Despres signa el casc LS2 per al guanyador, ahir a EL PERIÒDIC Foto: TONY LARA

PILOT DE KTM I VIGENT CAMPIÓ DEL DAKAR2013 EN MOTOS.

Cyril Despres (Fontainebleau, França, 1974) va fer ahir entrega del casc de carretera LS2 signat pel pentacampió del Dakar i sortejat en una promoció conjunta amb EL PERIÒDIC D'ANDORRA. El món és un mocador i el guanyador, Joan Patrick Lasmolles, és un amic seu del món del motor. Per evitar sospites, el nou propietari del casc LS2 ha decidit donar-lo a una associació.

–¿Un gest elegant?

–Sí. Lasmolles [el guanyador] té una botiga de motos i hem pensat donar-li a Cyril Le Goff, un home que va patir un accident i té esclerosi lateral amiotròfica. Ara subhasta material d'esportistes famosos per poder pagar-se la operació. Aportarem el nostre gra de sorra perquè algun dia pugui assolir els diners que es necessiten, i que són molts, per operar-se.

–Amb tot, ¿qui tingui un casc l'aconsellarà ‘utilitzar el cap, no el casc'?

–Sense dubte. El més important en una moto és la protecció. He vist tantes coses que s'ha de tenir consciència del risc que tenim.

–¿Vostè n'és conscient, quan corre a mil revolucions al Dakar?

–Quan tens caigudes és quan penses en el risc que corres i acabes aprenent a tenir-ho sempre present. Aquest any la moto ha arribat nova a Buenos Aires. Un factor important és la preparació física prèvia; com millor arribis més potència tens per controlar la situació a una alta velocitat. Jo no vaig mai per sobre de les meves possibilitats i una dada important és que he fet un centenar de carreres en 12 anys i només no he acabat quatre o cinc. És un percentatge molt baix.

–Continuant amb el Dakar, en les primeres jornades va arribar a estar a més de mitja hora del líder. ¿Va veure perillar el cinquè títol?

–Si pensés que no podia guanyar hauria marxat, ja ho saps. Jo estava tranquil, a la meva. Ja conec aquesta carrera i mitja hora és assequible.

–A mitja competició va canviar el seu motor, que no funcionava en cinque na, amb el del polac de KTM Marek Dabrowski ¿Mig títol és per a ell?

–Vam pujar junts al podi perquè part d'aquest títol és d'ell. Tenim una bona relació des de fa anys i va ser un exemple de companyerisme que reflecteix l'esperit del Dakar.

–¿Al final va acabar amb un marge de més d'una hora respecte del segon. ¿Va trobar a faltar Marc Coma, que sempre l'apreta fins el final?

–No vaig tenir temps perquè el desert ja és una dificultat per sí sola però espero i desitjo que es posi en forma i torni.

–¿Tampoc ha trobat a faltar les pressions de la premsa espanyola?

–És curiós perquè aquest any fins i tot m'han felicitat, entre ells alguns dels que l'any passat defensaven Coma. Però en aquesta edició la gent de Xile... Amb el Chaleco López com a pilot de casa també han apretat contra mi. Sempre amb respecte, això sí.

–¿Què té de cert el que diuen a Espanya de què ja ha signat amb Honda?

–Que s'han interessat per mi però jo tinc un respecte per KTM, que fa 12 anys que m'han ofert les condicions per guanyar.

–Fa dos anys, quan estava a punt de ser pare, insinuava que potser seria el seu darrer Dakar i a dia d'avui ja ha confirmat que serà al 2014. ¿Què l'ha fet canviar de parer?

–Que són coses compatibles. Per guanyar un Dakar necessites una preparació metòdica. Com no condueixo com un boig i arribo molt ben preparat això tranquil·litza a la família.

–¿El pròxim repte és superar els sis entorxats de Peterhansel?

–Arribar a set no és un repte obsessiu perquè això pot ser contraproduent. Jo no vaig al Dakar per superar Peterhansel i si ho faig m'alegraré però hi competeixo perquè m'estimo aquesta carrera i vull demostrar que puc guanyar. Ell un dia va dir que si algú l'ha de superar que sigui amb els valors que té i l'esforç per guanyar. Ningú guanya per sort aquesta carrera. No hi ha prou amb ser bon pilot. I en això estem d'acord.

Per a més informació consulti l'edició en paper.