• El pintor espanyols José Manuel Ciria exposa ?Windows WDW' a la capital

Tela de la sèrie Memòria abstracta Foto: ÀLEX LARA

Hi ha una rara, inquietant continïtat formal entre la mena de retrospectiva que la sala de Govern va consagrar el trimestre passat a Claude Viallat i aquesta altra, Windows WDW, dedicada al pintor espanyol José Manuel Ciria i que ahir es va inaugurar en un espai feliçment recuperat –i ja era hora– per a les exposicions de primeríssim nivell internacional. Es fixi el lector en les taques que pul·lulen per la quadrícula d'aquí al costat, que encarna i resumeix el gros de les tres sèries –Memòria abstracta, Laguardia Place i Màscares de la mirada– amb què compareix a la capital. ¿No li recorden aquella forma oblonga, repetida fins a l'obsessió, que Viallat ha erigit en la protagonista absoluta, gairebé única de la seva obra? Val que el que el francès té d'orgànic, Ciria ho té de geomètric, gairebé mecànic. I que l'ombra de Warhol es pot intuir vagament en les retícules cirianes: només han de substituir la taca cromàtica pel retrat de Marilyn. I alternar negatius i positius, és clar. Però no deixa de sorprendre que dos artistes tant allunyats en el temps i probablement en els plantejament conceptuals arribessin a solucions formals tan pròximes.

La tela d'aquí al costat pertany a Memòria abstracta; les taques encara segueixen l'ordre marcat per la quadrícula; s'hi sotmeten dòcilment; a Màscares de la mirada hi continua manant la plantilla geomètrica, però le staques ja van a la seva, com si s'haguessin alliberat de la cotilla geomètrica; Laguardia Place, per acabar, constitueix la incursió diguem-ne figurativa d'un artista que acostuma a jugar a les dues bandes: amb un peu a l'abstracció, i l'altre en la figuració. És en aquest segon camp on els últims temps ha obtingut un notable ressò amb els Caps de Rorschach, formidable i terrorífica sèrie que formava incialment part de Windows WDW –es va exposar recentment al Museu d'Art Contemporani de Bucarest, l'anterior parada de la omstra– però que no ha aribat a la sala de Govern.

Una llàstima que no ens ha de fer oblidar que ens trobem davant d'un dels grans noms de l'expressionisme abstracte contemporani –aquest és exactament el seu lloc al panteó de l'art d'ara mateix. Ciria ha exposat a l'IVAM valencià, al Kursaal de Sant Sebastià , i en museus i galeries d'Europa i mitja Amèrica. Entre el 2005 i el 2012 es va instal·lar –és clar– a Nova York, i el MoMA, ni més ni menys, li estrena al maig un documental dirigit per Artur Balder. Pocs cirias passen al cap de l'any pel nostre racó de món. Així que es facin un favor i corrin a Bombers, ni que sigui per reflexionar sobre la funció i els límits de l'art contemporani, instal·lat segons sembla en un bucle que gira permanentment al voltant del mateix punt.

Per a més informació consulti l'edició en paper.