• El Grup Parlamentari Demòcrata treballa en una proposició per canviar l'actual llei electoral
• Els electors s'hauran d'inscriure prèviament en un registre que gestionarà cada comú

El grup parlamentari demòcrata, Sofia Garrallà, Silvia Riva i Meritxell Verdú van presentar ahir la proposta de vot a distància al Consell General Foto: TONY LARA

Era una necessitat. A dia d'avui, els nacionals andorrans residents de forma permanent o de manera temporal, per estudis o feina, tenen que desplaçar-se al Principat si volen exercir el seu dret al vot. La proposta del grup parlamentari de DA vol acabar amb aquesta discriminació i treballa actualment amb una proposició per modificar la llei electoral que permetrà la possibilitat que aquestes persones puguin votar sense necessitat de fer-ho presencialment al país.

Els demòcrates, que varen presentar públicament la iniciativa ahir dimecres davant els mitjans de comunicació, volen potenciar la participació electoral amb les màximes garanties de transparència democràtica. L'han batejat com a vot a distància i, tot i que no s'ha quantificat encara el nombre de persones que es podran acollir, es convertirà en una tercera via per exercir el sufragi afegint-se a l'actual vot presencial i judicial, (l'elector es desplaça fins a la Batllia).

Segons la consellera general, Silvia Riva estaríem davant d'un «avanç més qualitatiu que quantitatiu» de la llei electoral. En cap cas la proposició contempla els casos de persones que es troben fora del Principat per vacances o per estades curtes i temporals. Aquestes podran continuar votant per les altres dues modalitats tradicionals.

Encara no s'ha determinat quin serà el procediment que es seguirà per aquelles persones que resideixin fora del país i que tinguin dret a exercir el vot: si es farà per correu, a través de les ambaixades o per alguna altra via, però la consellera Sílvia Riva sí que va assegurar que es treballarà perquè el mecanisme sigui el més àgil possible.

REGISTRES COMUNALS /Els nacionals residents fora d'Andorra que vulguin acollir-se a aquesta modalitat s'hauran d'inscriure prèviament en el registre electoral comunal, presencialment o via telemàtica, i automàticament es tramitarà i enviarà la documentació específica.

Per tant, el paper a jugar pels comuns i la seva col·laboració és cabdal, doncs ells seran els encarregats de posar en marxa tot aquest mecanisme que encara s'està acabant de definir. Les corporacions locals podran dir la seva i les seves aportacions es podrien anar incorporant a la modificació del text legislatiu. Una gestió comunal que comptarà també amb la coordinació del Ministeri de l'Interior.

Els comuns, que han rebut de manera satisfactòria la mesura, permetran canalitzar les demandes dels electors i al mateix temps rebre i oferir informació a totes les parts.

Segons Riva, la iniciativa va comptar amb el vist i plau de tots els agents implicats, tot i que no ha estat presentada de moment al grup parlamentari socialdemòcrata.

La intenció és que pugui ser aprovada en els propers mesos i que es pugui desenvolupar i aplicar ja en les properes eleccions generals, inicialment previstes per a la primavera del 2015.

VOT ELECTRÒNIC / Altres qüestions relacionades amb el vot són les demandes que s'han fet en algunes ocasions per poder fer el vot electrònic, però segons va explicar la consellera general, aquest punt haurà d'esperar que la signatura electrònica estigui en funcionament. Aleshores es podran fer els canvis necessaris per introduir aquesta modalitat.

CONDICIONS ACTUALS DEL VOT / L'any 1993 el Consell General va aprovar la llei qualificada del règim electoral i del referèndum. En el capítol cinquè parla de les condicions del vot. Així es fa ressò de les dues modalitats per exercir el vot en l'actualitat. El vot s'efectua personalment o per dipòsit judicial.

El text legislatiu parla que la votació per dipòsit judicial es vàlida si es lliura amb el sobre i les paperetes oficials davant del Batlle entre el segon dia posterior a la proclamació de les candidatures i el dia anterior a la celebració de les votacions. A més el dipòsit davant del Batlle s'ha de fer pel propi elector que faci ús d'aquest dret, sense poder-ho delegar en cap altra persona.

L'elector pot recollir les paperetes a la corresponent Casa Comuna i els Batlles fan arribar els vots que els hagin estat lliurats als Presidents de les corresponents meses electorals.

Aquests vots són introduïts a l'urna a l'iniciar-se la jornada electoral, anotant-se el nom de l'elector.

Poden exercitar el dret a votar en les eleccions generals o comunals els andorrans que, gaudint del dret de sufragi segons la legislació vigent,figurin nominalment inscrits en la llista electoral de la parròquia del seu domicili o del seu origen, en la data en què la referida llista quedarà completada.

Les llistes electorals són permanents. La seva elaboració correspon als Comuns, que les actualitzen i publiquen cada sis mesos.

Els registres electorals contenen, junt amb el nom i cognoms de l'elector, la seva edat, lloc de naixement i domicili, així com el col·legi electoral i la mesa on li correspon votar, si n'hi hagués més d'una a la Parròquia.

Les dades electorals formen un registre que es conserva als arxius del Comú. Les corporacions locals organitzen per mitjans informàtics una còpia del registre electoral que, als efectes previstos en la llei del règim electoral, està a disposició del Consell General i del Govern, si la sol·liciten.

Per a més informació consulti l'edició en paper.