• El desplegament, que es farà en quatre anys, costarà uns 2,4 milions d'euros
• Els centres de primària es convertiran en una finestreta única amb historial social compartit

Personal a les portes del centre sociosanitari El Cedre situat a Santa Coloma, a la parròquia d'Andorra la Vella Foto: TONY LARA

La proposició de llei de serveis socials i sociosanitaris, que va entrar ahir a tràmit parlamentari el grup demòcrata, permetrà que aquells ajuts socials més urgents es puguin resoldre de forma pràcticament immediata per part de l'Administració, entre 5 i 15 dies. Per agilitzar el procés s'establiran els centres d'atenció primària com a finestreta única a l'hora de donar informació i resoldre els diferents tipus d'ajudes socials que atorguen el Govern i els comuns. Tot això anirà acompanyat de la creació d'un historial social compartit. Aquests són alguns dels aspectes més destacats del nou text legislatiu que podria aprovar-se abans de l'estiu i començar a aplicar-se a partir del setembre o octubre vinent. La futura llei ha estat consensuada entre el Govern i els comuns, amb la participació també de les diferents entitats socials del país.

El desplegament del nou marc es farà en quatre anys i tindrà un cost de 2,4 milions d'euros (600.000 euros per any). A partir del quart any es consolidarà una xifra de despesa que encara no s'ha acabat de determinar. La comissió de treball va recollir 140 suggeriments i aportacions per part de tots els agents implicats com ara, administració, comuns, entitats i associacions. La majoria d'elles «han ajudat a millorar el nou model de serveis socials», segons va manifestar la presidenta de la comissió, Celine Mandicó. En paral·lel el Govern està acabant d'enllestir la memòria econòmica que, de moment, no ha pogut ser quantificada.

OBJECTIUS / L'objectiu és millorar la qualitat en l'atenció al beneficiari, regular l'àmbit sociosanitari, i ordenar el sistema d'ajudes per tal que només es donin a qui realment les necessita. Per al conseller de DA, Carles Ensenyat, «l'administració no ha d'ajudar a persones que són especialistes en demanar subvencions».

La nova llei suposarà un estalvi econòmic ja que és pretén eliminar duplicitats, frenar les persones que abusen de les ajudes i instaurar un cofinançament compartit identificant els familiars obligats. En relació a aquest darrer punt, s'estableix que es tindran en compte les rendes i el patrimoni d'aquells familiars convisquin o no amb el sol·l·licitant. D'aquesta forma, els familiars en funció de la seva solvència econòmica s'hauran de fer càrrec de la persona que necessita l'ajuda, malgrat que l'Estat seguirà sent el responsable subsidiari. En el cas dels discapacitats, els germans també passen a ser considerats familiars obligats.

També es clarifica les competències en l'àmbit social que tindran tan el Govern com les corporacions locals. En aquest sentit l'estatuts competencial actual no variarà, tret que un comú vulgui seguir prestant una competència que és pròpia del Govern: la corporació local ho podria fer signant un conveni específic que així ho determinés.

SERVEIS I PRESTACIONS / El nou marc legislatiu preveu la creació de nous serveis i prestacions com ara, una residència per a malats mentals, ( no haurien de marxar del país per ser atesos) un servei d'infància i adolescència i un servei d'assistència personal per a persones amb discapacitat.

Pel que fa a les prestacions, s'ampliarà la prestació familiar a partir del primer fill, es garantirà el salaria mínim als discapacitats greus i a la gent gran sense recursos econòmics ni familiars que se'n puguin fer càrrec. També es garanteix les ajudes a les persones monoparentals que les necessitin.

Els criteris d'accés a les ajudes es fixen sobre tres aspectes, que les rebin les persones que realment ho necessitin i que la regulació sigui objectiva i fàcil d'entendre per part de l'usuari que la demana, desenvolupant la part més urgent.

ATENCIÓ DOMICILIÀRIA / Un dels gran reptes de la llei és intentar potenciar que la gent gran pugui continuar en el seu domicili en detriment dels centres residencials, per la qual cosa els serveis d'atenció domiciliària es volen ampliar fins a cobrir un 2% d'aquest col·lectiu. La conseqüència d'aquesta nova situació seria la reducció del nombre de sol·licituds per accedir en un futur a les residències. Per a Mandicó es tracta «d'oferir una millor qualitat de vida i donar un servei més global».

ALTres novetats /El reforç de l'atenció primària establirà la figura del treballador social per cada 5.000 habitants i un educador social per cada 8.500 amb la finalitat «d'ordenar el sistema i optimitzar els recursos existents», segons va indicar Mandicó.

També es preveu la creació d'una comissió nacional de benestar social, formada pel Govern, els comuns i les entitats socials, i un sistema d'auditories internes a l'administració pública cada dos anys. També seran objecte d'auditoria les ONG que rebin subvencions públiques. ( siguin superiors o inferiors als 25.000€).

Per altra banda, la llei també insta a ratificar la Convenció dels drets dels discapacitats en un termini de tres mesos, i que s'adapti la normativa vigent en un termini d'un any. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.