Foto: TONY LARA

Cristina Lozano és la recent nomenada directora general adjunta de l'àrea de negoci de BPA a Andorra. S'encarrega del equips comercials, de les oficines i de la banca privada i personal. I és la primera dona a integrar la cúpula directiva d'una entitat bancària andorrana.

–¿Com porta això de ser dona en un entorn laboral reservat tradicionalment als homes?

–De moment molt bé. Porto només un mes al càrrec però ja he tingut l'oportunitat de participar a diferents comitès a Andorra i també en un comitè del grup BPA que vam celebrar a les instal·lacions de Banco de Madrid. Aleshores, tot i que hi ha molta testosterona, la veritat és que molt bé.

–¿És la primera directora general de BPA?

–No només sóc directora general adjunta de BPA a Andorra sinó també de tot el grup.

–¿I d'una entitat bancària a Andorra, també és la primera dona que arriba a una direcció general?

–Sí. A la resta de bancs d'Andorra les direccions estan ocupades per homes. No crec que sigui un tema de capacitats o aptituds sinó que les dones no tenim tant recorregut. Andorra, en general, no és una societat que estigui acostumada a veure dones al davant de les grans empreses. Sí que hi ha algunes dones empresàries, però no és habitual. Crec que, a poc a poc, ens anem obrint camí i se'ns reconeix la nostra capacitat i aptituds com es poden reconèixer les dels homes.

–¿Des que ostenta el càrrec, ha notat posicionaments que podessin estar motivats per algun prejudici?

–De moment no he trobat que ningú faci cap diferència, al contrari. Em cuiden molt i hi ha un total respecte de la part dels meus companys.

–¿Considera que el seu nomenament pot ser un pas cap a la igualtat?

–És un primer pas important perquè arribar en un món que ha estat tradicionalment reservat als homes, fa pensar que aquest simple fet obre una porta, tot i que les dones hem de demostrar més la nostra vàlua.

–¿Això no és un tic de les dones, que se senten més responsables i són més exigents amb elles mateixes?

–És cert, tot i que no és el meu cas a la BPA. Sembla que per ocupar el lloc d'un home hagis de fer moltes més aportacions perquè històricament no se'ns reconeixia en el món empresarial. La dona estava a casa i s'ocupava dels fills i en entrar en el món laboral, amb les mateixes prerrogatives i ambicions que pugui tenir un home, pensa que ha de demostrar molt més perquè vegin que és vàlida, crec que avui encara és una realitat i que és innat, perquè la dona s'ocupa dels fills i de la casa, a més de la seva carrera professional.

–¿És el primer càrrec de responsabilitat que ocupa?

–No. Sempre he estat molt activa. Tant al Comú d'Ordino com al banc, on era directora de BPA serveis, una filial de l'entitat. No m'ha fet mai por tenir feines de responsabilitat, ben al contrari, m'ha agradat sempre assumir nous reptes. No obstant això, la que abordo ara és molt important i estic molt satisfeta que s'hagi comptat amb mi per a aquest càrrec.

–¿Creu que les dones actuen igual que els homes?

–Aportem una visió menys racional de la dels homes. Els homes tenen una visió més cartesiana. I nosaltres, amb aquesta capacitat que tenim de fer tres coses alhora i de pensar en les conseqüències que poden tenir les nostres actuacions, actuem i ens comportem de manera diferent. Com a dona, penso que quan et relaciones no ho fas només pensant en uns objectius sinó també en les conseqüències que tindrà la teva actuació. I també penso que sabem dirigir-nos a una persona amb una sensibilitat diferent. Tot això, generalitzant, que no és el més correcte.

–¿Tenim una aproximació de les situacions més emocional?

–Just, les dones afegim aquest component emocional en el dia a dia. Anem una mica més enllà, per pensar en clau de futur. Entenc que tots anem sempre amb la veritat per davant. La veritat a vegades és molt dura, no s'ha de disfressar, però si que es pot explicar de moltes maneres i amb molts tons de veu. No és el mateix que et diguin una cosa cridant o amenaçant-te o que te la diguin amb un to més distès, més tranquil, no imposant les coses sinó explicant-les. Crec que per a una dona és molt més fàcil explicar que no pas imposar. I no per res, sinó perquè ens han educat així.

– ¿Com es nota la crisi a Andorra?

