• L'Encamp venç la seva 4a lliga consecutiva i demanarà a la UEFA rebre la fase continental

El capità Ferreiro celebra el títol només xiular l'àrbitre el final contra l'Extremenya, amb Moisés puny en alt Foto: EL PERIÒDIC

És l'intocable del futbol sala nacional. Només el DDS Madriu el pot fer ombra, però tampoc no pot, perquè aquesta temporada el FC Encamp ha tornat a demostrar que és superior. Els encampadans es van proclamar la nit del dijous campions de la Lliga Nacional de futbol sala de Primera Divisió. Per ser exactes, amb les matemàtiques a la mà encara no tenen el títol, però al camp ho van celebrar com si el trofeu estigués allà, perquè les caramboles han de ser molt complicades perquè el Madriu li tregui el campionat.

Dijous, al Complex d'Encamp, el FC Encamp va vèncer 12-2 el Gest. Central UE Extremenya, i ara si el Madriu vol la lliga, el miracle passa perquè els encampadans perdin els tres partits del play-off que li queden –contra el Casa Portugal, DDS Madriu i de nou Extremenya–, que el DDS venci els tres que ha de jugar encara, i a més que en l'enfrontament directe contra l'Encamp, la diferència de gols li sigui favorable en 11 dianes de diferència per contrarestar el gol-average que tenen els dos equips.

La maniobra seria digna dels llibres d'història, per mítica, i així a la pista del Complex d'Encamp el cava va volar pels aires per celebrar el que ha estat el quart títol de lliga consecutiu per al conjunt que entrena Moisés, on també hi juga, a més de trencar registres com ser l'equip amb més gols a favor amb 252, i tenir a les seves files el màxim artiller de la categoria, Marçal Raventós.

«Ara que hem assegurat la lliga el que hem de fer és plantejar-nos alguna incorporació per reforçar l'equip de cara a Europa, perquè allà és complicat», va dir ahir el tècnic-jugador, que va afirmar que la intenció del club és tornar a demanar a la UEFA acollir la cita europea com ja es va fer l'estiu passat al Poliesportiu d'Andorra la Vella. «Tenir-ho a casa és bo econòmicament per al club però també et permet tenir alguna opció més de guanyar», va afirmar Moi, que apel·la a l'esperit amateur dels jugadors andorrans, que tenen el handicap afegit de «treballar després dels partits», amb la qual cosa en una fase europea com aquesta en què hi ha tres duels en quatre dies, «es fa molt complicat que hi hagi descans». Amb tot, en l'edició anterior es va aconseguir esgarrapar una victòria, contra els armenis del Shahumyan amb triomf encampadà 6-2.

La demanda a la UEFA es farà el més aviat possible, però la ressolució de l'organisme del futbol europeu no arribarà fins el juny o fins i tot juliol. Mentrestant, el FC Encamp primer ha de pair aquest quart títol consecutiu de lliga, i buscar aquells reforços dels que parla Moisés que, en tot cas, arribaran per part d'equips de la mateixa lliga andorrana, i mai de clubs com ara el FC Andorra o de fora del Principat. L'economia mana.

El pla-off pel títol encara no ha acabat, perquè queden tres jornades. El 24 d'abril ja haurà acabat, però l'Encamp ja portarà temps sabent que és el totpoderós de la lliga.

Per a més informació consulti l'edició en paper.