• El Govern s'adhereix al conveni de la Unesco sobre béns immaterials

Els fallaires de la capital fan rodar el foc sobre el cap amb unes falles de paper; antigament eren de vesc Foto: EL PERIÒDIC

ens han dit moltes vegades que estaven a punt de firmar-lo, però no ho acaben de fer, així que des d'aquí els ho tornem a demanar». Aquesta era la resignació amb què ara fa tot just setmana el president de la recentment constituïda Associació de Fallaires de la capital es dirigia a l'executiu perquè fes d'una vegada els deures i firmés el conveni per a la salvaguarda del patrimoni immaterial de la Unesco, pas previ i indispensable perquè la candidatura de les falles del Pirineu a patrimoni de la humanitat apadrinada pel mateix Govern fos admesa a tràmit. ¡Abans haguessin aixecat la veu! El ministre de Cultura, Albert Esteve, en devia prendre immediata nota, perquè l'executiu ha trigat sis dies, sis, a «acordar» l'adhesió al conveni. Una altra cosa és quan la farà efectiva, però sembla que s'ha eliminat amb un cop de geni el principal obstacle perquè les falles segueixin el camí de la vall del Madriu i ingressin al selecte club dels béns patrimoni de la humanitat.

L'adhesió al conveni, segons matissava ahir el mateix executiu, «no implica cap adaptació ni cap modificació legislativa substancial», i només obliga l'estat –Andorra serà el número 149 que el firma– a inventariar, protegir i promoure el patrimoni immaterial, reqiusitr que ja va complir el 2010 amb la inclusió d'una quinzena de festes d'interès cultural –entre les quals, les falles de Sant Joan d'Andorra la Vella– com a béns immaterials l'Inventari general del patrimoni. El conveni també obliga a participar al Fons del patrimoni cultural immaterial i a redactar informes periòdics sobre les mesures adoptades per a la salvaguarda del patrimoni immaterial.

Tot això és, en fi, cosa del Govern, que és qui ha de posar fil a l'agulla. La prioritat, ara, és posar negre sobre blanc la candidatura de les Falles del Pirineu, una iniciativa auspiciada pels fallaires de la capital, apadrinada pel Comú i que el ministeri va fer seva al gener. Compta per aconseguir-ho amb el suport a l'ombra de la vuitantena de localitats del Prineu aragonès, català i francès on les falles constitueixen una tradició ben viva –o a punt de recuperar-se. I es tracta en qualsevol cas de la prova del cotó per a l'associació, constituïda aquest mateix 2014 però que hereta l'experiència i l'entusiasme del grup de fallaires que des del 1987 crema falles a Andorra la Vella. Avui són prop d'un centenar –entre adults que fan rodar foc i infantils, que fa rodar llum– i seu és el mèrit que avui també cremin falles a Sant Julià i Escaldes. Una altra fita, en fi, a una història que arrenca el 1905, amb la primera referècia documental a les falles de Sant Joan de la capital –en article publicat al Buteletí del Centre Excursionista de Catalunya– i que troba el seu eco més llunyà al Canigó, de Verdaguer i –sostenen els més fabulosos– fins i tot als temps de l'emperador Carlemany. La veritat, tampoc vindrà ell a desmentir-ho.

Per a més informació consulti l'edició en paper.