• Irina Robles coordinarà la nova direcció tripartita, que completen Roger Casamajor i Lis Caubet
• El pressupost es redueix a 55.000 ?, i aquesta temporada només es programaran tres obres

El ministre Albert Esteve, el gerent de la Fundació ENA ?Josep Farràs? i la nova coordinadora, Irina Robles Foto: ÀLEX LARA

El ministre ha complert: va dir que l'afer ENA estaria resolt abans de fi de mes, i li ha anat d'un dia, però així ha sigut. És clar que després de set mesos d'interinitat –perquè l'exdirectora, Ester Nadal, li va comunicar que plegava a l'octubre– tampoc és que el patronat s'hagi donat na pressa excessiva. El cas és que després de tant rumiar-s'ho, ahir va presentar en societat el full de ruta de la nova Escena Nacional, que s'assemblarà com un ou a una castanya al que havia de ser –i va ser– fins que la cosa es va començar a tórcer –les retallades, ja saben– la temporada 2010-2011. Així que toca començar a zero, i per pilotar la nau el patronat –que completen el comú de la Massana i la Fundació Crèdit Andorrà– ha confiat en una direcció artística col·legiada que integraran Irina Robles, Roger Casamajor i Lis Caubet, i que és la que marcarà de forma col·lectiva la «línia artística» i decidirà quines propostes d'entre le sque li presentin les companyies del país reben el suport econòmic de l'ENA.

L'ordre no és gratuït: Robles (1983) exercirà com a coordinadora i portaveu de la direcció, i serà l'única dels tres que rebrà una remuneració per la seva feina, que serà «a temps parcial» –va especificar el ministre Esteve– i que consistirà exactament a «vetllar per la qualitat artística dels projectes», mantenir un contacte «permanent» amb les companyies, i rebre'n propostes de nous muntatges. Val a dir que mentre que Robles fitxa per temps indefinit, els altres dos membres de la direcció es renovaran cada dos anys, amb la voluntat explícita que s'hi succeeixin sensbilitats diferents. Aquest és el primer i més aparent dels canvis introduïts en la gestió diària de l'ENA, i suposa la concreció d'un dels criteris que el patronat s'havia marcat a l'hora de refundar l'artefacte: reduir-ne «al màxim possible» –paraules una altra vegada del ministre– l'estructura organitzativa. Perquè ho veiem amb claredat: «la major part» del pressupost de la temporada 2012-2013 –que s'ha reduït a 55.000 euros, un 25% respecte als 75.000 del curs passat– es destinarà a la producció de nous projectes. Una diferència important respete a l'etapa Nadal, quan –segons Esteve– el capítol de retribucions a la direcció s'havia arribat a cruspir fins a un 40% del pressupost total.

La segona pota de la nova ENA serà la programació regular, amb les Fontetes com a sala de referència. Aquí hi ha també novetats importants, per no dir revolucionàries: els «eixos bàsics» de la programació seran en endavant les produccions «pròpies», que segons ho entenen els patrons significa muntatges «exclusivament andorrans», i que primaran especialment la qualitat –només faltaria– i que incorporin actors de companyies diferents –seguint la línia que ha marcat La veritat, per entendre'ns, on van coincidir intèrprets d'Assaig.9, La Cia És Grata, l'Aula de la capital i la mateixa Robles, que acabava de dirigir An-danda-rà. Tot plegat té una clara conseqüència: s'han acabat les ambicioses produccions (i coproduccions) que van marcar els millors anys de l'ENA: segons aquestes directrius, la nova ENA no s'embarcaria ni en un Boris, ni en Un tramvia anomenat desig, ni en els Haikús de Bartra, i molt menys en un Coral romput. Ni tan sols en un Obaga com el que ha aixecat Torb Teatre –i amb èxit més que notable, per cert. ¿Algú se'n recorda de cinc dels altres muntatges d la vella ENA?

recuperar la fe en l'ena / L'«exportabilitat» i «la presència de la producció en tot el territori andorrà» –és a dir, aquell mantra tantes vegades repetit i rarament concretat que una obra de la Cia És Grata es vegi a les Fontetes, i una d'Assaig.9, al Claror, per exemple– completen les directrius del patronat. Però tot això serà de cara a la temporada que ve, perquè l'actual se l'ha trobat la direcció artística tancada –va ser l'últim servei de Nadal a la causa, abans de fer mutis– i consistirà en tres únics espectacles d'entre els sis projectes que li van fer arribar les companyies nacionals: El vigilant, l'única producció 100% de l'ENA, ambdirecció de la maeixa Nadal i amb Isak Férriz com a protagonista; El petit príncep, versió musical i destinada al públic familiar del megaclàssic de Saint-Exupéry, i una coproducció entre l'ENA i l'ONCA; i la versió catalana de La casa de Berbarda Alba, una proposta d'An-danda-rà que l'ENA ha fet seva i que servirà per portar a la pràctica aquesta transversalitat que busca la nova ENA, enrolant-hi actrius de les diferents companyies.

Els muntatges s'estrenaran a partir de la tardor al teatre de les Fontetes. Així que ja tindrem temps de parlar-ne. En el que va ser la primera compareixença com a coordinadora, i amb l‘entusiasme propi de tot començament, Robles es va congratular del «moment dolç i engrescador» que viu el teatre al Principat, «amb moltes companyies noves i molt de xup xup a les escoles», i va ser claríssima: «Crec que és positiu que la coordinadora visqui a Andorra, per copsar de primera mà les necessitats del món del teatre, què consideren que els pot aportar l'ENA i què n'esperen». La seva feina immediata –d'ella i de la direcció artística– consistirà a definir «quin traç li donem a l'ENA» i a dissenyar la temporada del 2014, amb un ideari bàsic recollit en les reunions que el patronat va mantenir amb els teiatrerus en el període d'interregne: «Crear un circuit perquè les obres estrenades aquí girin per tot el país, mirar de sortir a l'exterior –tornant per exemple al Projecte Alcover–i estar atents a les suggerències del col·lectiu teatral». Liquidat el llegat Nadal, a Robles se li ha girat feina. Li caldrà mà esquerra per nedar entre dues o tres aigües i certes dots de sacerdotessa per recuperar la complicitat d'una professió que els últims temps havia perdut la fe en l'ENA. Si és que mai la va arribar a tenir.

Per a més informació consulti l'edició en paper.