• Les perforacions per trobar el fuel són infructuoses i els tècnics temen el pitjor

Tècnics del ministeri de Medi Ambient inicien els treballs de perforació per troba el fluid vessat a l'edifici Foto: TONY LARA

El Govern demanarà responsabilitats per al vessament de gasoil que es va produir en un edifici de la vall d'Incles. El ministre de Medi Ambient i Patrimoni Natural, Francesc Camp, va explicar ahir després de la compareixença en Comissió legislativa, que «ja s'han fet les entrevistes pertinents a cada un dels possibles responsables i sembla ser que la responsabilitat és compartida». Camp va referir-se així als diferents actors que van prendre part, de manera directa o indirecta, als fets que van provocar que 3.000 litres de gasoil de calefacció anessin a parar a la natura i no al dipòsit de l'edifici que els esperava. I és que el subsòl de l'edifici estava en obres i algú havia seccionat un tub del dipòsit, de manera que el gasoil que s'hi abocava s'escolava per un altre costat. El ministre va afegir que «si els responsables no assumeixen el cost de la intervenció ni les accions que se'ls ha demanat, Govern actuarà i després exigirà responsabilitats i compensacions com s'ha fet en altres casos, el que no ens podem permetre és de no actuar». Tot i celebrant que el vessament «no ha contaminat els rius Valira i Incles», Camp va reiterar la determinació del Govern en esgotar la via legal «si les parts responsables no actuen i no es posen d'acord entre elles i amb les assegurances, ho farem nosaltres».

Sense responsabilitat penal / El director de Medi Ambient, Marc Rossell, va descartar qualsevol responsabilitat penal en l'afer que va definir d'accident fortuït i no volgut. «Un cúmul de circumstàncies fan que sigui un incident» va dir tot matisant que «el tema legal el porta el gabinet jurídic, el que més ens preocupa al departament és recuperar l'hidrocarbur». Amb tot, no va descartar que l'afer acabi a la justícia argumentant que «hi ha les assegurances que potser també aniran a la batllia; quan hi ha un cúmul de causalitats també hi ha un cúmul de responsabilitats». I va reconèixer que el departament encara no ha quantificat el cost de la intervenció per recuperar el fuel: «hi van haver unes actuacions d'urgència i ara tenim pressupostats els propers treballs que és el què hem de mirar, però les perforacions exteriors van costar uns 6.000 euros sense comptar les hores ni el propi treball de l'Administració ni el de l'administració comunal que també hi va ser». Rossell va concloure que s'ha tramès un expedient a totes les parts que tenen deu dies per presentar al·legacions al Govern i va afegir que «ens van dir que ens anirien informant de la resposta de les assegurances que tots tenen contractades, en el sentit del que cobreixen o no». El departament continua treballant a l'exterior de l'edifici afectat i Rossell va advertir que «si no ens posem d'acord per efectuar els propers treballs farem el pas següent».

Infiltracions / El tècnic també va recordar que «el gasoil abocat es va infiltrar al terreny, i per una canonada mal segellada, una petita part va arribar a la depuradora, perquè no va disparar cap alarma». Les hipòtesis que s'obren als tècnics no són encoratjadores, perquè tot i que existeix la possibilitat de recuperar l'hidrocarbur als fonaments de l'edifici, també pot haver-se infiltrat per alguna escletxa de la roca. «Aleshores pot passar que estigui a 200 metres o més, i que no el puguem recuperar mai» va lamentar Rossell.

Patrimoni Natural i la Comissió gestora de la Vall del Madriu, aposten per refer el refugi de l'estany de l'Illa per donar servei a l'espai declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco. El ministre de Medi Ambient i Patrimoni Natural, Francesc Camp, va anunciar la decisió en la compareixença d'ahir. Camp va dir que «s'ha decidit treballar conjuntament amb la Comissió gestora de la Vall del Madriu per ubicar el refugi guardat de la zona al refugi actual de l'Illa». I va argumentar la decisió en criteris mediambientals, «per no malmetre la Vall del Madriu, es va considerar prioritari refer el refugi existent». Camp va reconèixer que «tot i que nosaltres optàvem per un altre lloc, està bé perquè la gent que no camina gaire pot accedir -hi des de Grau Roig, per la collada dels Isards». El ministre va insistir en que el nou refugi guardat que tindrà una capacitat per a 50 persones, «està a prop de llocs on es pot deixar el cotxe per passar-hi una o més nits». Patrimoni Natural destinarà el 35% del pressupost d'aquest any als refugis de muntanya, xifra que ascendeix a gairebé 735.000 euros.

El ministre Camp també va explicar que l'adquisició del Centre de Tractament de Residus per part de FEDA i del Govern, eixampla l'horitzó de la cogeneració elèctrica. Feda té pensat aprofitar l'energia que desprèn el forn incinerador per optimitzar el rendiment d'una central de cogeneració veïna, que s'alimentarà amb gas liquat. Segons va dir Camp, Feda calcula que la central, aprofitant l'energia del CTR, produirà l'equivalent al 10% del flux elèctric que importa actualment o el què és el mateix el que produeix amb l'estació hidroelèctrica d'Escaldes-Engordany.

Els pressupostos dels departaments de Medi Ambient i Patrimoni Natural disminueixen aquest any en un 1,65% i un 20%, respectivament. Medi Ambient disposa de 16,2 milions d'euros dels quals, 12 milions van al Centre de Tractament de Residus i a les depuradores, segons va informar el ministre. Patrimoni Natural només disposa de 2,1 milions d'euros dels quals el 35% es destinarà a la construcció i millora dels refugis guardats de l'estany de l'Illa i del Parc Natural de Sorteny. Aquest darrer el gestionarà la mateixa direcció del Parc, a petició de Medi Ambient.

Del balanç de l'any passat, el departament de Patrimoni Natural també va informar que els banders van intensificar els controls de caça i pesca després de reorganitzar el cos. Els banders van fer 851 controls de pesca i van obrir 15 atestats i 260 controls de caça amb 12 atestats més. No obstant això, els banders van doblar el nombre de sancions de pesca i van multiplicar per 12 les de caça. El departament també va actualitzar la normativa recollida en diferents reglaments de caça, des la gestió i caça de l'isard fins a la gestió i caça d'espècies en terreny cinegètic.

Camp i Rossell també van destacar la construcció dels col·lectors de les Bordes d'Envalira, una obra molt necessària i d'envergadura i el col·lector de Mereig, més senzill perquè té menys veïnat. Camp va insistir en la separació de l'aigua de font o de pluja de les aigües residuals, que és el gran repte de l'Administració i dels comuns. El ministre va explicar que les obres són necessàries per al bon funcionament de la xarxa de depuradores. Així, l'Administració farà el seguiment de les obres dels col·lectors i de la diagnosi de la xarxa secundària de sanejament.

Rossell també va constatar que la qualitat de l'aire en zona urbana millora per la reducció del trànsit, ja sigui per la crisi econòmica o la posada en servei del bus exprés. Però també per les revisions de les calderes de gasoil que s'han incrementat. En quant als contaminants atmosfèrics els registres més elevats són per a l'ozó, un element que es produeix a partir d'altres contaminants bàsics alterats per una forta radiació solar. Els índexs d'ozó es disparen doncs a l'estiu. No obstant això, el departament assegura que no superen els límits marcats per la UE.

Per a més informació consulti l'edició en paper.