• Salvador Juanpere presenta en primícia a Andorra l'escultura ?Muse épuisée'

L'artista Salvador Juanpere a lla presentació de l'exposició, ahir. Foto: TONY LARA

La Musé épuisée presideix l'exposició. Està esgotada, gairebé morta, com l'art modern, «incapaç de ser el que va ser en el passat». La Muse endormie de Brancusi reposa, però en la seva reproducció, l'escultor Salvador Juanpere va més enllà, «pràcticament l'assassino». Ella representa el final d'una era, «el moment d'afebliment i clausura de la pròpia modernitat».

A diferència dels clàssics, Juanpere no espera la il·luminació de les muses, més aviat opta per fer cas a Picasso i «si aquesta arriba, que m'agafi treballant»; aquells que l'inspiren, són figures més terrenals, grans artistes i escultors, clàssics i moderns, als quals les seves obres fa constants referències. L'artista de Reus ho explica bé a Arrels i escultors: un avellaner, «que té una connotació cultural d'on provinc», s'endinsa en la terra, on «busca el nom de tots els artistes que m'han alimentat».

«Simultaniejar» és la paraula que l'artista utilitza per parlar del procés de creació en el qual va introduït les diverses influències en les seves obres. No totes són pròpiament escultures i en moltes d'elles la formació pictòrica de l'artista hi és molt present, a través de les quals crea una mena de «paisatge de l'escultura».

Bellesa Poètica

«A partir de les avantguardes hi va haver una explosió en la història de l'art, els que hem vingut després, hem anat recollint la trencadissa». Les obres de Joanpere, com peces d'aquest trencaclosques postmodern, tenen totes un sentit metafòric, lligams poètics tan conceptuals com visuals.

Un del conceptes importants dins l'obra de l'artista és el valor del treball. L'obra Schneefall. Retrat dels pares, és un homenatge a aquells que li van ensenyar aquest valor, pares tant biològics com professionals. Schneefell és una de les obres més destacades de l'escultor alemany Joseph Beuys, un dels seus referents. Les fruites que hi apareixen les va recollir «del tros on el meu pare feia de pagés», unes fruites que l'artista cobreix amb capes de feltre, tal com va fer Beuys.

Els cargols que apareixen A l'espera de...(Successió de Fibonacci), també fan referència al treball, en aquest cas, el de l'artista: «és una metàfora del què fem, sempre portem al casa a sobre, a vegades ens tanquem en el nostre interior, a vegades avancem». I relacionat amb el treball, la tenacitat. Com la de David contra Goliat D'aquí les cinc pedres Berufung, en català crida o vocació,reproduccions de les que el David de Bernini va fer servir per vèncer. Així doncs, «amb tenacitat tothom pot vèncer els seus Goliats».

Per a més informació consulti l'edició en paper.