• El Centre de Congressos lauredià es va posar de peu per ovacionar l'actuació dels ballarins

Les ombres de Vladímir Mineev i Anna Xerbakova durant el ?Tango'. Foto: SFG

Mans, coll, cames, peus, músculs, harmonia, moviment, compenetració. Perfecció fugaç. Emoció, passió i fins i tot diversió. La parella de solistes del Ballet Estatal Rus, Vladímir Mineev i Anna Xerbakova, van protagonitzar dos dels punts àlgids de la nit del ballet rus. El Tango, de Piazzolla, amb coreografia de V.Gordeiev, va fer vibrar els espectadors. No n'hi havia per menys; la parella, amb una coordinació sense límits, figures espectaculars i la força en els seus passos i mirades, va encendre els ànims.

Els mateixos que van commoure a ritme de tango, també van fer somriure el públic amb A lady and a hooligan, de D.Xostakovitx. Ella, una gasela, ell, un gamberro molt simpàtic, capaç d'arrancar-se la samarreta per demanar perdó a la lady pel seu atreviment.

Aquests dos ballarins, primeres figures de la seva companyia, van ser dues de les grans estrelles de la nit. A diferència de la parella, Nina Madan no és de les solistes de la seva companyia, el Ballet de Moscu, però ahir també es va convertir en unes de les protagonistes de la nit andorrana, amb la seva coreografia i interpretació de Let's not cry, de J.A.P. Kaczmarek. A més d'un l'hi va caure una llàgrima.

Plou, ella es remou perquè el seu amor se'n va. Moviments de desesperació, ell darrera (Viatxeslav Pegarev), al costat d'una maleta. Ballen junts, sembla que l'ambient es calma, però finalment, arriba el tren, ell no es deixa convèncer i marxa. La deixa. Un fragment curt però dels més intensos de la nit.

Seguint amb les parelles, no podien mancar a la nit del ballet rus els Pas à deux més famosos de la història del ballet. El Trencanous i El llac dels cignes van marcar el moment dels clàssic, el primer interpretat per ballarins del Tetare Musical de Moscou i el segon pels del teatre Bolxoi.

Els ocells i l'escultura

Com l'Estrella de Degas, Nina Goldskaia va aparèixer a l'escenari en la segona actuació de la nit per emocionar amb La mort del cigne. Ella va ser l'ocell clàssic, impressionista, l'efímer. El dolor i la mort. Després, però, un altre ocell va sorprendre el públic. Mikhaïl Krutxkov interpretant A fly, de D.Xostakovitx. La coreografia de Morikhiro Ivata va impactar; el ballarí practicament nu, cada múscul en tensió en un ball delirant d'un ocell espasmòdic.

Però el solista de la nit va ser Eldar Sarsembaiev, de l'òpera de Kiel. Am només 23 anys, la seva Escultura perfecta va sacsejar el Centre de Congressos. El joc de llums, moviments robòtics i sons estridents del compositor contemporani R. Aubry, aquest David de Miquel Àngel va provocar un dels grans aplaudiments de la nit.

Les estrelles russes: moments efímers que regalen experiències eternes.

Per a m�s informaci� consulti l'edici� en paper.