Alexandre, en un cèntric hotel de la capital on es va allotjar en motiu del seu viatge de presentació a Andorra Foto: ÀLEX LARA

El creador de l'espectacle que el Cirque du Soleil portarà a Andorra aquest estiu, Bastien Alexandre, explica que la implicació de la companyia canadenca va més enllà del mer entreteniment per participar en una iniciativa que troba lloable. Alexandre insisteix en l'esforç que fa el Ministeri de Turisme. Un esforç que s'entén des de la companyia, defensora d'una sèrie de valors socials i cívics. I és que el Cirque du Soleil també és el Cirque Citoyen (circ ciutadà) i com a tal, aspira a posicionar-se en la comunitat com actor responsable de canvi en tots els àmbits. Així més enllà de la vocació artística, la companyia participa en multitud de projectes amb l'ànim de millorar el dia a dia de moltes persones. En quant al que el públic podrà veure aquest estiu al parc Central, Alexandre guarda el secret però avança que relatarà una història d'amor entre Andorra i les persones que la visiten.

–¿Perquè escalada? ¿Té alguna cosa a veure amb l'espectacle resident a Las Vegas, Kâ?

–Scalada no té cap inspiració que ve de Kâ. El títol de l'espectacle sorgeix de la relació amb el Ministeri de Turisme d'Andorra. Vam proposar un nom que funcionés en català i castellà, com ara Escalada, però era un nom massa banal, contenia el concepte d'altitud però no era ni oníric ni màgic, cosa imprescindible per al Cirque du Soleil. Amb una mica de reflexió vam trobar scalada, on també es reconeix l'objectiu d'escalar i el concepte d'altitud, però que ens transporta al món de la fantasia.

–¿Quan integra el Cirque du Soleil?

–Potser semblo més jove del que sóc. Tinc 36 anys i em vaig unir al Cirque du Soleil el 2001. Vaig començar com il·lustrador freelance i dissenyador. Vaig fer el guió de l'espectacle Humanity a Vegas, i vaig treballar en el disseny de diversos esdeveniments. A poc a poc, em vaig convertir en realitzador i director d'una sèrie d'esdeveniments el més important va ser el de Toronto que tenia un quilòmetre de llarg enfront del llac Ontario i que va tenir centenars de milers d'espectadors.

–¿Quina diferència hi ha entre un espectacle d'aquesta mida un espectacle més petit com el d'Andorra?

–El nostre projecte a Andorra no és petit. Per la mida de l'esdeveniment no és un projecte petit en absolut, sinó que és un projecte molt complex que requereix una gran quantitat de planificació, perquè el Principat està molt lluny de nosaltres. Venim de molt lluny per portar els nostres artistes i també hem de considerar l'altitud. Tot plegat fa que sigui un gran repte. I és molt temptador. Andorra ens ofereix el seu univers i la inspiració, en ella mateixa.

–¿Voleu dir que l'espectacle s'inspira del nostre país?

–Sí, és clar, perquè la vista que té l'emplaçament, envoltat de muntanyes, és magnífica. La inspiració va venir d'aquí i de l'esforç que fa el Ministeri de Turisme per atreure la gent. És molt important per a nosaltres; entenem l'esforç que fa el Govern d'Andorra que és lloable i és un honor participar-hi. No és qüestió de dissenyar un espectacle només per al nostre lluïment sinó de copsar l'oportunitat de participar en una bona causa, com ara atraure la gent perquè visiti aquest país extraordinari. És per això que hem acceptat.

–¿O sigui que el projecte s'inscriu en els valors del Cirque Citoyen?

–Exacte. El Cirque du Soleil ja viu de la seva reputació, crec que no és necessari que la servim més enllà del que ja és, per seguir endavant. És un honor haver estat convidats a participar en un repte com aquest i per un país que inverteix molt en tot el que fa per al turisme, però que també creu en nosaltres. La confiança que ens dipositen per transmetre el missatge, és una responsabilitat.

–Ja sé que no m'ho explicarà tot, però insistiré. ¿Com serà Scalada?

No ens allunyarem gaire del què som i l'espectacle s'inscriurà en les nostres arrels. Serà un espectacle acrobàtic, amb una gran quantitat d'energia i també molta humanitat. L'important per a nosaltres és relatar una història d'amor entre els visitants i Andorra. A través de l'evocació i de les actuacions. Però, fins i tot, encara que expliqués els números i les acrobàcies, tot això no transmetria el sabor de l'espectacle, que no és altre que aquesta història d'amor entre Andorra i les persones que acull i que la visiten.

Per a més informació consulti l'edició en paper.