Le Joliff, amb l'uniforme electrònic, augura una llarga amistat entre l'ElectroSnow i Andorra Foto: TONY LARA

Director artístic del festival ElectroSnow.

Arrenca la primera edició d'ElectroSnow, cosí germà del Pikinc Electrnik barceloní que pretén erigir-se en un minisonar del Pirineu. I al Tarter. La cita és dissabte, diumenge i dilluns, a l'aparcament d'aquest sector de Grandvalira: un escenari de 3.000 metres quadrats per on desfilaran una vintena de primers espases de l'electrònica internacional i per o s'espera que passin entre 5.000 i 6.000 espectadors. Ens ho explica Loïc le Joliff, el director artístic d'ElectroSnow i l'home que ha dissenyat aquest desplegament electrònic sense precedents al nostre racó de món. L'any que ve hi haurà una segona edició del festival –vaticina que això és només el començament d'una gran amistat entre Andorra i el festival– i una major presència de DJ locals. En prenem bona nota i el 2014 en tornem a parlar.

–¿Per què Andorra?

–Perquè es troba entre França i Espanya, els dos públics que coneixem millor.

–¿I per què al Tarter?

–Grandavalira va ser la primera elecció, pels avantatges que aporta una estació de nivell internacional, i per desmentir el prejudici molt francès que al Pirineu només hi ha petites estacions quasi domèstiques. Grandvalira és la prova de tot el contrari.

–¿Per què cal un nou festival de música electrònica, quan ja n'hi ha uns quants -l'últim, l'Snowboxx d'Arinsal?

–Sense desmerèixer ningú, el nostre és un cartell plagat de figures internacionals. És la primera vegada que Andorra acull un esdeveniment electrònic d'aquest nivell. Compartim l'esperit de Piknic: la voluntat de donar a conèixer la música electrònica en un ambient cool, friendly i allunyat del tòpic que lliga l'electrònica amb drogues i excès d'alcohol. Per nosaltres, l'electrònica és un estil net.

–¿A quin festival voldrien assemblar-se?

–Ens hem inspirat en l'Igloo Fest de Mont-réal, que té lloc en plena ciutat i en escenaris exteriors, a temperatures que poden arribar a ser de -25ºC. Al principi fins i tot ens vam plantejar de portar l'ElectroSnow a alguna ciutat del nord d'Europa –Oslo, Estocolm, Moscou... Però al final ens vam decantar pel que coneixem, que és el mercat català i del sud de França, amb el fet diferencial de combinar electrònica i esquí, un còctel guanyador. A l'estació austríaca de Mayrhofen existeix des del 2005 l'SnowBombing, però que està molt decantat cap al públic britànic.

—Precisament: també aquí estem acostumats a festivals destinats a un target molt concret, generalment el turista anglosaxó. ¿Quin és el públic de l'ElectroSnow?

–Ens dirigim principalment a aficionats catalans i dels sud-oest de França, tot i que també ens han comprat packs des de la resta d'Espanya i Anglaterra. En això ja ens diferenciem d'altres festivals que s'han pogut organitzar a Andorra. Però és que a més, i sobretot, volem que els andorrans se'l sentin propi. L'any que ve hi potenciarem la presència de músics del país. De fet, aquesta edició ja n'hi hem col·locat fora de cartell: diumenge al matí punxarà Lunatic Project. El 2014, més.

–¿Com s'ho faran, per atreure el públic andorrà?

–Amb preus especials per als usuaris de la targeta de Crèdit Andorra i als posseïdors del forfet de Grandvalira; també hem habilitat un servei d'autobusos que sortirà cada mitja hora del Pas de la Casa i de Sant Julià de Lòria. I finalment, el ganxo del Total Fight.

–La música electrònic és molt cool, sí, però amenaça de convertir-se en un gueto per a iniciats. ¿Com es canvia, això?

–Amb tota la humilitat, crec que mai fins ara s'havia portat a Andorra un cartell com aquest.

–¿Quins músics del cartell de l'ElectroSnow no ens podem perdre?

–Miss Kittin i The Hackers, que fa més de d'un decenni que treballen junts, i han encapçalat el Sonar; l'alemany Michael Mayer, que a banda de fundador del segell Komppakt és un dels culpables d'haver convertit Alemanya en la capital europea de l'electrònica; Carl Craig, llegenda de Detroit; Nina Kravis, fenomen de les últimes temporades; Pablo Bolivar, per citar bun dels DJ espanyols més coneguts... És un cartell eclèctic, de primeríssim nivell, que toca totes les tecles amb un objectiu clar: convertir el festival en un miniSónar dels Pirineus.

–¿I per què creu que l'ElectroSnow se'n sortirà quan els precedents –el Big Snow Festival, per exemple- no conviden precisament a l'optimisme?

–Això acaba de començar. Som conscients que una inversió com aquesta no s'amortitza en una edició. El primer any sempre és complicat i els números no quadraran, ho sabem. Però es tracta de fer soroll amb un gran cartell, que es vegin les possiblitats que aquest projecte té.

–¿Amb quina previsdió d'assistència treballen?

–Cap 3.000 espectadors cada nit.

–En total, més de 6.000. Una barbaritat per als estàndars andorrans. ¡És que ni Bob Dylan!

–Ja hem venut prop de 700 packs en anticipada, més els esquiadors que desfilaran per Grandvalira en el cap de setmana amb més afluència de l'any. I no ens descuidemde la gent del país.

–Aquest vincle entre electrònica i esquí... ¿Per què és tan evident?

–Un esdeveniment d'hivern a alta muntanya implica necessàriament neu i esquí, i no és casualitat que ens hàgim associat al Total Fight: l'electrònica s'ha convertit en el gènere dels surfers.

–Hem repassat els consagrats, descobreixi'ns sisplau un parell de noms ocults que faran parlar.

–Voices of Black, dos xavals que venen de Nova York; i Martyn, un dels pioners del dubstep; Wankelmut –que ha fet una remescla de One Day que arrasa a tot Europa...

–A un profà, ¿per on li recomanaria de començar?

–El cartell, insisteixo, és essencialment eclèctic, es tracta de tocar tots els pals –house, techno, minimal, dubstep. Wankelmut és molt, molt accessible; Miss Kittin, una altra vegada, són un espectacle per a tothom, combinen veu, teclats trompeta i saxofon en una barreja molt efectista i molt parisina; i Fairmont, que tenen molts punts de contacte amb el rock: les seves cançons podrien aparèixer en un àlbum de Caribou.

–Acabem: per deixar-se caure pel Tarter, ¿cal tenir entre 20 i 30 anys, ser cool, guapet, surfer i calçar gorra?

–No, no. Hi haurà segur públic de totes les edats, amb l'únic requisit que siguin majors d'edat, perquè servim begudes alcohòliques. I hi insisteixo: nosaltres volem arribar a tots els públics, començant per l'andorrà. Això, sense ànim de comprar, també ens diferencia d'altres festivals més o menys semblants que han tingut lloc a Andorra.

Per a més informació consulti l'edició en paper.