• La sarsuela, estrenada el 1926 i amb llibret de Lluís Capdevila, és la més popular del repertori

Sembla que la sort li torna a somriure a Lluís Capdevila, el dramaturg, periodista, novel·lista i polític barceloní, un dels noms més egregis –i oblidats, però aquesta és una altra història– de la tropa d'intel·lectuals catalans que es van exiliar en aquest tros de món. Setmanes enrere deixàvem constància des d'aquest mateix racó de diari de la publicació de La república, el periodisme, el teatre, tercer volum de les monumentals memòries del nostre home, després de L'alba dels primers camins i De la Rambla a la presó. Ara és la companyia catalana +Sarsuela, dirigida pel mestre Lluís Cabal, que recupera la versió íntegra de cançó d'amor i de guerra, estrenada el 1926 al teatre Nou de Barcelona, amb partitura del compositor valencià Rafael martínez Valls i llibret que firmaven a quatre mans Víctor Mora i el mateix Capdevila. Un èxit immediat, que va aguantar tres temporades en cartell i del qual se'n van fer més de 3.000 representacions.

+Sarsuela recupera la versió original i íntegra de la peça, que va ser tunejada per passar la censura de la dictadura de Primo de Tivera: quatre úniques funcions que van començar el 29 de març i que culminen avui al teatre Victòria de Barcelona, amb un cor d'una trentena de veus i orquestra de 18 músics per tornar a la vida el triangle amorós que el 1793, en plena revolució francesa i en un poblet innominat del Vallespir, protagonitzen la Francina (Isabel Rodríguez), l'Eloi (Vicenç Esteve) i l'hereu Ridau (Joan Berlanga). Es tracta, diu Cabal, de combatre el prejudici de caduc que arrossega la sarsuela, de captar el públic jove i de «retornar el prestigi a un gènere menystingut i desprestigiat però que compta amb un catàleg de 350 títols».

Per fer-ho, res millor que Canço d'amor i de guerra, peça de caça major que el mateix Cabal ha definit com un «Wagner amb barretina» i que combina la tradició folklòrica amb el lirisme verista a la italiana i l'èpica wagneriana que es portava als escenaris barcelonins al primer terç del segle XX. Per trobar l'última ocasió que Cançó d'amor i de guerra es va veure en un teatre de primera fila cal remuntar-se al 1983. Aleshores va ser al Liceu. L'abril del 2011 es va representar al Romea, i el juliol, al Condal. Ara torna al Victòria amb vestuari i escenografia completament renovats. Avui, última cita.

Per a més informació consulti l'edició en paper.