• Una vintena de llibres constitueixen els fonaments de la llibreria del coneixement d'Andorra

Foto: NOE

Els llibres, o conjunt de fulls escrits o impresos posats en l'ordre en que han d'ésser llegits, han constituït al llarg del temps registres conscients del coneixement, sent bàsics per fixar aquest i la memòria i amb ella la història que ens precedeix, acompanya i dirigeix.

Com alternativa o complement a la transmissió oral i gràcies al desenvolupament de l'escriptura i de la mesura del temps, el llibre s'ha constituït en el dipòsit de referència. I això ho ha fet en diferents formats, en conjunts escrits de fulles de palma, metalls, teles, pells, escorça d'arbres, rajoles d'argila, papir, pergamí, enganxats pels costats i plegats o enrotllats, escrits per una cara i posteriorment per les dues, en forma de quadern o còdex o presentats altrament, avui en format digital.

El llibre representa, la unitat bàsica de compilació del saber d'una societat, el referent tangible per al seu progrés i evolució.

Mentre que els documents escrits o impresos han estat registres conscients de fets, els llibres ho han volgut ser del coneixement en els seus tres àmbits, revelat o transcendent, inspirat o artístic i demostrat o científic.

El primer llibre conegut, de caràcter recopilatori, és l'aplec de 24 documents importants units sota el títol del Llibre de la Terra d'Andorra que el 10 de desembre de 1486 Miquel Ribot d'Aixirivall, més tard notari, va compondre.

El segon llibre del mateix tipus, seria el llibre de les Ordinacions dels habitants de les Valls d'Andorra també del mateix autor i ordenat pel Consell de la Terra l'any 1489. (Baiges 1997).

Els primers llibres no recopilatoris, i originals si així es pot dir, sobre Andorra o fets a Andorra són el Manual Digest (1748) d'Antoni Fiter i Rossell i el Politar Andorrà (1763) d'Antoni Puig, ambdós escrits.

El Manual Digest serà traduït al castellà per Bonifacio Ulrich el 1850.

El Politar Andorrà es còpia revisada, escurçada i adaptada del Manual Digest, 15 anys després, i enguany en fa 250 anys de la seva aparició.

El 1820 apareix el primer llibre imprès en castellà a Barcelona, d'Antonio Valls, dit, Memoria acerca de la Soberanía que corresponde a la nación española en el Valle de Andorra como a parte integrante de la provincia de Cataluña. L'autor que va ser capità constitucionalista fou assassinat a La Seu d'Urgell per un frare navarrés dit el Trapense (Palau 2000). Fa referències diverses al Manual Digest per a sostenir els seus arguments.

EL 1823, i com a replica a l'anterior, és escrit el primer llibre imprès en francès, De l'Andorre, de Pierre-Roch de Roussillon, veguer francès entre 1820 i 1831. En aquest parla del Manual Digest. Es va editar a Tolosa el 1823 i se'n va fer una altra edició el 1870 (Palau 2000).

El 1838, 90 anys després del Manual Digest i 75 anys després del Politar Andorrà, el qual prendrà com a referència, apareix la Relació de la Vall de Andorra, de Tomàs Junoy, que és el primer llibre imprés en català, a Tolosa, fet pel jove prior dels dominics de Puigcerdà i exiliat a Anyós entre el 1835 i el 1860 d'on en serà el provicari. D'aquest llibre se n'han fet diverses edicions, el 1945 per Josep Cavanes (Armengol 1978), dins la col·lecció Històrica i Literària el 1983 a Andorra la Vella (Burgués 1995), també el 1983 per Miquel Lladó en el seu llibre La primera història d'Andorra editat a Escaldes, i el 1995 pel Govern d'Andorra a partir de l'esborrany trobat a Cal Cremat d'Anyós i cedit per aquesta família el 1994, fet a Madrid.

D'aquesta obra del frare Tomàs Junoy se'n compleixen enguany els 175 anys. L'estudiosa Sofia Garçon que va publicar Els Junoy a la revista d'història Ceretània,Quaderns d'Estudis Cerdans 5 (2007), n'està preparant un article per als Papers de Recerca Històrica 7 de la Societat Andorrana de Ciències, que sortiran enguany.

