El portaveu del grup municipal de Progrés a la Seu d'Urgell, Òscar Ordeig al turó del Pla de les Forques amb vistes a la capital de l'Alt Urgell. Foto: TONY LARA

PORTAVEU DEL GRUP DEL PSC-PROGRÉS DE L'AJUNTAMENT DE LA SEU D'URGELL.

El mes de maig es compliran dos anys de les eleccions municipals celebrades al país veí. Coincidint amb aquesta efemèride el portaveu del grup municipal del PSC -Progrés de la Seu d'Urgell, Òscar Ordeig fa un repàs a aquesta primera meitat de legislatura que, sens dubte, ha estat marcada per la forta recessió econòmica. Una crisi que especialment ha colpejat al teixit social de tota la comarca amb xifres molt preocupants de persones a l'atur.

–Estem pràcticament a l'equador dels dos anys de legislatura i quin seria el balanç de tasca feta per l'alcalde Albert Batalla durant aquest període de temps?

–Després de 10 anys de CiU a l'Ajuntament, el balanç és de resignació i passivitat. La falta d'un projecte de ciutat ambiciós i que il·lusioni fa que la crisi colpegi amb més força a la Seu. Des de Progrés no parem de proposar accions per ajudar a empreses, emprenedors, comerciants, aturats... però no hi ha manera que l'alcalde Batalla les tiri endavant. Noto una preocupant manca d'il·lusió per remuntar la situació actual. En aquests 10 anys no hi hagut cap idea nova, cap idea gran per fixar uns objectius a mig termini i fer avançar la Seu.

–Quasi un miler d'aturats a la Seu d'Urgell, i un pressupost que, per segon any consecutiu no presenta grans novetats en polítiques socials i econòmiques?

–Mai a la Seu hi havia hagut tants aturats. Ni les crisi dels anys 80 i 90 havien tingut uns efectes tan devastadors pels urgellencs.

L'any 2013 serà, segurament, el més difícil i no es presenta ni una sola proposta per lluitar contra la crisi. La situació és de paràlisi.

La Seu té molts actius que no s'aprofiten prou bé, com la Catedral, el Centre Històric, el Parc del Segre, i tres Parcs Naturals al seu voltant.

Hem fet múltiples propostes de dinamització de molts sectors productius, ( energies renovables, el comerç de proximitat, el sector agroalimentari, la biomassa, els artesans, les empreses tecnològiques, etc. però és impossible tirar-les endavant sense un lideratge decidit.

–Fins a quin punt Andorra segueix sent una font d'ingressos per a moltes famílies?

–La col·laboració i cooperació amb Andorra sempre ha estat vital, però tot està canviant i cal adaptar-se. Amb el nou procés d'obertura empresarial d'Andorra s'obren noves oportunitats per a La Seu que hem de saber aprofitar. Andorra i La Seu podrien formar una gran àrea econòmica i empresarial que beneficiés a ambdues parts. De totes maneres, si no tenim clares les nostres prioritats no aconseguirem sinèrgies positives.

–Algunes vegades han afirmat que hi ha un sobredimensionament de personal a l'Ajuntament. És així?

-Els últims 10 anys la despesa de l'Ajuntament en personal s'ha multiplicat per dos, amb 100 places noves. Això suposa un 61% de la despesa del total del pressupost, quan la majoria d'Ajuntaments estan al voltant del 30%. La irresponsabilitat de l'Alcalde Batalla en la gestió del personal ha estat molt greu. Els treballadors municipals en poden pagar les conseqüències sense tenir-ne cap culpa.

–En el cas de la Seu d'Urgell, es practica una clara política de transparència, especialment pel que respecte a les contractacions d'obres i serveis?

–El més importants és crear un cultura de transparència i de participació ciutadana. Fa més d'un any que es aprovar una proposta de Progrés per publicar tots les contractacions que es feien des de l'Ajuntament a través de la web. Un any després, encara no s'ha fet. Volem que tots els contractes, encara que la llei no ho obligui, es facin públics. L'alcalde Batalla va votar en contra de demanar a Pirineus TV que es retransmetessin els plenaris de l'Ajuntament en directe. Volem canviar tot allò que faci falta per tal que la gent de la Seu se sentin més partícips de les coses que passen a l'Ajuntament i dels diners que es gasten.

–Vostè és dels que pensa que un polític ha d'estar ben pagat?

–El servei públic ha d'estar valorat pels ciutadans i ciutadanes i ha de tenir un component vocacional que va més enllà dels diners. A més, l'activitat política hauria de ser temporal.

–L'Hospital de La Seu segueix sent un problema de gestió comptable o un problema de gestió política?

–És un problema de gestió política, local i nacional, que comporta problemes comptables i assistencials. Les decisions del govern de CiU a la Generalitat no ajuden a resoldre els problemes del dia a dia de l'hospital. Els criteris pressupostaris passen per davant dels criteris sanitaris i això no pot ser. Intento fer entendre a tothom que puc que els hospitals de muntanya necessiten un tractament diferenciat respecte la resta. Una petita retallada al nostre hospital pot suposar perdre el 100% d'un servei.

–Alguns polítics en boca petita defensen la idea que vostè no pot arribar a ser alcalde perquè no va néixer a la Seu d'Urgell, encara que se senti un urgellenc més. Que els hi diria?

–Em sento un urgellenc més, tinc 3 fills que han nascut a la Seu i el meu projecte de vida passa per La Seu que és la meva ciutat. La ciutat que vam escollir amb la meva dona per viure i construir una família.

–La proximitat amb el ciutadà, especialment en uns moments de clara desafecció d'aquests cap als polítics, hauria de ser una virtut implícita d'un polític, i sobretot d' un alcalde?

–Un representant públic hauria d'estar molt al carrer i poc al despatx. Com més dificultats hi ha més important és estar a prop de la gent. És la millor manera d'entendre els problemes dels ciutadans i que aquests puguin fiscalitzar si fas bé la teva feina.

–Durant aquesta legislatura, l'obra de govern de CiU serà recordada per la posada en marxa de l'Espai Ermengol. Un museu i un punt turístic que no ha respost a les expectatives. Què en pensa?

–Amb més d'un milió i mig d'euros d'inversió, aquest nou Museu només ha rebut una mitjana de 150 visitants al mes, durant el 2012. Quan no hi ha projecte de ciutat i idees clares es malgasten els diners i després en falten pels projectes importants. Una mostra més de la necessitat d'haver destinat aquests diners a promocionar la Catedral perquè fos declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat.

–El Pirineu continua estant lluny de Barcelona? Tancament d'algunes delegacions i ara, recentment, la corresponsalia de TV3,...

–El Govern de CiU mai ha cregut en el Pirineu. Durant els 23 anys del President Pujol negant la seva existència i després amb el President Mas el desmantellament de les delegacions de la Generalitat al Pirineu, i ara, el tancament de les corresponsalies de TV3. Cal crear un moviment de defensa del Pirineu, que defensi el territori per sobre de les consignes polítiques. Sempre defensaré La Seu i el Pirineu per sobre del PSC. El dia que no sigui així, ho tinc claríssim; plegaré.

Per a més informació consulti l'edició en paper.