• La sentència desestima la demanda de l'UTE d'anul·lar la resolució de la sala administrativa

JOAN RAMON BAIGES
ESCALDES-ENGORDANY

La depuradora d'Anyós. Foto: TONY LARA

Punt i final. El pelegrinatge de l’UTE formada per la francesa Saur i l’andorrana Vallnet va acabar ahir amb la decisió del ple del Tribunal Superior de Justícia de desestimar la demanda d’anul·lació de la sentència que obliga a l’UTE a pagar 1,8 milions d’euros al Govern, ja que aquest va  al·legar mal funcionament de la depuradora d’Anyós.
La quantitat es va establir arran del plet entre les compa­nyies i el Govern, en aquell moment del PLA, pel funcionament de la depuradora d’Anyós. L’UTE demanava que se suspengués l’execució de la sentència ja que el Tribunal Europeu dels Drets Humans va assegurar que contenia vulneracions de drets fonamentals, perquè en la composició del tribunal que la va dictar hi havia un magistrat –el català Lluís Saura– que no podia garantir la necessària imparcialitat. El Tribunal Superior va rebutjar fa uns dies la suspensió al·legant que en l’ordenament no existeixen instruments processals per evitar l’execució d’una sentència ferma, uns arguments similars a com es va expressar el Tribunal Constitucional.
El ple del Superior al·lega que la sentència del 14 de setembre de la sala administrativa del TSJ, encara que hagi estat declarada no conforme a la Convenció Europea dels Drets Humans i a l’article 10,1 de la Constitució, «no pot per aquest únic motiu ser titllada d’errònia, arbitrària, absurda, irracional, injustificable (...), epítets que són els que donen lloc a apreciar l’error judicial».
La sentència del  ple continua exposant que encara que el Tribunal Superior de Justícia té competència per apreciar els supòsits de l’error judicial o del funcionament anormal de l’Administració de Justícia, «tampoc la conseqüència és la declaració de nul·litat, amb la conseqüent ineficàcia, de la resolució judicial sinó, com ja hem dit, la determinació de l’existència d’un eventual dany i la seva avaluació».
La primera EDAR nord occidental va ser adjudicada l’any 1998 a una UTE formada per la mercantil francesa especialitzada en projectes medi ambientals, Saur  i l’empresa andorrana Vallnet, a un preu d’uns uns tres milions d’euros que corresponia al valor d’una depuradora per a 12.000 persones com s’exigia en el plec de bases i condicions.
En finalitzar-se l’obra i precisament al temps de la recepció provisional l’any 2003, el número de persones connectades a l’equipament ultrapassava les 20.000 i va seguir creixent durant aquells anys de bombolla immobiliària, fins que el Govern va haver de fer front, segons defensava l’UTE, a la crua realitat de l’afer, la fatal manca de previsió pel fet del notori sota dimensionament de l’equipament públic. Finalment, però, la resolució del ple del TS posa fi a aquesta disputa judicial que s’ha allargat en el temps.

Per a més informació consulti l'edició en paper.