El 1842 s'edita a Tolosa Histoire de la Vallée d'Andorre et ses rapports avec le cidevant Comté de Foix, per J. Sans i Cadet.

El 1847 s'imprimeix a Barcelona Memoria sobre la Soberanía del Valle de Andorra per Esteban Ferrater.

El 1848 apareix l'òpera Le val d'Andorre editada a París amb text de V. de Saint Georges i música de F. Halevy. El 1996 en Marc Vila i Premsa Andorrana el readiten a Andorra la Vella.

L'any 1849 s'edita a Barcelona Historia de la República de Andorra, a càrrec de Lluís Dalmau de Baquer, de la Seu d'Urgell i nebot del copríncep episcopal Dr. Simó de Guardiola.

Aquest llibre, amb extractes del Manual Digest, és una defensa front a altres manifestacions espanyoles annexionistes d'aquells anys.

El 1988 Desliber en va fer a Sabadell una edició facsímil.

El mateix any 1849 apareix a Barcelona República de Andorra de Léon Clos.

EL 1851 S'EDITA a Lleida El Valle de Andorra examen crítico del origen, naturaleza y circunstancias de los privilegios que disfrutan los andorranos, y de los prejuicios que irrogan al Tesoro, a la Agricultura, al Comercio y a la Industria Nacional, fet per Juan M. Sánchez de la Campa. Ha estat reimprès en facsímil per Castañé a Sabadell.

El 1951 Castellon d'Aspet publica a Tolosa i Foix Histoire de la Vallée et Republique d'Andorre.

El 1856 apareix el primer llibre en llengua anglesa Border lands of Spain and France, with on account of a visit to the Republic of Andorre a Londres d'autor desconegut i que ha estat reeditat en un llibre facsímil els cinc capítols i l'apèndix relatius a Andorra per Garsineu editions de Tremp, el 1994.

El 1865, León Jaybert publica La Repúblique d'Andorre. Ses moeurs, ses lois et ses costumes, a Paris.

El 1866 s'imprimeix a París L'Andorre de Victorin Vidal amb la cita inicial O Sancta Simplicitas. El llibre s'acaba amb aquest text: Non. Que l'Andorre reste ce qu'elle est, le plus pauvre des pays, la plus arriérées des nations, la plus libre des Républiques. Qu'elle reste dans l'avenir ce qu'elle été dans le passé, une exception, un pur accident de l'histoire. Puisque son ignorance et sa pauvreté lui suffisent ; ne soyons pas pour elle plus exigeants qu'elle même, et laisons lui goûter le bonheur là où elle l'a trouvé. Dans l'étroite et sombrée gorge qui l'abrite, elle vit contente et tranquille, loin du bruit, loin de l'envie. N'allons pas troubler son repos. El s'il nons arrive jamais de diriger nos pas vers les solitaires vallées, que ce soit pour apprendre, une fois de plus, par l'exemple des pauvres pasteurs Andorrans, comme il faut peu de chose à un peuple libre pour se croire le plus heureux des peuples.

El 1866 Guillem de Plandolit i d'Areny publica Plan de Reformas adoptat per las Valls d'Andorra a Barcelona i la Seu d'Urgell.

Una vintena de llibres andorrans han estat els que es consideren primers, els que constitueixen els fonaments de la llibreria del coneixement d'Andorra, és a dir els que han aparegut des dels orígens fins abans de la Nova Reforma de 1866.

SI ELS ROMANs ja tenien llibreries (tabernae librariae) i llibreters (bibliopolae) al segle I a JC a Roma i es coneix com a primer editor Tit Pomponi Àtic, amic de Ciceró (Bohigas 1976), no és estrany que la llengua catalana, descendent de la llatina, hagi contribuït a establir el dia internacional del Llibre per St. Jordi i el llibre hi sigui tant important, un vertebrador cultural, identitari i de progrés.

Per a més informació consulti l'edició en paper.