• Domènec Trastoy viatja avui a Katmandu per atacar el cim entre el 10 i el 30 de maig

Trastoy, amb el seu entrenador, Carles Font, a la dreta de la imatge Foto: ÀLEX LARA

8.848 metres de l'Everest no són els 2.942 del Comapedrosa, i Domènec Trastoy, de 32 anys, lauredià, ho sap. En 2011 va intentar fer cim a la mítica muntanya de l'Himàlaia, però el mal temps li ho va impedir. «Hi torno perquè quan érem allà quatre dies dins de la tenda a 8.000 metres em vaig trobar bé». La paraula d'un amant de la muntanya mou més que tots els diners del món, i per molt que costi aquesta expedició, la idea és tan engrescadora que Trastoy ha rebut el suport de Crèdit Andorrà, entre altres, i podrà tornar a intentar el somni de ser «el primer andorrà en coronar la muntanya més alta del món sense oxígen».

Ho farà, apuntin, amb l'ajuda d'un únic sherpa, un, i per això haurà de fer més d'un viatge des del camp base de Namche (5.364 metres), fins el campament 1 (6.065m), i el 2 (6.400m), però també el 3 (7.200m) i el 4 (7.920m), per portar tot el material necessari. L'expedició, formada per Trastoy i la seva dona Alícia Ruiz (ella hi serà dos mesos al camp base), viatja avui cap a Katmandu. Després de complir amb la burocràcia, la previsió és arribar a Namche el dia 15, i començar amb l'aclimatació de tres a quatre dies al camp base.

Després, feina de transport de material i condicionar el cos. «A més de 3.000 metres et notes cansat, als 4.000 tens dificultat per agafar la son, als 5.000 hi ha un 50% menys d'oxígen que a Barcelona, i als 6.000 el cos necessita entre 3 i 4 setmanes per aclimatar-se». Els problemes arriben de manera seriosa a partir d'aquest punt: «Als 7.000 metres costa estar tres o quatre dies, i als 8.000 tens 72 hores com a molt perquè hi ha risc d'edema». I els pares escoltant la presentació d'ahir amb la mare mirant al terra mossegant-se el llavi inferior...

Trastoy porta dos anys treballant en aquesta «aventura», i el que li porta a fer-ho és les ganes de ser «el primer andorrà en arribar al cim del món sense oxígen». Cal repetir-ho, perquè el repte no és una broma. Per això, l'alpinista andorrà s'ha posat a les ordres del preparador físic Carles Font, i s'ha forjat un currículum important: al 2009 va pujar el Montblanc (4.810m); al 2011 l'Aconcagua (6.962m), l'Elbrus (5.642m), el Toubkal (4.167) i va provar l'Everest, sense èxit amb vents de 100km/h i quatre persones en una tenda de dos; al 2012 el Kilimanjaro pel Machame (5.891m), el Denali (6.194m), i ha corregut curses Ultra Trail com la Cavalls del Vent (84km en 13 hores), o la Transmartinique (133km en 21 hores), a més d'intentar l'any passat l'Ultra Trail d'Andorra.

Si se'l vol seguir en la peripècia, aquí està el blog creat per l'ocasió: «www.everestcreditand.com. No tots els dies un andorrà diu d'intentar una cosa així.

Per a més informació consulti l'edició en paper.