PUBLICITAT

GORKA AIXÀS: «Si no pugem pel tema econòmic, seria la primera vegada que passa»

 
 
gorkaRAFA MORA
ANDORRA LA VELLA

Gorka Aixàs, a la seu del BC Andorra al Poliesportiu de la capital Foto: TONY LARA

PRESIDENT DEL BC ANDORRA

Gorka Aixàs és el president del BC Andorra des de fa sis anys. Dos anys a EBA, tres a LEB Plata i un a Or, amb clares opcions de pujar a l'ACB divendres si es guanya a Burgos. El carrer viu aquesta emoció, i es planteja igualment què serà de l'equip si assoleix l'ascens a una categoria en què es necessiten no 1, ni 2, ni 3 milions d'euros, sinó 7.

–Si divendres abans del matx contra el Força Lleida vostè estava nerviós, ¿com està aquesta setmana?

–De moment, tranquil. Divendres passat, francament, pensava que Burgos punxava. La majoria de la gent pensava que seria impossible i jo no. Però bé, ara sí que estem en l'escenari que tothom volia.

–Quan es va presentar aquest equip, des del club es deia que no hi havia un objectiu, sinó anar partit a partit.

–Volíem competir amb tothom. Si ho aconseguíem, probablement podríem lluitar per alguna cosa més, i si salvàvem la categoria, això entrava en el més normal. El que no és normal és que un equip que acaba de pujar de la LEB Plata a Or, aquesta setmana s'estigui jugant l'ascens a l'ACB. Això és excepcional.

–¿Heu sorprès els clubs rivals?

–Nosaltres sí hem anat creient en les nostres possibilitats. Potser des de fora no ho veien així, però nosaltres pensàvem que teníem opcions de fer coses maques en aquesta lliga. ¿Fins a quin punt? ¿Fins on hem arribat ara? Probablement, no. El feedback que rebíem abans era que érem els favorits a perdre la categoria. No entenc tanta diferència de criteri. A dia d'avui encara hi ha qui se sorprèn i fins i tot hi ha qui ens prefereix al play-off si no pugem divendres, abans que a equips com Alacant o Breogán, que vénen de l'ACB.

–Quan estava l'equip a EBA, ¿vostè esperava tot aquest recorregut?

–L'ambicionava amb el pas del temps. Mai no hem dit que no volíem anar a l'ACB. Volíem ser-hi.

–¿I imaginava la resposta del públic que gairebé omple el Poliesportiu?

–No. Quan érem a l'ACB, ficàvem 4.000 persones al pavelló. Sabíem que hi havia una massa de gent latent, i havíem de despertar-la. A meitat d'aquesta temporada la gent ja ho ha vist molt clar que el retorn a l'ACB era possible i hi ha hagut un creixement exponencial.

–Aquesta massa social, ¿és una arma de pressió cap al Govern per tancar un pressupost si es puja a ACB?

–És el que et dóna força, però no per fer pressió a ningú. Has de tenir les coses ben lligades per aconseguir el suport econòmic per fer qualsevol salt esportiu. El primer és el resultat esportiu. Després és indispensable el suport de la gent, com el dia del Lleida, amb 1.900 persones, i això és la teva força, la teva raó de ser.

–Quan es parla del pressupost per a l'ACB, s'ha parlat de 3 milions d'euros, de 5, i fins i tot de 10. ¿Quin seria el que necessitaria el BC Andorra?

–El que és fix és el cànon de 3 milions d'euros que has de pagar a l'ACB, i no te'l retornen. Després s'ha de sumar 1,5 milions al fons d'ascensos i descensos que, quan perds la categoria, sigui quan sigui, t'ho retornen. Això ja son 4,5 i encara no has començat a competir. Després ens plantegem el mínim per estar a l'ACB, i el mínim són altres 2,5 milions, per fer un equip com un Fuenlabrada, un Valladolid, no un Joventut que ja en té 3, de milions. En total, 7 milions. De moment no tenim ni els 3 del cànon.

–El Govern va demanar a les entitats augmentar en la part privada. ¿Com ha complert aquí el BC Andorra?

–A dia d'avui tenim una dependència pressupostària de la part pública d'un 65%. El 35% restant el generem amb recursos privats. Hauríem de millorar, sempre. Vam aconseguir quan estàvem a EBA l'últim any, una depedència del 50%, però aquell pressupost era molt més baix i més fàcil trobar aquests diners del privat. Tot i així, som els més equilibrats. La nostra voluntat és créixer per la part privada. Volem el màxim d'implicació de tothom, però la via per créixer passa pel privat.

–¿Quants diners ha ingressat el club per taquilla aquesta temporada?

–No sabria dir, però el nostre punt fort d'ingressos és a través dels abonaments. Tenim una massa social de més de 800 socis, i això ens garanteix els ingressos. Més de la meitat de la gent que ve als partits, és soci.

–¿En quin punt estan les converses amb el Govern?

–Mai se'ns ha tancat cap porta. Se'ns ha donat suport en tot i creiem que continuarà. Fer un salt a l'ACB no és un tema de si el Govern posarà diners o no, sinó que ha de ser un projecte de país. Jo no espero que ens donin més o menys diners, sinó que el BC Andorra el que realment espera del Govern és que aquest projecte se'l faci seu, igual que fas una Copa del Món d'esquí o altres projectes que creus que són bons per factors de cohesió social, perquè és una plataforma de la marca Andorra… Ens agradaria que ens diguessin que això ho volen fer, i si és possible, que ens costi el menys possible a tots.

–Amb la trajectòria que porta l'entitat, ¿hi ha cap empresa que hagi contactat amb el club per fer seu el nom de l'equip com és ara el River?

–Hi ha converses amb algunes. Hem iniciat contactes. Fa temps que ens movem, però dels contactes al final la majoria quedaran en res. Per lligar una cosa has de tenir cinquanta.

–¿Hi ha la possibilitat que hi hagi un ascens esportiu, però que no es pugui pujar per la part econòmica?

–Suposo que alguna n'hi ha, però no m'ho plantejo en absolut. També seria la primera vegada que passaria en l'esport d'aquest país. Si nosaltres no ho aconseguim, serà que no ho hem sabut fer prou bé com a junta directiva i que el país no ha volgut. Si no ho assolim, ens hem de plantejar nosaltres si hem d'estar aquí o no, i hauríem de marxar. De moment tenim un gran actiu, que és el públic, que reclama que siguem a l'ACB. L'actiu econòmic encara no el tenim, i l'ascens esportiu encara tampoc.

–Si es puja a ACB, ¿la primera opció per a la banqueta és Joan Peñarroya?

–Evidentment que sí.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT