• Els 13 sindicats es van reunir dimecres i faran públics els representants per a la comissió la setmana que ve

Els membres del Grup Parlamentàri Socialdemòcrata al Consell General Foto: TONY LARA

Els sindicats es van posar en contacte amb el Grup Parlamentari Socialdemòcrata fa un parell de setmanes, quan el Tribunal Constitucional va fer pública la sentència reconeixent que l'Executiu va vulnerar l'article 18 de la Constitució de llibertat sindical amb l'aprovació de la Llei de contenció de la despesa de personal. L'objectiu dels sindicats era que el grup parlamentari treballés sobre la possibilitat de presentar un recurs d'inconstitucionalitat de la llei, que amb una cinquena part dels parlamentaris a favor es podria tirar endavant, per tal d'anul·lar-la. El problema però, és que segons estableix la Llei del Tribunal Constitucional, hi ha un termini de 30 dies per recórrer, un període que ha caducat.

Segons va explicar ahir el portaveu de la Palataforma de Funcionaris, Joan Torra, «aquests 30 dies es podrien aplicar a partir de la publicació de la sentència, tenint en compte que nosaltres desconeixíem la decisió del tribunal amb anterioritat»; segons el portaveu, «és una decisió política dels consellers tirar-ho endavant, però ho estan treballant». El president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, va confirmar que el grup hi està treballant i s'ho ha estudiat, però va informar que «processalment i tècnicament no es viable, ja que l'article 45 de la llei del TC fixa clarament els 30 dies». Bartumeu va afegir que «que més voldria jo que poder-ho tirar endavant», però és un acció que no depèn de la voluntat, sinó que el procés està estipulat per llei.

El president del GPS va fer constar que «hi ha una altra via sobre la qual estan treballant alguns sindicats de policia», aquesta seria el procés incidental d'incostitucionalitat, un dels altres mitjans previstos a la Llei del TC per a l'enjudiciament de les normes amb rang de llei.

Per la seva banda, Torra va voler remarcar que ni el cap de Govern ni el Fiscal General encara no s'han reunit amb els representants sindicals per explicar-los «com han pogut aprovar una llei sense tenir la documentació perceptiva necessària», és a dir, la que havia de facilitar la Comissió Consultiva que no es va crear, i que ara el TC obligar a l'Executiu a formar.

LA COMISSIÓ CONSULTIVA / A principis de setmana la Plataforma de Funcionaris va informar a aquest rotatiu que esperarien al Consell de Ministres del passat dimecres per escollir els seus representants; posteriorment, però, després de parlar amb el ministre de la Funció Pública, Jordi Cinca, van establir que el procediment correcte és que primer escollissin els sindicats els seus representants i després ho fes el Govern, per tal de poder realitzar un decret conjunt per nomenar tots els membres. Així doncs, segons va explicar Torra, el dimecres les juntes dels sindicats es van reunir per triar els noms, que finalment es faran públics la setmana que ve.

A partir de dimecres que ve, doncs, s'espera poder conèixer tots els membres que en formaran part; uns membres que, tal i com estipula el reglament, el seu mandat durarà quatre anys, sense possibilitat de ser reelegits. El reglament també estipula un mínim d'una reunió cada tres mesos. En aquests sentit, els sindicats van destacar que el ministre «haurà de tenir en compte la disponibilitat d'horaris dels membres alhora de convocar les reunions».

El portaveu de la Plataforma va voler deixar clar que la comissió consultiva «és un òrgan consultiu, i no de negociació», com es «podria haver malentès» de les declaracions del ministre Cinca, en les quals va dir que al Govern ja li anava bé «tenir un únic interlocutor». Torra va aclarir que «les negociacions s'han de fer amb els sindicats; la Comissió està per redactar informes».

Concretament, segons la modificació del reglament de funcionament de la comissió de l'any 2007, la naturalesa d'aquesta és «ser un òrgan de consulta i de participació del Govern i dels empleats de l'Administració general en l'aplicació de les polítiques de recursos humans, que té com a finalitat facilitar la informació el coneixement sobre les actuacions en matèria de recursos humans, afavorir el compromís, el consens i la col·laboració entre les diverses parts implicades i potenciar un sentiment comú i coherent en el diagnòstic i l'actuació en la gestió de les persones». A més d'establir que aquesta havia de ser una «font de diàleg».

LES NEGOCIACIONS «INEXISTENTS» / Torra va explicar que «la comissió no representa els sindicats, ni tampoc presentarà cap recurs, ni organitzarà manifestacions», i va voler remarcar que no és cert que «tingui un format més limitatiu», com va dir el ministre, ja que no substitueix el procediment consultiu que va dur a terme el Govern amb les diverses reunions realitzades amb els sindicats, «ja que una cosa no té res a veure amb l'altra». A més, el portaveu va tornar a insistir en que no es va tractar d'una negociació, sinó de «reunions informatives», com, segons va explicar Torra, el mateix Govern reconeix en els informes entregats a la Batllia. «El tarannà de negociar no hi va ser mai».

DE PERCEPTIUS A VINCULANTS / Pels sindicats la importància de la Comissió i dels seus informes perceptius –obligatoris– són clau; de fet, van posar l'exemple «l'error» comés per l'Executiu en aprovar el reglament de permisos administratius, en el qual es va establir que els funcionaris «tindrien dos dies per any» per malaltia d'un familiar, mentre que amb anterioritat podien disposar d'aquests dies per a cada situació d'urgència. «Un error redaccional» que «vulnera el dret de protecció de la família» i pel qual l'USdA va haver de presentar un recurs que va ser desestimat. «Si s'haguessin fet els informes perceptius això no hagués passat». Torra va explicar que «ens interessa que es facin aquests informes perquè el Govern valori altres possibles mesures abans d'aprovar cap llei».

Més potestat / És més, amb la propera modificació de la Llei de la Funció Pública, que «el Govern pensava tirar endavant també sense la Comissió Consultiva», els sindicats volen demanar que la comissió tingui més potestat, que els seus informes no siguin tan sols perceptius, sinó que siguin també vinculants i que «es canviï l'elecció dels membres, no per sindicat sinó a vot per treballador».

Per a m�s informaci� consulti l'edici� en paper.