• L'Associació de Dones destaca que l'atur i la precarietat laboral accentuen les desigualtats salarials

és una realitat que tothom critica, però els anys passen, i no canvia: els homes segueixen cobrant més que les dones per fer la mateixa feina. Segons les dades proporcionades pel Departament d'Estadística, el salari mitjà dels homes entre el 2011 i el 2012 va ser de 2.278 euros, un 25% per sobre del de les dones, que va ser de 1.721 euros. Si observem per sector d'activitat, en algun, com és el del sistema financer, el diferencial és de gairebé el doble: els homes cobren 5.780 euros de mitjana mentre que les dones no arriben als 3.100, o sigui un 47% menys. Cosa que només es pot interpretar pel fet que hi ha més homes que dones en els alts càrrecs, un aspecte que cal incloure en les desigualtats entre homes i dones en el món laboral.

En altres sectors on els sous són molt més baixos, pot semblar que gairebé no hi ha diferencies salarials, però, tal i com va dir ahir la segona secretària de la Unió Sindical d'Andorra, Maria José Espinosa, les dades «són enganyoses sense contextualitzar». Aquests sectors, com podrien ser el del comerç, l'hostaleria o la neteja, són els sectors «més precaris, en els quals hi ha una majoria de dones i joves, que tenen sous més baixos i condicions més dolentes».

La presidenta de l'Associació de Dones d'Andorra, Montserrat Nazzaro, va afegir que en «l'època de bonança semblava que la diferència no era tanta», ara bé, en l'època de crisi econòmica actual, les desigualtats es tornen a accentuar: «en tres anys de crisi tornem a estar pitjor que fa 10 anys». Nazzaro va argumentar que el 80% dels casos que els arriben a l'Associació de Dones d'Andorra són per problemes econòmics i que molts es troben en el llindar de la precarietat.

TEORIA I PRÀCTICA/ A Espanya el 2007 es va aprovar la Llei per a la igualtat efectiva de dones i homes per evitar, entre d'altres, la discriminació salarial, tot i que a la pràctica les desigualtats persisteixen. Per a Espinosa, a Andorra «cal una intervenció directa des de l'Estat», legalitzar i «crear reglaments per tal que les empreses segueixin unes directrius», i que les dones «tinguin on acollir-se». A més, és clar, de potenciar polítiques d'igualtat en el treball com «les baixes per maternitat compartides», per evitar que aquestes no «siguin un punt negatiu per a la dona quan s'enfronta a ascensos laborals». Espinosa va concloure que cal un «canvi de mentalitat dins l'empresa».

Per a Nazzaro la necessitat de legislar no és tanta, «ja que a Espanya tenen una llei però a la pràctica el diferencial existeix igual i per tant, no serveix». Per a la presidenta de l'ADA el que cal és conscienciar i que hi hagi «un canvi de mentalitat real».

europa reclama les dades/ El Comitè Europeu dels Drets Socials del Consell d'Europa va expressar en les conclusions anuals sobre el compliment d'Andorra de la Carta Social Europea que necessita més informació per apreciar la situació de conformitat a l'article 20 de la Carta –dret dels homes i les dones a l'igualtat d'oportunitats. Unes dades que el Govern té l'obligació de proporcionar de cara al proper informe. El Comitè ja va demanar en les conclusions del 2008 que Andorra precisés si la igualtat de remuneració «està expressament prevista per llei» i si existeixen mètodes de comparació dels llocs de treball i de les remuneracions. És cert, i el Comité ho va tenir en compte, que l'article 54 de la llei relativa als contractes de treball disposa que un empresari ha de respectar els principis d'igualtat i de no discriminació en la fixació del salari, però el Comitè va expressar que «creu comprendre que la Llei no conté una disposició que exigeixi precisament el dret a una remuneració igual per un treball de valor igual», per aquest motiu, va demanar que en el proper informe s'aportessin també informacions detallades sobre els casos que afecten la igualtat de remuneració que haurien d'haver arribat als tribunals.

Pel que fa a les comparacions de remuneracions entre varies empreses, l'informe del Comité indicava dues fonts d'informació sobre el mercat de treball: l'Enquesta de Forces del Treball (EFT) i els serveis de la Seguretat Social. L'EFT recull informacions des del 2009, sobretot sobre la situació de les dones i dels homes en el mercat del treball. Aquesta enquesta es feia ressò de diferències de remuneració considerables en alguns sectors. Per aquest motiu, el Comitè va demanar al Govern si a la llum d'aquestes informacions es van prendre mesures per assegurar l'aplicació del principi d'una remuneració igual per a un treball de valor igual. Caldrà veure doncs si el Govern tira endavant polítiques necessàries per acabar amb les desigualtats salarials, i complir d'aquesta manera, amb les obligacions a les quals es va comprometre en signar la Carta Social Europea.

Per a més informació consulti l'edició en paper.