• Aplaudeix el canvi de rumb i demana confiança en Robles i el seu equip

La segona època de l'Escena Nacional, que va començar dilluns amb la presentació en societat del full de ruta per a la nova etapa i d'aquesta curiosa i tricèfala direcció artística que coordinarà Irina Robles, comença –qui ho havia de dir, després de sis mesos desapareguda– amb els millors auguris. Els teiatrerus consultats per EL PERIÒDIC concidien ahir a rebre amb entusiasme el nou rumb de l'ENA consensuat pels patrons –el ministeri de Cultura, el comú de la Massana i la Fundació Crèdit Andorrà– després de reunir-se al gener amb representants de les diferents companyies del país. Aplaudiment unànime va merèixer l'aposta explícita i prioritària per les produccions «pròpies» que va anunciar el ministre Esteve, en un gir estratègic que marca òbvies distàncies respecte a l'ENA d'Ester Nadal.

Això sí, tant l'actor i director Xavi Fernández (Kràmpack) com el cap de l'Aula de teatre de la capital, Pere Tomàs, van matissar la interpretació que el patronat fa del terme «pròpies»: «L'ENA, per definició, s'ha de concentrar en les produccions del país. Però això no vol dir que siguin exclusivament andorranes». Com diu Fernández, «tenim molts bons actors, però resulta que ens falta el perfil d'una senyora gran, i que costaria molt trobar el d'un nen; així que, arribat el cas, els hauríem d'anar a buscar a fora». Sembla lògic. Tant com que una producció com Obaga –iniciativa dels urgellencs Torb Teatre i que va ser l'última coproducció de l'ENA– hauria de tenir lloc, diu el mateix Fernández, en aquesta nova etapa tot i que no es tracti d'un muntatge «exclusivament andorrà».

Més matissos: així com l'actor i també director Sergi González (Oh!tel) avala l'antic mantra assumit per Robles de crear una mena de circuit perquè les companyies puguin girar les seves obres pel país, Fernández la troba una ocurrència que «grinyola»: «Les 500 espectadors que assisteixen a les dues o tres funcions habituals d'una estrena local són tot el públic teatral que hi ha. De res serviria programar-la a totes les parròquies. El país no dóna per a més». Pel que fa a la direcció artística –que completeran Roger Casamajor i Lis Caubet–, tot són elogis i bons auguris: «Robles era una bona opció que estava, a més en boca de molts: coneix el que es cou als nostres escenaris, ha treballat amb diverses companyies, i té una sòlida formació; Casamajor és el fitxatge estrella que li aportaràperspectiva; i Caubet té una llarguíssima trajectòria al teatre local». Ho diu González, ho corrobora Fernández –«Se'ls ha girat molta feina, però Robles és jove i en sap, i tots plegats li hem de fer un vot de confiança»– i ho amaneix Tomàs: «El patronat, ara, els ha de deixar treballar i tenir paciència; no els han d'exigir resultats immediats ni posar-se on no els demanen. Exactament al contrari del que van fer amb Nadal, que si no va anar més enllà és perquè els patrons no la van deixar». I ho remata, per si no havia quedat clar: «Ells van ser els que van fer malament la seva feina».

És veritat que per portar a terme aquests prometedors auguris Robles comptarà aquesta temporada amb un pressupost de 55.000 euros, a anys llum dels 130.000 dels primers temps de l'ENA. Un pessic amb què produirà els tres muntatges que constitueixen l'últim servei a la causa de Nadal: El vigilant, un monòleg de la dramaturga francesa Natacha de Pontcharra protagonitzat per Isak Férriz i amb direcció de la mateixa Nadal; El petit príncep, un rojecte a mitges amb l'ONCA, i La casa de Bernarda Alba, el clàssic de García Lorca en versió catalana i dirigit per Robles. «Òbviament», admet Fernández coincideixen els seus col·legues, «el pressupost no dóna per a grans produccions, però amb una inversió raonable es poden aixecar obres interessants, homologables al teatre que es fa a fora i per tant exportables». ¿Per exempel? El vigilant, que fàciment es podria vendre a Barcelona o a Madrid».

Com es veu, el vent li bufa a favor a Robles en aquesta nova singladura. Per si en quedaven dubtes: «Tant l'Aula com –n'estic segur– la resta del món del teatre estem disposadíssims a conal·laborar amb l'ENA; només els demano una cosa, als patrons: que deixin fer a la direcció». Fins i tot s'obliden ara els retrets per la lentitud exasperant amb què s'ha gestionat la successió de Nadal: «Aquesta temporada d'impàs li servirà a Robles per agafar rodatge i començar a pensar en el 2014. Tots tenim moltes idees i moltes ganes de reballar, així que deixem d'una vegada de criticar l'ENA i posem-nos a fer coses amb l'ENA». Paraula de González. Amén.

Per a més informació consulti l'edició en paper.