• La Taula de gremis de la CEA es torna a reunir avui per tirar endavant el debat

Una vista de l'avinguda de Meritxell, la més cara d'Andorra i segons a quins indrets, molt desfasada Foto: ÀLEX LARA

Els gremis de la construcció, arquitectes, enginyers, tècnics i empresaris del sector i de la indústria subsidiària, treballen, colze a colze, per aconseguir implementar un model innovador i de qualitat, que sigui exportable. La idea sorgeix de la Comissió de rehabilitació de la CEA i de la Taula de gremis de la construcció, que fa mesos van començar a debatre sobre aquest projecte, entès com un revulsiu contra la crisi. Avui, els arquitectes es reuniran amb la Comissió de rehabilitació de la CEA per continuar donant forma a un model que «no inventarà res de nou en essència però que pot ser innovador en la mesura que pot agrupar diferents processos innovadors per crear un model de qualitat» explica l'enginyer i auditor , Josep Maria Comes, membre de la Comissió de rehabilitació de la CEA.

Comes posa com a primer exemple la Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE) encara inexistent al Principat, que podria incloure la inspecció energètica dels edificis, «d'aquesta manera dones resposta a dues coses» argumenta, i afegeix «no es tracta d'adoptar les normes d'altres països del nostre entorn i prou, sinó d'adaptar-les i millorar-les». L'enginyer està convençut que «la flexibilitat d'Andorra ens ha de permetre canviar les coses i fer-les millor que en altres països, on ja sigui per la dimensió o per les mateixes administracions, la tasca és més difícil».

reglementació prèvia/ Per a Comes la normativa andorrana en matèria de construcció no és el principal problema amb el que pot topar un projecte d'aquestes característiques sinó «la voluntat de voler-ho fer». I això val per a l'Administració ja que es tractaria de «basar-nos en estàndards internacionals reconeguts i posar-los a la pràctica», però també per als usuaris, perquè «això a vegades són idees que s'allunyen molt del dia a dia». I és que a Andorra el problema és cultural i Comes ho argumenta: «cal un canvi de cultura perquè la gent es decanti sense reticències per a la qualitat». El repte no és només establir uns processos sinó aplicar-los de la millor manera possible i aquí és on l'enginyer topa amb els pocs processos de qualitat o innovadors establerts fins ara, com és el de l'etiqueta energètica dels edificis que «en lloc de ser atribuïda i controlada per un tècnic o auditor extern, s'atorga al mateix redactor del projecte». Comes discrepa perquè «com vols estar segur de que ets energèticament eficient si no hi ha un control en l'execució, ni ningú que mesuri?» I afegeix que «el que no es mesura, la tendència és que no es compleixi, perquè el que aguanta el paper no ho aguanta la realitat». Aquesta manera de fer, o procés, xoca amb la dels països de la UE, i Comes és taxatiu: «en lloc d'homologar el procés i de millorar el model, l'empitjores perquè l'etiqueta no serà comparable amb les del teu entorn i fins i tot, et pots trobar amb algú que et compri l'edifici i després et digui que l'has enganyat».

Pèrdua de credibilitat / Comes insisteix en que «perds la credibilitat del sistema perquè no ho estem fent bé, encara que se'ns digui que ja ho arreglarem més endavant». L'enginyer creu que més endavant les coses seran més difícils d'arreglar que si es fan bé des de bon principi. I adverteix que «pensem que dins de 10 anys serà obligatori passar controls d'eficiència energètica, perquè també ho serà generar menys emissions de CO2».

Més prevenció, més estalvi / Si els edificis que no compleixin amb la normativa no només andorrana sinó també comunitària s'hauran de sotmetre a una rehabilitació, la ITE que afecta a altres aspectes de la vida d'una construcció tampoc està més avançada. «Avui la ITE es percep com un càstig i no com una prevenció de mals majors, potser caldrà esperar que comencin a caure façanes com va passar a Madrid o a Barcelona perquè l'Administració es decideixi i la propietat també vegi la necessitat de mantenir els edificis en les millors condicions possibles», reitera Comes. I continua explicant «la gent encara no és conscient de que quan trobes una mancança o un defecte, si el trobes a temps, s'estalvia molts maldecaps i molts diners, si pensem en què costarà una intervenció més tardana, amb possibles danys col·laterals».

Per a l'enginyer com per a la majoria d'actors del sector, a Andorra molts edificis necessiten una intervenció urgent. Una constatació que a més a més, tindria la oportunitat d'ajudar a reprendre l'activitat, tant dels tècnics com de les empreses.

Per a m�s informaci� consulti l'edici� en paper.