PUBLICITAT

La vida continua més enllà de la mort

  • El procés de dol és pot alleugerir si les persones afectades arriben a aprendre a compartir les seves experiències
JOSEP ROMERO
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Foto: TONY LARA

La sala d'actes del comú d'Escaldes -Engordany va acollir ahir una conferència sobre com superar la pèrdua d'un ésser estimat, afrontar el dolor i tornar a trobar un sentit a la vida. La xerrada, que portava per títol Vida, mort i continuïtat, va anar a càrrec d'Anji Carmelo, doctora en metafísica, i de Luján Comas, metgessa i cirurgià, especialista en anestesiologia i reanimació.

La dissertació va girar entorn al voltant d'àmbits desconeguts de la mort, del seu misteri i de les teories avançades al respecte. Comas va explicar que cal desmitificar la mort ja que la vida no s'acaba quan la persona deixa de respirar. Aquesta continuïtat després de la mort se centra sobretot al voltant de la idea de l'energia que es transforma. «Una consciència que no està en el cervell i que continua existint més enllà de la mort», va explicar. En aquest sentit creu que cal trencar amb el mite de la mort, «sentint dolor, vivint el dia a dia, saber perdonar, evitant el sentiment de la culpabilitat per allò que podia haver sigut i no ha estat».

Actualment els estudis científics se centren cada vegada més en les experiències prèvies a la mort amb l'objectiu de perdre les pors a la mateixa, tenint present que «la vida té sentit si ajudem a altres persones».

Un present que s'ha de viure «com el regal que ens ha donat la vida». Una oportunitat de creixement i d'experimentar tot el millor, pensant que «quan marxem només deixem les nostres experiències ja que la resta es queda aquí».

Quan les persones viuen una pèrdua, sigui a causa de la mort d'una persona significativa o per qualsevol altra causa, es desencadena un procés d'elaboració de la pèrdua que s'anomena procés de dol, i que no és altra cosa que la manera en què el cos i la ment s'adapten a aquesta pèrdua. Si bé és una resposta emocional que desestabilitza de manera temporal la persona que ha patit una pèrdua, és important entendre que es tracta d'un procés evolutiu normal, un procés d'adaptació natural que permet retrobar l'equilibri que s'ha trencat per la pèrdua.

El procés de dol s'inicia amb la presa de consciència de la possible pèrdua. Aquest fet mobilitza les emocions, que, al seu torn, prepararen el cos per a l'acció, és a dir, per expressar els sentiments (de tristesa, ràbia, impotència, el plor,..). La manifestació dels sentiments és una acció necessària per tenir plena consciència de l'absència, d'allò que ja no hi és.

Grups de suport

Quan la persona perd a un ser estimat el que primer pateix és un shock emocional tan fort que no li permet prendre consciència del que ha succeït. En una segona fase, s'expressa, parla, plora i no pot escoltar. Després amb el temps és capaç d'escoltar i pot començar a compartir el dolor. En una darrera etapa ja pot utilitzar a altres persones que han tingut altres experiències, compartint i comprenen.

Els grups de suport són molt importants ja que ofereixen eines perquè els familiars que han perdut un ser estimat puguin reflexionar sobre el significat de la mort i fer més suau «el buit màxim» que segons Anji Carmelo suposa la mort de les persones més properes i que sembla impossible de superar.

Tot i que popularment es diu que el temps ho cura tot la presidenta de l'Associació Marc G.G.,Rosa Galobardes, organitzadora de la conferència, va assegurar que «no s'oblida mai i la persona que ens deixa sempre està en el cor de les persones que es queden».



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT