• Els pastissers es queixen de la davallada de vendes tot i l'esperit creatiu

Foto: TONY LARA

La plaça Major d'Ordino va aplegar ahir al matí desenes de persones que s'hi van donar citar per gaudir de la tradicional cantada de Caramelles de diumenge de Pasqua. La Coral Casamanya, el Grup Artístic d'Ordino i cantaires de la parròquia van interpretar quatre temes abans d'iniciar el recorregut pels carrers ordinencs. Com cada any els cantaires d'Ordino, la Coral Casamanya i el Grup Artístic d'Ordino van triar un nou repertori per interpretar les Caramelles. En aquesta ocasió, com va explicar el seu director, Josep Puig, van començar amb la sardana Per tu ploro de Pep Ventura i van continuar amb dos vals, un amb lletra de la cantaire Lourdes Pons i l'altre escrit per un altre dels intèrprets de les Caramelles, Guillem Benazet.

Com també és habitual, la cantada va acabar amb la interpretació de l'himne d'Andorra. El punt àlgid de l'aplec va ser a les dotze del migdia quan la plaça Major de la parròquia es va omplir de públic per gaudir d'un esdeveniment que «fa molts anys que té un significat aquí a Ordino» va explicar Puig. Les Caramelles es van començar a popularitzar al segle XIX i al principi era «un cant de benaurança o de joia», tot i que posteriorment, es va convertir en «un cant amb el qual els nois festejaven les noies i ara és un cant popular», va resumir el director de les Caramelles d'Ordino.

La plaça Major del poble va ser el punt de partida del recorregut que fan els caramellaires amb la cistella que passegen per tot el poble, de casa en casa. Una cistella que abans feia aquest recorregut a la recerca de menges diverses per fer un bon àpat i per això «rebia ous, llonganissa o porc mentre que ara rep diners que tenen però, la mateixa finalitat, fer el dinar de germanor» va afegir Puig. I també va recordar que tot i que el costum d'obsequiar els cantaires amb vianda s'ha perdut, «encara hi ha cases que mantenen la tradició viva i donen als cantaires embotits i mistela per mantenir la diada».

Mones de pasqua

Qualsevol àpat d'aquests dies però acaba amb la inigualable mona de Pasqua. Aquest any, els pastissers esperen que s'acabin de vendre avui dilluns, perquè de moment el dolç més desitjat pels infants pena a sortir dels mostradors de les pastisseries. La pèrdua de tradicions i la crisi en fan disminuir les vendes, va explicar el pastisser Jaume Vives que en «sis o set anys se'n venen moltes menys de la meitat». La mona que no és el pastís sinó la figura que el presideix, sempre és de xocolata i sempre posa a prova la destresa dels pastissers que s'inspiren d'herois o figures del moment, ja siguin de la vida real o de l'imaginari. Les estrelles d'aquest any són les nines de moda, les Monster High però també segueixen tenint sortida personatges més clàssics com ara les figures de Mickey Mouse, Minnie, Hello Kitty o Son Goku. Els preus de les peces poden arribar als 100 euros. Amb tot, crisi obliga, les mones són més petites segons el pastisser Manel Pons. I entre els pastissos que els fan de suport triomfen els més tradicionals, com el Sacher de xocolata o la sara de mantega i ametlles, farcits de melmelada o de crema.

Per a més informació consulti l'edició en paper.