–Lògicament la crisi es nota. Andorra com altres països del nostre entorn està patint molt, hi ha dificultats. L'afluència de visitants i turistes també ha baixat, cosa que afecta molts negocis perquè tot va repercutint a escala. Nosaltres també la patim, tant per part de la gent que treballa i viu aquí, com per part dels clients que tenen els estalvis dipositats a Andorra i que els necessiten per al dia a dia, perquè s'han quedat sense res o sense feina.

–¿Què opina de la crida que va fer, el Dia de la Constitució, el Síndic Vicenç Mateu, a la banca per obrir més l'accés al crèdit?

–Crec que tots hi estarem disposats en la mesura que els nostres emprenedors no marxin, perquè no tinguin crèdit o perquè no tinguin l'oportunitat de desenvolupar amb èxit les seves professions o els seus nous projectes. És voluntat del Govern, no només l'obertura econòmica que ja tenim, sinó una obertura del marc legislatiu andorrà perquè els emprenedors i empresaris se sentin còmodes al país i no necessitin marxar. Això ha d'anar acompanyat per tots els estaments econòmics, i un dels més importants és la banca. No dubto que es treballarà per integrar les necessitats dels empresaris en iniciar els projectes però també per mantenir-los. No oblidem els empresaris que durant molts anys han tirat endavant els seus negocis amb èxit, i que ara passen per una situació difícil i necessiten un temps per recuperar. Per part nostra, ja ho fem, i els clients estan contents.

–¿Així, BPA té en compte les dificultats dels seus clients?

–Estem atents als clients que estan passant per dificultats econòmiques i som molt raonables en allargar terminis i en aportar solucions que puguin satisfer les dues parts. Com a entitat, també ens interessa arribar a un pacte perquè puguin continuar el negoci, i no haver d'executar que és el més lleig i el més dur per part nostra. Em refereixo a executar hipoteques o avals que puguin tenir per cobrir els deutes. Fem un treball actiu i crec que el client està satisfet de l'ajuda que rep.

–¿La discreció i la prudència fan l'èxit de la banca andorrana i l'atractiu dels productes que ofereix?

–Intentem adequar els productes a la demanda. La crisi fa que el client sigui conservador i busqui menys risc o no perdre capital. Intentem buscar productes que s'adeqüin a les seves expectatives perquè al cap i a la fi, tot això és tradueix en confiança. Volem que el client d'ahir hi sigui avui i sobretot demà, que se senti còmode i que estigui satisfet.

–¿Quines oportunitats s'obren a Andorra?

–Andorra és un país molt atractiu que té moltes coses per oferir. Té un sistema financer fort i estable, s'està fent un desplegament legislatiu que el dota de possibilitats a l'exterior. Tot això fa Andorra atractiva per aquells inversors que tenen un booking en diferents llocs del món, però que volen tenir establert el holding aquí perquè els tipus fiscals són atractius. Quan tinguem els convenis de no doble imposició signats amb diferents Estats, serà encara més atractiva. Però també té altres coses, des de l'oferta turística fins a les residències passives que són molt interessants per a persones que tenen un perfil de negoci internacional o per als esportistes d'elit...

–¿Els bancs poden contribuir a eixamplar aquest nou horitzó que s'obre al país?

–Els bancs podem aportar un gra de sorra notable. Tenim una experiència de molts anys en banca personal i banca privada, i sabem donar aquesta atenció personalitzada que moltes vegades requereix el perfil d'empresaris i de professionals que volem que s'instal·lin al país.

–Fins ara hem vist com la crisi ensorrava grans països, però Xipre, un petit país com Andorra, també cau. ¿Què és el que no hem de fer?

–És important sé conscients de fins on ens podem endeutar i de mantenir un equilibri pressupostari que salvaguardi els pilars bàsics de la nostra societat, com ara la sanitat o l'educació, sense posar en perill la pervivència del país. El què ha passat a Xipre crec que és precisament això, s'ha anat massa lluny i els seus ratis d'endeutament són tan grans que avui això provoca que el Govern hagi de recórrer als dipòsits bancaris dels ciutadans. La UE no rescatarà Xipre si no fa això. I és un fet molt greu. A més, la situació que es produeix és molt preocupant perquè la reacció dels mercats financers pot anar en cadena i pot afectar països on la situació és més delicada com ara Portugal, Espanya o Itàlia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.