• Al 2007 a Tallinn el davanter va empatar de cap, però en el 92 Zelinski va fer el 2-1

Fernando Silva, ahir a la porta de l'hotel de Tallinn, després de la xerrada tècnica del dia Foto: R. M. S.

El 22 d'agost de 2007 Andorra jugava a Tallinn contra Estònia en el matx de la fase de classificació per a l'Eurocopa 2008. En aquell matx, en el minut 87 i amb 1-0 per als locals, Fernando Silva va caçar una pilota que volava cap a l'àrea després que Ayala centrés des de la banda esquerra, i de cap va enviar la pilota dins de la porteria del porter Poom. L'èxtasi es va veure en la banqueta visitant. Però aquella alegria va ser tan efímera com els cinc minuts que van passar fins el 92, quan Zelinski, aprofitant un contratac dut pel seu company Kink, va marcar el definitiu 2-1 amb què esclatava l'estadi Le Coq «com si haguessin guanyat el Mundial», va assegurar ahir el jugador andorrà.

«El gol no se m'oblida», va dir Silva ahir per a EL PERIÒDIC, tot redordant que Poom era «enorme, i es va estirar però era impossible que arribés, pel mateix escaire...». «Era l'empat, puntuar, ho vam veure tan a prop... però en aquell moment quan me'n vaig anar al córner a celebrar-ho no recordo què vaig pensar... tenia tanta alegria».

Silva té en la retina gravada la imatge de Xavi Andorrà corrent amb els braços oberts per la banda, i que tots van fer pinya allà mateix: «Va venir tota la banqueta, jo estava de genolls celebrant-ho». Mentre això passava, a la graderia de premsa els periodistes locals es giraven on els seus redactors andorrans esclataven també amb el gol, i llavors Estònia al camp va voler canviar la història i en un contratac, en el 92, Zelinski va marcar el 2-1. «Es van girar tots els periodistes cap a nosaltres fent-nos gestos pel 2-1», narra el periodista Iván Moure que va viure aquell moment. «Vam tenir una pèrdua de pilota en el descompte, van fer la contra que no vam poder aturar, i gol», recorda Silva.

També va recordar aquell enfrontament el capità Ildefons Lima: «Esperem que la mala sort que vam tenir aquell dia canviï demà», va dir ahir en referència al matx d'avui, i el seleccionador, Koldo Álvarez, feia memòria perquè va ser ell qui defensava la porteria andorrana aquell duel: «Em quedo amb com ho va celebrar Zelinski i tot l'estadi». I és cert que els estonians van gaudir d'aquell gol «com si hagués estat contra un equip de primer nivell, i això amb el pas del temps ho penso i crec que ens ha d'omplir d'orgull».

«Vaig sentir ràbia, impotència d'haver-ho tingut tan, tan, tan a prop... De fer una cosa gran, aconseguir un punt fora de casa, a maxar sense res. Era cabreig, frustració... tot una mica», hi afegeix el jugador del CD Guadiana, que pensa que Andorra millora «poc a poc, molt poc a poc, però progressem», i que el que s'ha de fer ara és minimitzar les errades en defensa: «Nosaltres paguem una errada amb un gol, i hem de defensar tots, des del que està dalt fins als de darrera. Va ser culpa nostra que se'ns va marxar aquell punt».

Per a més informació consulti l'edició en paper.