33 Marc Vales, ahir impecable, defensa amb força per sobre d?Ahjupera, ahir a l?estadi Le Coq Arena de Tallinn. Foto: SILVIA CASALS / FAF

Un gol en el descompte de la primera part va matar la selecció ahir a Estònia, quan fins el moment estava ferma al camp, centrada i intensa, sense permetre errades i ensurts importants. Estònia ho va tenir i la va aprofitar. Ja s’havia dit. I al final un segon gol en la segona part va acabar amb tot. Història breu, amb la pell deixada al camp.
La sortida al camp d’Estònia no va ser la tempesta que s’esperava, però sí que van tancar Andorra a l’àrea sense que semblés que pogués haver-hi resposta. No era cap setge, però la tricolor tampoc no trobava la manera de desfer-se de la pressió que semblava establir-se en els ànims visitants. Amb tot, Andorra jugava a buscar el forat i en el minut 6 va ser Sebas qui va provar, sense més que l’intent d’un xut llunyà i sense perill. Però era un senyal. En defensa, Vales es mostrava formidable, intens com els companys però amb l’afegit de donar sensació de qualitat, de control. Lima batallava com sempre, pura veterania,  i Marc Garcia i Moisés posaven tots els sentits en taponar bandes. Primer Estònia ho va intentar per l’esquerra, però Moi i Vales en la cobertura estaven fins, i per la dreta, tot i que amb Vassiljev feien més mal, Marc Garcia lluitava rebent el suport de Lima, mentre la resta pujava i baixava per establir l’ordre. La cavalleria defensant des de la punta fins al darrera.
Al quart d’hora, Andorra ja volia sortir. I podia, amb dificultats, però allunyava les línies de la porteria i fins i tot Vieira va provar de lluny, topant-se amb el cos de Morozov. Estònia volia rectificar, i el perill va arribar quan Lima va fer falta a la frontal i Kink va provar, rebutjant la tanca a córner. Just després, Moi se la va jugar dins de l’àrea robant una pilota llançant-se a terra, valent, en una acció de mèrit, i a partir d’aquí el partit va semblar aturar-se. En atac, Andorra aportava poc, sense velocitat, però al darrera es mostrava segur, fins que en el 40 Kink va rematar de cap, aturat per Gomes fàcil, i fins que en el 42 Mosnikov va xutar des de la frontal a l’escaire, fora per poc. Però en el 46... una passada en volea de Vassiljev habilitava Anier, que entre Vales i Moi batia amb l’esquerra Gomes.
En la represa Estònia va voler matar aviat, amb una intensa sortida que va tenir el primer avís en el 47, quan Mosnikov va fer una centrada-xut des de la dreta i la pilota es va passejar per l’àrea petita sense que ningú l’agafés. Andorra va reaccionar intentant de nou la sortida i el control de mig camp, però tot i que Estònia demostrava no tenir massa arguments, sí que imposava el seu físic, l’alçada i la reacció, i només Ayala en el 49 va fer un tir llunyà i sense èxit, desviat, des del vèrtex de l’àrea.
El matx es va transformar en una lluita de criteris que ningú no controlava, i el seleccionador Rüütli va moure la banqueta i va fer entrar Lindpere i Oper, el golejador al Comunal en el primer partit. Però, va ser el primer el més destacat, perquè als vuit minuts de ser al camp, una centrada des de la dreta va acabar amb rebuig defensiu en continuació de cap de Vales, però la pilota va anar al rival i el retorn en Lindpere, que no va perdonar per fer el 2-0.
Els locals volien més, i els andorrans se sentien una vegada més amb el pes d’anar per sota. El poder mental que sempre fa efecte va animar a qui va a favor i va tocar qui rep el cop, i en aquest rumb incert va tornar a sortir Lindpere, ja en el 81, en una jugada amb pilota controlada entre dos defenses en el córner, però la seva centrada de pura força amb l’esquerra va anar a Oper, que de cap va estar a punt de batre Gomes.
El partit era mort, però Andorra no abaixava els braços. Sabia que tenia el matx perdut, però els jugadors es van buidar per buscar un gol que tornés a pensar en l’esperança. Cristian va provar en el 89 xutant de primeres una pilota rebutjada en l’àrea, però se’n va anar fora i tova, i la sentència era clara: sisena derrota en aquesta fase d’un equip que competeix, però que segueix tenint el pes del físic a l’esquena.

Per a més informació consulti l'edició en paper.