• L'exdirector tècnic, amb la filla malalta, portava 4 mesos de baixa i afirma que la junta l'ha convidat a plegar

Vila, en la roda de premsa convocada per acomiadar-se de la premsa i explicar els motius del seu adéu, ahir al Club de Tennis Santa Coloma Foto: TONY LARA

Mario Molías va avisar quan va rellevar François Garcia en la presidència de la Federació Andorrana de Tennis (FAT) a finals de l'any passat que un dels canvis notoris del seu projecte es basaria en canviar el càrrec de director tècnic. El nou mandatari de la FAT va tornar a repetir a mitjan de febrer, aprofitant un acte davant els mitjans –per comunicar que Andorra no participaria aquest 2013 ni en la Copa Davis, ni en els Jocs dels Petits Estats ni en els Jocs del Mediterrani– que calia un relleu per a Jordi Vila. I per acabar, la setmana passada la junta va emetre un comunicat per anunciar que, «de mutu acord», la FAT i Vila havien rescindit el contracte i en l'escrit es va detallar: «feia dies que en parlàvem i finalment hem decidit amistosament rescindir el contracte. El Jordi era la nostra primera opció per ser director tècnic, amb unes altres condicions de les que tenia abans i no ha volgut entrar en el nostre projecte».

GANES D'ACLARIR QUÈ HA PASSAT / Ahir va adquirir protagonisme Vila, que va convocar els mitjans de comunicació per acomiadar-se, després de 15 anys en el càrrec. I tenia unes quantes coses a dir, tot i que en tot moment va voler eludir conflicte. Perquè la seva versió del comiat xoca frontalment amb la de la FAT i ell, a banda de voler acomiadar-se de tot el seu entorn –la premsa i sobretot la junta de François Garcia, «sempre m'ha recolzat en els bons moments i també en els dolents»– volia aclarir els motius del seu adéu. «M'hagués agradat un altre final però no hi ha hagut entesa amb la nova junta», va començar a dir amb tristesa abans de continuar: «Em sento decebut amb les formes de deixar la FAT. Després de 15 anys al capdavant crec que mereixia un comiat millor».

Vila va contextualitzar la situació en la que s'ha trobat amb l'arribada de la nova junta de la FAT. «Fa temps que tinc a la meva filla malalta i la meva vida privada està en un moment delicat. Feia quatre mesos que estava de baixa». Molías va tenir una reunió amb ell «que no va anar bé perquè vaig notar falta de tracte personal i també falta de confiança i per això em queda un mal regust: després de quinze anys i dels problemes que tinc podia haver-se fet d'una altra manera».

CONTRACTE A LA BAIXA / Dites formes de les que va parlar Vila es centren principalment en el contracte: «Jo tenia un ja marcat i m'ho volien canviar tot, sobretot econòmicament i quant a tasques a fer. Crec que m'he guanyat el lloc com perquè m'ofereixin les condicions que em van oferir». És per això que Vila va insinuar que el van convidar a plegar: «La oferta de renovació era inacceptable i pel bé del tennis del país vaig preferir marxar sense forçar la màquina». I sobretot va remarcar: «Jo no he renunciat a cap contracte. Ells diuen que em volien a mi de director tècnic però a la reunió no m'ho va semblar i la meva sensació és que volien un canvi perquè penso que parlant podíem haver arribat a un acord. Sembla, però, que aquesta no era la seva voluntat».

Quant va dir «forçar la màquina», però, feia referència a la manera de marxar. Com a qualsevol feina no és el mateix plegar per voluntat pròpia que esperar que l'empresa et faci fora. En el cas de Vila, aquest va decidir fer-ho per voluntat i passar pàgina, quan ell considera que si hagués volgut hauria tret una bona indemnització: «M'han arreglat la quitança i jo tampoc no he volgut cobrar un duro més perquè la decisió és meva. Si volgués hauria pogut forçar pel contracte però hauria estat un desastre per al tennis andorrà», va reiterar un Vila que va arribar al 1998 a Andorra i que des de llavors ha guanyat tres bronzes en els Jocs dels Petits Estats i que ha deixat Andorra classificada a mitja taula del grup 3 europeu en la Copa Davis. Ara marxa dolgut amb la nova junta però el tènnis i andorra continuen sent la seva segona preferència, després de la seva filla: «Buscaré nous reptes aquí i sinó marxaré».

Per a més informació consulti l'edició en paper.