• L'equip tricolor va arribar a tocar fons fa un mes i ha remuntat fins el vuitè lloc amb 4 triomfs seguits

Ayala juga la pilota en una posició estrambòtica, en un dels primer partits d'aquesta temporada a Aixovall. Foto: TONY LARA

Les dinàmiques de resultats i les lesions han marcat el retorn del FC Andorra a la Primera Catalana. Justo Ruiz no ha pogut tenir tota la plantilla a disposició en cap dels 23 partits de lliga que ha disputat l'equip tricolor i en gran mesura això ha anat generant daltabaixos que s'han reflectit clarament en la classificació.

Tot va començar amb victòries en els tres primers partits, després van arribar vuit jornades sense vèncer, tres partits sense perdre, sis derrotes seguides i ara quatre triomfs consecutius. L'Andorra les ha vist de tots els colors: va arribar a ser segon en la tercera jornada, va caure fins el dotzè lloc, va remuntar al desè, va tornar a anar de caiguda lliure fins les posicions de descens i en el darrer mes s'ha refet fins situar-se vuitè.

La primera crisi va ser inevitable. Malgrat el gran inici Justo ja tenia entre quatre i sis baixes per partit. Va ser perdre en la jornada 4 contra el Tecnofutbol (2-0) i l'equip tricolor va començar a desinflar-se amb baixes sensibles com les de Cristian i Mejías, i amb Toscano, Ludo i Maneiro encadenant molèsties físiques amb assiduïtat. Entremig, en la jornada 8 –derrota per 2-0 a Torreforta– Ilde Lima es va lesionar. Fins fa quinze dies no reapareixeria el buc insígnia, capità i jerarca del vestidor i de la línia defensiva.

LESIÓ D'ILDE I 8 PARTITS SENSE VÈNCER / La lesió d'Ilde va generar un empat a casa contra el cuer Valls (0-0) i en situació límit, Justo Ruiz va posar el seu càrrec a disposició. El club el va mantenir i el tècnic va aplicar la mateixa mesura que quan va ser fitxat al desembre de la temporada passada, amb l'Andorra que llavors dirigia Richard Imbernon en plena crisi de resultats. «És una situació similar a quan vaig agafar l'equip», va reconèixer llavors, abans d'anunciar que aplicaria la mateixa medicina: «A partir d'ara defensar torna a ser prioritari».

L'equip fins i tot era millor que molts dels seus rivals però no tenia punteria i, sobretot, cometia errades en defensa que van costar 15 gols en 7 partits. El problema era consolidar la defensa i l'empat contra el Valls també seria l'inici d'una nova ratxa en la qual es guanyaria al Sants (1-2) i al Cervera (2-0). Les males notícies, però, no acabaven de fugir perquè va arribar la lesió de Pujol, que ara, quatre mesos després, està encara en fase de reincorporació, a més de la marxa de Paredes.

AL FONS DEL POU / El vestidor es va quedar de nou a les fosques amb Ilde, Pujol i Mejías de baixa indefinida, Toscano amb problemes físics, sancions setmana rere setmana i més baixes de Valls, Maneiro i Joel. Això va provocar sis derrotes seguides i entre la segona quinzena de febrer i la primera de març l'Andorra va haver de conviure amb les posicions de descens fins que va tocar fons en la jornada 21 (derrota contra el Tecnofutbol 1-2) caient al penúltim lloc.

L'adéu a la segona crisi va coincidir amb l'arribada de Javi Subiza però també és cert que, tot i no dir-ho públicament, Justo va tornar a tirar de la seva premissa en situacions límit: defensar és prioritari. De nou va funcionar perquè són ja quatre triomfs seguits –inclòs el retardat de dissabte contra el Vista Alegre de la jornada 17– i l'Andorra ha ascendit a la vuitena posició, amb la zona de descens a quatre punts i dos partits menys que arrossega des del gener i que també van ajudar a caure en la zona vermella de la classificació.

És per això que, fredament, l'Andorra ha sabut sobreposar-se a les lesions i a dues crisis de resultats. Queden nou jornades que per a l'equip tricolor són onze. Falten enfrontaments contra sis dels set primers classificats i cinc contra rivals directes en la lluita pel descens però Ilde ha tornat, Pujol està a punt i els resultats tornen a acompanyar.

Per a més informació consulti l'edició en paper.