• India Martínez i Salvador Beltrán van omplir ahir el Centre de Congressos

El compositor i intèrpret català va obrir el concert d'anit al Centre de Congressos de la capital Foto: TONY LARA

Cal ser molt jovenet o un autèntic maniàtic de les radiofòrmules –o les dues coses a la vegada– per recitar d'una tacada els hits de la cordovesa India Martínez i del barceloní Salvador Beltrán, les dues joves promeses de la música espanyola –joveníssima, en el cas del català: 21 anys– amb què la cadena SER va celebrar ahir el 10è aniversari. Per l'aspecte del pati de butaques del Centre de Congressos de la capital, en aquest racó de món abunden tant els primers com els segons: ple fins a la bandera o, el que és el mateix, més de 900 ànimes seguint les evolucions de dos artistes cridats a fites majors... si hem de creure els vaticinis de l'organització. Val que les entrades eren de franc –com és norma als concerts d'aniversari de l'emissora– però convindrà el lector que reunir un miler de persones en un concert, ni que sigui gratuít, continua sent en aquest tros de Pirineu una proesa. La SER ho va tornar a aconseguir amb dos noms sense el caixet de temporades anteriors –Estopa, el 2010, i El Pescao, l'any següent– però que prometien l'especial regust de les grans descobertes.

Però anem a pams: India Martínez debutava al Principat amb Otras verdades, un disc de versions –Gloria Estefan, Manolo García, Mecano, Shakira, Amaral i anar fent– que va desgranar amb la «puresa» del format acústic: «M'agrada que es distingeixi el so de la guitarra, del piano, fins i tot de la respiració, tot allò que de vegades queda ocult per la instrumentació». Una aposta sobre segur que va completar amb una llambregada als temes dels tres discos anterios «que m'han fet arribar al públic»: Vencer al amor, per exemple, de Trece verdades, el compacte amb què el 2011 va donar la campanada i que li va reportar el primer disc d'or de la seva trajectòria. En aquesta mateixa onda acústica va incidir Beltrán, en plena promoció de Cambio de planes, el seu primer cedè, i amb el segon single –A veces me pregunto– a punt, a punt de sortir del forn: «A Cambio de planes hi ha una gran producció, però és que rere d'aquesta gran producció hi ha una veritat, un so real, i això és el que pretenc mostrar, tot sol amb la guitarra: el meu jo més íntim». El moment culminant de la nit va venir –si es van complir els auguris de la roda de premsa prèvia al concert– al duet final que es van marcar els dos artistes, una repetició de la gala dels premis de cadena Dial que es van entregar quinze dies enrere a Tenerife –amb trofeu per al català– i en què India i Beltrán van protagonitzar un –pel que es veu– memorable medley dels temes respectius.

¿Estem com diu l'organització davant de dos dels artistes més importants del panorama espanyols contemporani? ¿O es tracta d'una exageració interessada? El cas és que tota una patum com ho és Alejandro Sanz ha avalat personalment el primer disc de Beltrán perquè –va dir– li recordava als seus inicis, i que aquesta empenteta a les xarxes socials, ben promoguda pels padrins, l'ha aprofitat amb picardia. India, de la seva banda, ha explotat el costat romàntic de Trece verdades, amb històries d'amor que es claven com punyals al cor adolescent. I això és probablement el que volien sentir els centenars de fans congregats ahir al Centre de Congressos: cançons directes, sense colorants ni conservants, que apelen a una sentimentalitat a flor de pell.

Per a més informació consulti l'edició en paper.