Cada dos dies, un joier pateix un atracament en algun lloc d'Espanya. Els joiers paguen els seus impostos, com tothom, perquè s'abonin, entre d'altres, els sous dels policies i dels jutges, però els policies es veuen incapaços de neutralitzar aquesta onada de delinqüència que té ja cinc anys d'antiguitat. Les conseqüències econòmiques són la negativa de les companyies d'assegurances de contractar amb el gremi, de manera que, cada vegada que obren la porta, es juguen el patrimoni del qual pretenen viure. Les conseqüències psicològiques són pitjors: ansietat, insomni, fins i tot prendre la decisió d'haver d'abandonar l'activitat comercial, perquè la por es converteix en un acompanyant que amarga l'existència.

L'altra setmana un joier va respondre amb els trets de la seva pistola a dos atracadors, quan un d'ells havia posat la navalla al costat de la seva filla. El jutge l'ha posat en llibertat, però amb càrrecs. Si els jutges patissin un atracament als jutjats cada dos dies, i en ells treballés una filla seva, que es pogués veure en perill, possiblement la seva interpretació de la legítima defensa i la «reacció proporcionada» seria diferent. Perquè el joier hagués sortit dels jutjats sense càrrecs i, ara, la seva família no estigués atribolada i la seva filla en tractament, hauria hagut d'actuar de manera cavalleresca: «Senyor atracador, perdoni vostè. La punta de la navalla que és al costat de la meva filla ho fa per espantar o té la intenció de clavar-li? Perquè si va a utilitzar la navalla, tingui en compte, cavaller malfactor, que jo tinc aquí un revòlver». I, d'aquesta manera, la filla del joier podria estar morta o malferida, però, això sí, el joier estaria lliure i sense càrrecs. Depèn de que el jutge se l'agafi ?el codi penal?amb paper de fumar i apliqui la reacció proporcionada a favor del delinqüent, o s'aculli a la «por insuperable». Però, per desgràcia, els jutges no són atracats en els jutjats, ni tenen les seves filles treballant allà. H

Periodista