• Els marges dels beneficis empresarials són mínims i insostenibles en molts casos
• L'empresa tradicional resisteix millor la crisi per mantenir unes estructures més sòlides

Una imatge que acostuma a no ser massa habitual, unes grues treballen en la construcció d'uns edificis a Sant Julià de Lòria Foto: TONY LARA

La construcció continua sense donar mostres de recuperació en aquests dos primers mesos de l'any i segueix el degoteig d'empreses que es veuen obligades a tancar portes per manca de feina. En el període comprés entre el 2007 i el 2012 el diferencial entre el conjunt d'empreses tancades i les que van obrir va ser de 60.

L'any 2011 van obrir 35 empreses i 57 van tancar. Segons les dades del gerent de l'Associació de contractistes d'obres d'Andorra, Víctor Filloy la situació actual és tan precària que des de fa dos anys «moltes empreses presenten pressupostos per sota del preu de cost per mantenir les seves estructures». La conseqüència més immediata és una dràstica reducció dels marges de beneficis que els empresaris haurien d'obtenir i que, «en alguns casos és zero». També és ja habitual que moltes empreses hagin de recórrer als seus propis recursos econòmics personals per poder mantenir els seus negocis. La greu situació, a més, comporta que funcioni un mercat en paral·lel i persones que han perdut la feina estiguin realitzen petits treballs vinculats a aquest àmbit fora del circuit habitual. Òbviament no hi ha xifres que ho puguin demostrar de manera explícita com tampoc es pot quantificar la xifra de particulars que demanen executar una determinada feina «evitant la corresponent factura».

En qualsevol cas, les empreses andorranes tradicionals de tota la vida són les que, segons Filloy, estan aguantat més els efectes de l'actual situació de crisi econòmica, al tenir «unes estructures empresarials més sòlides i consolidades».

OBRA PÚBLICA I PRIVADA / L'obra privada actualment és inexistent per la qual cosa el sector de la construcció viu principalment del pressupost en inversió pública, que pel 2013 és de 35 milions d'euros, un percentatge que s'ha multiplicat per tres en relació als 10 milions del 2012. Els contractistes d'obres se senten «relativament satisfets» per les quantitats atorgades però tot i així consideren que les xifres són «lluny dels 60 o 80 milions d'euros que serien necessaris».

MERCAT LABORAL / Per a Filloy la competència actual és «bastant dura», fins al punt que el preu de l'hora de treball també s'ha reduït, mentre que el salari mitjà dels treballadors s'ha mantingut i no ha variat substancialment des de l'any 2010, al voltant dels 1.970 euros. Només al 2012 es van destruir uns 500 llocs de treball, i l'any es va tancar amb uns 3.000 treballadors, 4.000 menys respecte a les xifres del 2007. Els empresaris van gastar l'any passat 10 milions d'euros en pagar indemnitzacions (uns 20.000 euros de promig per persona) i les reduccions de plantilla continuaran. La projecció per aquest any, tenint en compte la demanda d'obra pública i privada, és que es puguin perdre uns 200 llocs de treball més.

INSPECCIÓ TÈCNICA D'EDIFICIS / Una de les demandes dels gremis del sector de la construcció per sortir de la crisi passaria per la implementació de la Inspecció Tècnica d'Edificis, aprofitant d'aquesta manera millor el pla Renova llançat pel Govern. Segons Filloy «la ITE no té perquè ser una càrrega si es dissenya un programa d'actuacions esglaonades a partir del moment en que l'edifici compleix uns quants anys de vida». La Inspecció tècnica permetria fer un diagnòstic de l'estat de l'edifici però també pot establir els terminis per fer les obres de millora que calguin, a més d'acreditar-ne la seguretat. Els constructors creuen que un termini màxim de 20 anys seria el recomanable per passar la primera revisió tècnica, que ha de ser entesa més com un estalvi que no com una càrrega.

A més, la ITE també tindria la virtut d'ordenar, agrupar tota la normativa i facilitar alhora el manteniment als propietaris d'edificis de lloguer que «sovint no saben quin és el manteniment real del seu edifici que es limita a normes bàsiques de seguretat, com ara la revisió dels ascensors, la protecció contra incendis i l'accessibilitat, totes elles recollides en reglaments distints. Per tant, amb una sola revisió n'hi hauria prou per determinar l'estat de l'edifici i les intervencions necessàries per a la seva posada a punt.

Per a més informació consulti l'edició en paper.