• L'alt tribunal no accepta els arguments de l'acusació particular

Vidal durant el judici que se va celebrar a l'Audiència de Lleida e 2012 Foto: ANA

La sala segona penal del Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs de cassació presentat per l'acusació particular contra l'exalcaldessa de les Valls d'Aguilar), Dolors Vidal, i la secretària accidental del consistori, Mónica Sainz, a qui s'acusava de donar de baixa irregularment del padró municipal a 22 ciutadans alemanys i austríacs que vivien al municipi des de l'any 2000. D'aquesta manera, el Suprem ha ratificat la sentència de l'Audiència de Lleida del 16 de febrer del 2012 que va absoldre Vidal i Sainz i que va dictaminar que la culpa de les baixes en el padró havia estat un error «clamorós i flagrant» de transcripció de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), organisme que va donar el vistiplau per excloure'ls.

El Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs presentat per l'acusació particular de Josep Febrega, Bernhard Peter Krengel i Mathias Sünneman, en contra de la sentència dictada per l'Audiència de Lleida, en la causa contra l'exalcaldessa i l'exsecretària de les Valls d'Aguilar, per un presumpte delicte continuat de prevaricació, falsedat per imprudència greu i delicte electoral. D'aquesta manera, el Suprem no ha acceptat els arguments de l'acusació particular i ha ratificat la sentència emesa per l'Audiència de Lleida, que va absoldre Vidal i Sainz.

El Tribunal Suprem també ha condemnat la part recorrent a fer-se càrrec del pagament de les costes causades per la presentació d'aquest recurs.

Padró municipal / Durant el judici, celebrat el 25 de gener del 2012 a l'Audiència de Lleida, Vidal va negar tenir cap interès en fer fora del padró municipal els 22 veïns alemanys i austríacs i va assegurar que va ser l'INE qui va enviar un informe a l'Ajuntament l'any 2008 on es requeria que es donés de baixa del padró municipal aquests veïns. Vidal també va explicar que dies més tard l'INE va fer arribar al consitori un nou informe en què demanava que es tirés enrere aquesta ordre ja que havia estat un error.

En contradicció amb Vidal, els 22 veïns afectats van declarar que sí que se'ls va donar de baixa en el padró durant tres mesos i que a conseqüència d'això, van tenir problemes a l'hora de demanar, per exemple, les beques escolars pels seus fills o tramitar el transport escolar.

Durant el judici va aixecar polèmica el fet que s'expliqués que quan a l'any 2003, els veïns alemanys i austríacs van anar a votar, el president de la mesa que a més era marit de Vidal, els va dir que no podien fer-ho perquè no portaven la documentació necessària. La Junta electoral va considerar però que sí que la duien i finalment van poder exercir el seu dret a vot. En aquelles eleccions Vidal (PSC) va perdre per sis vots i en les eleccions municipals del 2007 va guanyar però només per un vot de diferència. Va ser l'any següent, el 2008, quan es va intentar donar de baixa del padró els 22 veïns alemanys i austríacs.

Per a més informació consulti l'edició en paper.