• En un tema tan sensible com aquest, la generositat i la unitat entre les forces polítiques és essencial

Foto: NOE

Escrivia Paul Valéry: «¿Què hi pot haver d'imprevist per al qui res ha previst». Fa 30 anys, el 9 de març de 1983, el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat la Llei d'Alta Muntanya. Fou la primera llei de l'Estat espanyol d'aquestes característiques i el resultat de més de 10 anys de treball de les persones aplegades a l'entorn dels Grups de l'Alt Pirineu (GAP), que ja n'havien presentat les bases conceptuals al Congrés de Cultura Catalana. Els GAP, sensibilitzats per la difícil problemàtica social i econòmica dels habitants del Pirineu català, van estudiar les legislacions específiques de muntanya dels països alpins (Itàlia, França, Suïssa i Àustria) i van creure imprescindible que Catalunya seguís el mateix camí.

Abans, però, de que el Grup Parlamentari Socialista presentés l'any 1980, en els primers dies de funcionament del Parlament de Catalunya, la Proposició de Llei, havien fet tres passos claus. El primer, explicar abastament el projecte als pirinencs de les diferents valls i obtenir la seva complicitat; el segon, la introducció de l'apartat 2 de l'article 130 de la Constitució Espanyola en el seu tràmit pel Senat, gràcies a l'inestimable ajut dels senadors de l'Entesa dels Catalans; i el tercer, que l'Estatut de Catalunya en redacció contemplés el tractament especial de les àrees de muntanya com a competència exclusiva de la Generalitat (article 9.10).

La Llei defineix les comarques de muntanya (la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Vall d'Aran, el Berguedà, el Ripollès, la Garrotxa, el Solsonés i amb posterioritat l'Alta Ribagorça) i les zones de muntanya. Introdueix la figura del Pla Comarcal de Muntanya, instrument bàsic entès com a pacte entre cada comarca i el Govern de la Generalitat per a les inversions al llarg de cinc anys; crea els Consells Comarcals de Muntanya, que van precedir en uns anys als genèrics i, finalment, constitueix el Consell General de Muntanya concebut com a òrgan de coordinació entre les comarques i d'elles amb l'administració autonòmica.

En un tema tan sensible com aquest, la generositat i la unitat entre les forces polítiques i socials és essencial. Quina llàstima que els actuals governants de la Generalitat no ho vegin així i hagin optat per la celebració dels 30 anys de la Llei de forma estrictament partidista! És una mostra més de que dissortadament no hi ha altura de mires en els nostres dirigents. I com ens recorda Balzac: «En les grans crisis el cor es trenca o es curteix», ara és quan cal un nou impuls, quan és imprescindible un rellançament i una posta al dia del projecte. El 2% dels catalans, els pirinencs, que tenen cura de la tercera part del territori del Principat, precisen d'un nou contracte amb la resta que els permeti mirar endavant amb esperança. ¿Quins són els eixos bàsics d'una revisió en positiu de la Llei d'Alta Muntanya? Aquells que apostin de forma decidida per: a) enaltir els valors ecològics i paisatgístics, que constitueixen la més decisiva aportació del Pirineu al conjunt del país; b) la superació de les barreres físiques que encara avui limiten l'activitat econòmica, amb una significativa millora de les infraestructures estratègiques i la universalització de la banda ampla; c) l'aposta per una educació especialitzada: a una àrea específica correspon una formació específica; d) ciutats i valls en xarxa, per a deixar endarrera la visió localista o comarcalista de campanar (encara que sigui de campanar romànic) ; i e) el foment de la internacionalització: el Pirineu català no ha de mirar només cap al sud, ha d'obrir-se cap al nord, cap Europa i el món. «El camí de 100 llegües comença amb un primer pas». En el nostre tema, un pas cap a la qualitat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.