• L'historiador Josep Clara reconstrueix a 'Els fortins de Franco' la línia fortificada amb què el dictador pretenia frenar una hipotètica invasió aliada... o nazi Desenes de nius s'aixequen al llarg de la N-260

Espectacular Interior d'un assentament per a metralladora a la N-260, a l'alçada del pont d'Alàs. Foto: TONY LARA

És impossible no veure'ls. N'hi ha desenes de disseminats a banda i banda de la carretera N-260, des de Martinet fins a la Seu, i des de la Seu fins a la Farga de Moles. Avui no són més que relíquies fora de context, el testimoni mut del major programa d'enginyeria militar que va emprendre l'Espanya franquista: la línia P --també coneguda com a Línia Pirineus o Gutiérrez-- amb què el dictador pretenia blindar els Pirineus, des del Port de la Selva fins a Hendaia. El faraònic projecte preveia la construcció de prop de 10.000 assentaments, entre nius de fuselleria, búnquers, túnels, refugis, punts d'observació i fortificacions que havien d'acollir metralladores, morters, artilleria i bateries antiaèries. L'empresa va començar l'estiu del 1944, en plena guerra mundial, i no es va abandonar fins a deu anys després, quan la guerra freda i el joc d'aliances havia posicionat Espanya al costat del bloc occidental i semblava definitivament conjurat el perill d'una invasió. Dels 10.000 assentaments previstos només se'n van aixecar la meitat. I d'aquests, 2.850 corresponen al tram català de la serralada, vestigis d'una guerra fantasma que, probablement, només va existir en la imaginació de la jerarquia militar franquista. L'historiador gironí Josep Clara (Girona, 1949) n'ha reconstruït els orígens, els objectius i la distribució a Els fortins de Franco (Rafael Dalmau Editor), lectura absorbent que confirma amb sorpresa que els estrategs que van dissenyar la Línia P havien previst fins i tot la (remotíssima) possibilitat que les forces invasores penetressin en territori espanyol a través d'Andorra.

Els 10.000 assentaments militars de la Línia P --terminologia oficiosa que segons Clara no apareix en la documentació militar fins al 1963--

Per a més informació consulti l'edició en paper.