• També defensa que la revisió dels immobles sempre representa un estalvi per a la propietat
• Des de la CEA, empresaris i tècnics treballen en l'establiment d'un nou model constructiu

Edifici dels anys 60 renovat enmig d'altres construccions de la mateixa època, en plena avinguda Meritxell Foto: ÀLEX LARA

Andorra és dels pocs països occidentals que no té Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE) implementada. Aquesta és la constatació que fan els gremis del sector de la construcció que aposten per aprofitar millor el pla Renova llançat pel Govern, i alhora sortir de la crisi. «La ITE no té perquè ser una càrrega si es dissenya un programa d'actuacions esgraonades a partir del moment en que l'edifici compleix uns quants anys de vida» explica Víctor Filloy, gerent de l'Associació de Contractistes d'Obres (ACODA). I afegeix que «l'ITE permet fer un diagnostic de l'estat de l'edifici però també pot establir els terminis per fer les obres de millora que calguin, a més d'acreditar-ne la seguretat». Els constructors creuen que un termini de 20 anys –com a màxim– per passar la primera revisió tècnica és aconsellable perquè «evitaria als propietaris que tot arribi de cop; un edifici és com qualsevol altra cosa, si no se'n té cura també es degrada ràpidament», argumenta Filloy. Així, no pot estranyar a ningú que tant els constructors com els enginyers i els arquitectes que es van sumar a la presentació d'aquesta iniciativa ara fa poc més d'un any, defensin que «a la llarga o a la curta la ITE representa un estalvi més que una càrrega». A més, la ITE també tindria la virtut d'ordenar i facilitar el manteniment als propietaris d'edificis de lloguer que «sovint no saben quin és el manteniment real del seu edifici que es limita a normes bàsiques de seguretat, com ara la revisió dels ascensors, la protecció contra incendis i l'accessibilitat, totes elles recollides en reglaments distints». Tot plegat fa que «molta gent vagi una mica perduda a l'hora de tenir -ho tot al dia. La ITE també tindria la virtut d'agrupar tota la normativa i fer-ne el compliment més àgil», conclou Filloy.

Amb una sola revisió n'hi hauria prou per determinar l'estat de l'edifici i les intervencions necessàries per a la seva posada a punt. Per això, els constructors també comparen la ITE a la Inspecció Tècnica de Vehicles (ITV), que «no només dóna seguretat al propietari del cotxe sinó també als altres conductors i al possible comprador». En aquest sentit, Filloy és taxatiu i afirma que «no s'hauria de poder vendre un edifici si no ha passat amb èxit la ITE com tampoc es pot vendre un cotxe que ja té alguns anys, si no ha passat la ITV».

Rendibilitzar el renova / La ITE també seria una eina per rendibilitzar el pla Renova, que avui pena per tenir una demanda que en justifiqui la utilitat. Segons els constructors, molts propietaris d'edificis, ja sigui per desconeixement, ja sigui perquè s'estimen més no invertir mentre no passi la crisi, no hi recorren. I el parc immobiliari andorrà comença a presentar certes urgències, «no només des del punt de vista energètic sinó també perquè comencen a aparèixer defectes estructurals que poden representar greus problemes d'habitabilitat i de seguretat per a l'entorn urbà». Filloy insisteix en que «fer passar la ITE a un edifici abans d'acollir-se al pla Renova, permetria fixar prioritats, pensem que no es tracta de donar el 10% de subvenció sinó de donar l'ajuda en funció de l'estalvi que generi la intervenció, tal com recomana el Llibre blanc de l'energia». O sigui que la ITE ajudaria a rendibilitzar el pla Renova en dues vessants, l'impacte i la reparació o la rehabilitació del què és més urgent i irrenunciable en cada edifici. «Tornem a dir que el pla Renova és un gran desconegut per a la majoria de propietaris d'edificis o altres finques», reitera Filloy i fins i tot lamenta que «semblaria ser que el Govern no té cap interès per divulgar-lo, perquè no tothom entra a la web, i trobem a faltar campanyes amb més impacte com el Barcelona posa't guapa, sense anar més lluny».

Parc immobiliari vell / El gerent de l'ACODA també afegeix que «la implementació de la ITE no costaria tant si es fes una bona campanya de divulgació a imatge de la campanya que s'està fent a Catalunya». I argumenta que «tenim un parc immobiliari vell i poc atractiu. Cal rehabilitar-lo no només per afavorir l'estalvi energètic sinó també per modernitzar la imatge dels edificis. Hi ha barris que no són dignes d'un país turístic de qualitat». I admet que «després de la implementació de la ITE i de rendibilitzar el Renova, un pas interessant seria fer una reflexió sobre urbanisme». Aquesta és una iniciativa que ja està sobre la taula de la Comissió de rehabilitació de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) que presideix Josep Cairó, per dissenyar un model d'eficiència constructiva que a la llarga fos exportable. El repte és de talla, sobretot perquè «caldria posar al dia tota la normativa que és bastant antiga», reconeix Filloy. I recorda que «encara és complicat renovar per tota la paperassa que demanen les diferents administracions, malgrat la creació de l'Oficina de l'energia», alhora que reitera: «L'estalvi energètic és la gran assignatura pendent, Europa fixa un sostre d'emissions de CO2 per als edificis i a Andorra, el 90% del parc immobiliari està molt per sobre».

Per a m�s informaci� consulti l'edici� en paper.