• L'equip és un grup d'amics, amb un objectiu clar i, sobretot, conjunt H L'afició és una de les peces clau i el compromís s'ha demostrat durant tota la temporada al pavelló, però també a Burgos amb els seguidors que hi van viatjar

Una acció de joc, al pavelló El Plantío de Burgos, divendres passat, mentre a la dreta és Joan Peñarroya qui dóna les instruccions durant un temps mort de la ?final' perduda Foto: ÀLEX LARA

Quan va acabar el partit del passat divendres, quan es van lliurar els premis de la lliga, el trofeu, els elogis de l'speaker als jugadors del Ford Burgos, des del micro del pavelló es va demanar un reconeixement als aficionats del BC River Andorra, que havien viatjat a la ciutat burgalesa per veure el seu equip. «¡Andorra, Andorra, Andorra!», cridaven 2.500 persones de Burgos, una ciutat a 600 quilòmetres del Principat. Un gest d'una afició absolutament exemplar, tot i que els ànims no van evitar la decepció.

A la graderia, el grup d'andorrans, joves i no tant joves, exjugadors, nois i noies del conjunt júnior, amics i familiars de la plantilla actual, el gruix del riverisme dels últims anys, es feien fotos a l'inici del matx, mentre els crits locals, durant l'escalfament dels equips, callaven qualsevol rèplica. Quan trobaven un espai lliure en el ritme sonor d'una magnífica catedral del bàsquet, els pocs tricolors es feien sentir, fins que quan va arribar l'hora del partit, els van enviar a la part alta, darrera de la banqueta de Joan Peñarroya, on van lluitar per animar el seu equip.

A la pista, el River va demostrar que en defensa i intensitat, en concentració i qualitat, és un equip d'altíssim nivell. Dani Pérez va deixar la targeta de visita amb detalls de jugador senzillament màgic, passades impossibles, control de l'atac i lluita defensiva, i una capacitat per mantenir la pilota amb ell que cap jugador sembla poder tenir accés per molt llargs i ràpids que siguin els seus braços i els seus moviments. És la perla d'aquest equip.

Però tampoc no és l'únic, perquè la qualitat d'aquest conjunt és que tots sumen, i que al final, el que han aconseguit tant Peñarroya com el segon, Xavi Luque, és un grup de companys i amics, jugadors que s'estimen els altres i que tenen un objectiu conjunt. Així que la frase de Peñarroya al final del partit –«Aquest equip s'ha aixecat moltes vegades»– no és una declaració deixada caure sense sentit, sinó una realitat. Perquè aquest equip ha perdut tres finals de Copa en les últimes tres temporades, ha vist com no assolia un ascens fa dos anys per un tir lliure en l'últim segon de l'últim partit de l'última sèrie, i ara és un bloc que, tot i haver canviat molts jugadors, manté el mateix sentiment de compromís, d'unió, cosa que el públic percep i valora. «Avui i demà... ¡Força River!», va escriure divendres a la nit en Twitter el seleccionador nacional de futbol, Koldo Álvarez, un home que sempre que pot no es perd un matx al Poliesportiu. I és això, un sentiment que és cada vegada més en l'ànima dels andorrans, fins que s'arribi al moment de la festa total, la que digui que aquest equip és d'ACB. El primer plat serà divendres al Poliesportiu, i després diumenge, contra el Leyma Corunya.

Per a més informació consulti l'edició en paper.