• Un primer informe del Govern mostra que hi ha punts que «mereixen una especial discussió»
• L'obertura econòmica fa necessaris els canvis per atraure inversió estrangera al Principat

Un treballador de la construcció transporta un cable de ferro, en una obra a Andorra la Vella. Aquest és un dels sectors que perd més llocs de treball. Foto: TONY LARA

Prudència per part del Ministeri d'Interior a l'hora de parlar de la reforma laboral. La modificació del codi de relacions laborals s'està treballant a nivell de grup parlamentari i quan tiri endavant serà una proposició de llei. El ministre Xavier Espot va explicar a EL PERIÒDIC que «de moment he tingut accés a un primer esborrany com a ministre encarregat de Treball». Un cop analitzat aquest primer text, Espot va explicar que des de l'Executiu es van qüestionar alguns dels aspectes de la nova llei, «des del Govern hem lliurat un informe amb una sèrie de punts que al nostre parer mereixien discussió». I va argumentar que ara s'està treballant a nivell intern de grup parlamentari per acabar de polir el text definitiu «i també, suposo, per tenir en compte totes aquestes observacions que nosaltres vam fer». Espot va afegir que encara no ha tingut la oportunitat de veure el text definitiu, «si és que ja existeix».

Pel que fa als aspectes que «mereixen discussió», Espot no va voler anticipar-se, ja que segons el ministre «no sabem si finalment aquests punts estaran o no en el text final» a més, va afegir que no volia fer declaracions «per deferència al grup parlamentari, que és a qui pertoca anunciar-ne el contingut en primera instància».

MENYS INDEMNITZACIÓ / Un dels punts més calents i de controvèrsia és, sens dubte, l'apartat de la reforma que afecta a un possible abaratiment dels acomiadaments. El partit del Govern, Demòcrates per Andorra (DA), alineat amb la tesi inicial defensada pel Cap de l'executiu Toni Martí, sobre aquesta possibilitat argumenta que l'abaratiment és un dels aspectes que cal abordar per captar talent en el marc de l'obertura econòmica. Segons el secretari d'organització de DA, Estanislau Sangrà, cal crear un marc que faci atractiu el desenvolupament de l'activitat empresarial que es pugui establir al país. Tot i així, va afegir que aquest plantejament només és una part de la reflexió i que s'inclou en el desenvolupament de les lleis socials i laborals.

No obstant això, Toni Martí ja va explicar que l'abaratiment de l'acomiadament només afectaria a priori els nous contractes. Aquesta mesura no faria incrementar el nombre d'aturats i no afectaria els treballadors actuals. És a dir, que no els afectarà mentre no hagin de canviar de feina després d'aplicar la reforma. El que està clar és que sí afectarà a tots aquells que hagin d'entrar al mercat laboral, com els joves, cosa que podria provocar una segmentació del mercat laboral i crear diferents categories de treballadors.

visió socialista i sindicalista / El grup parlamentari del Partit Socialdemòcrata (PS), no opina el mateix i considera que si bé és possible que s'hagi de millorar el Codi de Relacions laborals i, potser flexibilitzar-lo en algun aspecte, en cap cas s'hauria de facilitar l'acomiadament perquè això significaria augmentar les llistes de desocupats. També els sindicats rebutgen incloure en la reforma laboral un abaratiment dels costos de l'acomiadament, la qual cosa contribuiria a continuar perllongant la precarietat laboral i social.

SITUACIÓ ACTUAL / Al Principat l'acomiadament és lliure, ni procedent ni improcedent com a Espanya. Això vol dir que un empresari d'un dia per un altre pot acomiadar sense previ avís i sense haver de justificar cap causa per a fer-ho. En qualsevol cas, ha de pagar una indemnització que es tradueix en 25 dies per any treballat fins a un màxim de 365 dies. L'acomiadament per causa objectiva està contemplat al Codi de Relacions Laborals i, en el cas que així sigui, l'empresa ha de pagar 12,5 dies per any treballat amb un màxim de 365.

En el supòsit que un batlle consideri que no hi ha causa justificada per a l'acomiadament, la indemnització a pagar arriba fins als 45 dies per any treballat fins a 365 dies, però aquests casos són els que menys es donen.

Per a més informació consulti l'edició en paper.