El coneixement i l'ús del català ha millorat substancialment en la darrera dècada segons reflecteix L’escenari sociolingüístic de la població escolar d’Andorra del curs 2011-2012, un estudi elaborat entre joves de 12 a 16 anys, dels tres sistemes educatius, a càrrec de la sociòloga Estel Margarit amb el suport del Centre de Recerca i Estudis Sociològics (CRES) de l’Institut d’Estudis Andorrans. Segons les xifres presentades aquest dimarts en roda de premsa, la llengua d’ús més habitual dels alumnes és el català, ja sigui de manera exclusiva o combinada amb altres llengües; un 58%, però, ho fa de forma bilingüe català-castellà.

Hi ha un augment del coneixement i de l'ús del català entre els joves de 12 a 16 anys. Aquesta és la conclusió principal de l'estudi L'escenari sociolingüístic de la població escolar d’Andorra del curs 2011-2012, un treball elaborat per la mateixa investigadora amb el suport del Centre de Recerca i Estudis Sociològics (CRES) de l'Institut d'Estudis Andorrans. L'estudi s'emmarca en l’ajut Lídia Armengol Vila a la recerca lingüística 2010-2012, i s’ha elaborat amb les respostes de 2.551 alumnes d’edats compreses entre 12 i 16 anys dels tres sistemes educatius.

Pel que fa als coneixements lingüístics, el català i el castellà se situen com les dues llengües que més es parlen i es comprenen. Un 91% de joves diuen parlar el català i un 95% diuen entendre'l. Pel que fa al castellà, aquests percentatges són d'un 94% i un 96%, respectivament.

Aquestes xifres representen, segons Estel Margarit, una millora del coneixement del català respecte el 2002 en totes les nacionalitats, però especialment en la comunitat portuguesa. La sociòloga ha dit que aquest nivell de coneixement va vinculat a diversos factors, però principalment al temps de residència i l'escolarització a Andorra.

Pel que fa a l'elevat coneixement del castellà va vinculat a l'ús social d'aquesta llengua a Andorra.

Respecte al coneixement del francès, aquest se situa en uns percentatges del 53% que el parla i un 61% que l'entén, mentre que el portuguès, un 25% dels joves el parla i un 28 l'entén. En canvi, l'anglès queda relegat a la darrera posició amb un 19% que el parla i un 22% que l'entén.

Margarit ha justificat aquestes xifres dient que el coneixement del francès va vinculat a l'origen nacional i lingüístic dels alumnes i a l'assistència a centres educatius francesos. En canvi, el del portuguès va vinculat únicament a l'origen de l'alumne.

La sociòloga ha volgut destacar que 'la població escolar és potencialment plurilingüe'
i que 'les opcions monolingües apareixen com una qüestió d’hàbit adquirit o de costum i no per falta de coneixement'.

Pel que fa als usos lingüístics, el treball reflecteix que el català és la llengua d'ús habitual més esmentada pels joves en un format de respostes múltiples: un 58% diuen fer-lo servir, però amb un predomini de registre bilingüe entre els alumnes. Però el 64% diu no utilitzar-lo sempre i argumenten l'adaptació al context i a l'interlocutor.

També es reflecteixen les xifres en l’àmbit familiar, on el català és la llengua més parlada (amb els pares un 49% i amb els germans un 64%), i en l’àmbit escolar on es manté aquest predomini (amb els companys de classe un 76% i amb els professors i el personal auxiliar, un 84%).

Segons Margarit l'augment d'ús del català entre germans respecte de l'ús amb els pares amb més presència del bilingüisme i el plurilingüisme és gràcies a l'escolarització.

L'estudi també analitza els usos lingüístics dels joves en altres àmbits de relacions com el comerç, i l'oci, així com una anàlisi a partir de els xifres sobre la importància del català en la societat andorrana, la relació amb la identitat nacional i el futur lingüístic del país.

La sociòloga ha dit que l'estudi també reflecteix la percepció que tenen els joves en relació al futur lingüístic i que dibuixa 'un augment progressiu del plurilingüisme amb un paper destacat del català'.

Els resultats del treball han servit per comparar-los amb els resultats de la recerca de Política Lingüística sobre Coneixements i usos lingüístics de la població escolar d'Andorra (2002) i crear indicadors per quantificar els resultats obtinguts en la recerca qualitativa Joves i llengües d'Andorra (2010), de la mateixa Estel Margarit i Alexandra Monné, per donar-los validesa estadística.