• Pieras vol Milo Manara, patum de l'erotisme, per celebrar l'any que ve els 18 anys del saló

Integral de la versió francesa d'El clic Foto: EL PERIÒDIC

Ho insinuava Joan Pieras, l'ànima de la Massana Còmic, quinze dies enrere en la inauguració de l'última edició: l'any que ve el saló fa 18 anys. Majoria d'edat. Una efemèride gairebé inèdita en un país acostumat a enterrar al bagul de les bones intencions iniciatives marcianes com aquesta, i que Pieras s'ha proposat celebrar amb un cartell a l'altura de les circumstàncies. El nom que se li ha posat entre cella i ncella és ni més ni menys que el del gran Milo Manara, una de les patums indiscutibles de la historieta internacional, mestre del còmic eròtic –l'únic capaç de disputar-li el ceptre és el traspassat Guido Crepax– i autor d'una obra major del gènere: El clic. Sí, home, aquell àlbum protagonitzat per Claudia, burgeseta fastiguejada de la vida conjugal i naturalment frígida a qui un científic il·luminat, per no dir visionari, implanta al cervell una mena de protoxip amb el resultat que es veu a venir: cada vegada que l'activa –amb un clic, és clar– Claudia es converteix en una nimfòmana capaç de les aventures sexuals més exòtiques, de vegades estrambòtiques i sempre prometedores. El clic es va publicar el 1983 –a Itàlia, com Il gioco, i a França, com Le déclic– i Manara en va perpetrar tres seqüeles més, l'última de les quals data del 2001. I és naturalment El clic l'obra amb què Pieras vol celebrar els 18 anys del saló: majoria d'edat i erotisme... ¿Capten la intenció? És clar que aquest arbre formidable que és El clic no hauria d'ocultar la resta de l'obra de Manara, que inclou dues estupendes col·laboracons amb Hugo Pratt com a guionista: Verano indio i El gaucgho. Però aquesta és una altra història.

El cas és que el dibuixant (i guionista) italià és una peça de caça major de caràcter capritxós i difícil de lligar. Pieras n'és conscient i per això li ha llançat l'ham amb un any d'antelació. Per si de cas no pica, té en la recambra l'argentí Horacio Altuna, premi Yelow Kid –el Nobel del còmic– per Chances (1986) i Gran premi del saló de barcelona el 2004, que ja va desfilar més d'un decenni enrere per la Massana i que és un dels altres noms imprescindibles del còmic eròtic, amb la memorable sèrie d'historietes que va dibuixar als anys 90 per a la revista Playboy. Tant si pica Manara com si pica Altuna, el resultat serà el mateix: un cartell que recuperarà el pedigrí internacional que va tenir fins no fa gaire, i que es podria completar amb la presència d'algun dels tres autors que es van esborrar a última hora de l'edició del 2013: Romain Hugault (El gran duque), Yves Swolts (El príncipe de la noche) i, sobretot, Phillipe Franc (Largo Winch). Una nòmina estratosfèrica que només es podria superar amb dos dels galàctics actuals (Manara de banda): Uderzo, el pare d'Astèrix, una quimera; i Marini, l'autor de Las águilas de Roma, la sèrie històrica que arrasa al mercat francòfon. ¿S'ho imaginen? Doncs si Pieras és pel mig, no descartin res. Però res de res. Si ha fet venir fins a la Massana estrelles com Vance, Sommer, Huppen, Philippe Xavier, Ibáñez, Miralles i Miguelanxo Prado, ens és lícit somiar l'impossible.

No ens queixem, però, perquè l'ARCA ha fet front a les vaques magres amb reflexos dignes de saló gran: qiuan ha tocat estrenye's el cinturó, Pieras s'ha tret de la màniga autors del potencial de Paco Roca, fa dos anys, i David Rubin, aquesta última edició, que té tots els números per convertir-s en la revelació del saló de Barcelona. Així que recitin d'una tacada els noms que segueixen, i comencin a salivar: Manara, Altuna, Franc... A la Closeta. I com qui diu, per a nosaltres sols. N'hi ha per llepar-s'hi els dits. ¿O no?

Per a més informació consulti l'edició en paper.