som sindicalistes, els mestres perquè defensem els drets dels treballadors de les empreses privades, i els treballadors de les empreses privades perquè som funcionaris». Un despropòsit quan l'Usda és l'única força sindical del país reconeguda per la Confederació Europea de Sindicats (CES). Ahir va adherir a dues declaracions de l'UGT de Catalunya, amb contingut clarament europeu.

Per a més informació consulti l'edició en paper.