• El ministeri destina 66.000 euros a la discoteca de l'emissora

Segell de Francisco Sánchez per a la Poste amb l'edifici encampadà de Radio Andorra com a motiu Foto: EL PERIÒDIC

ha costat tres anys llargs, quasi quatre, però per fi sembla que li ha arribat el torn a la monumental discoteca de Radio Andorra, aquests 114.282 documents que es van recuperar el 2009 a l'edifici encampadà de l'emissora i que després d'una primera intervenció d'urgència per garantir-ne la conservació –inclosa la desinsectació i, glups, la desratització del material, que s'havia passat quasi tres decennis embalat encaixes de cartró i deixat de qualsevol manera a l'estació– esperava pacientment tanda al dipòsit de l'Arxiu Nacional. Doncs la tanda –ho dèiem al començament– ja ha arribat. El Ministeri de Cultura destinarà aquest curs 66.000 euros a la descripció de la discoteca i a una segona campanya de conservació de la col·lecció, segons va avançar ahir la responsable dels fons audiovisuals de l'Arxiu Nacional, Cinta Pujal.

En l'inventari d'urgència practicat fa dos anys –perquè la prioritat era aleshores la pura conservació, evitar que els documents es desintegressin– ja s'intuïa que a l'Arxiu li havia tocat la loteria: un tresor no només per la quantitat –aquests prop de 115.000 discos– sinó sobretot per la varietat de suports –des de relíquies de pedra i discos Columbia, acetats i vinils, així com cinta oberta i K7– i també per l'extensió cronològica de la col·lecció, que comprèn els decennis centrals del segle XX, des dels anys 30 fins als 80. Una discoteca que resumeix els gustos musicals dels nostres pares, des de la música clàssica i l'òpera fins al cuplet, la sarsulea, el bolero, la cançó francesa i la música disco dels anys 70. Amb autèntics incunables, com ara una exòtica versió d'El noi de la mare de la cupletista raquel Meller i –atenció– una versió operística del Canigó verdaguerià, adaptada per Carner, cantada per Massana i Bertran i estrenada al Liceu el 1953. Pura arqueologia. Però tot això és només un tastet. El contingut real de la col·lecció es coneixerà amb la descripció del material, que a la vegada en permetrà una exacta valoració. L'operació començarà a final de febrer amb la col·laboració d'un equip de tècnics de la Fonoteca de Catalunya: «Ens ajudaran a determinar què tenim exactament a les mans, si es tracta –com creiem– de peces excepcionals, quines són aqueste speces, per què, i si els cal alguna intervenció ulterior per conservar-les». En el menys optimista dels casos, continua Pujal, la discoteca de Radio Andorra tindria valor com a col·lecció més o menys unitària, per les proporcions enormes que va adquirir al llarg de quatre decennis. Per fer-no una idea: el fons més important de la Fonoteca de Catalunya és e lprocedent de Radio Barcelona i està format per 112.000 discos, una quantitat lleugerament inferior a la de Radio Andorra. Així que sí, conclou Pujal, «intuï que més d'una peça excepcional ens hi trobarem».

Fins aquí les bones notícies. Perquè aquest pessic de 66.000 euros –una partida quasi idèntica a la que el ministeri ha destibat a la Setmana Cultural Russa– servirà estrictament per acabar d'una vegada l'inventari i la conservació preventiva del material. Quedarà pendent i de moment sine die el pas defnitiu, el que ha de donar sentit a tot plegat, i que –conservació de banda– no és altre que posar aquest material a consulta pública. Però de 66.000 en 66.000, això –ens temem– va camí d'eternitzar-se.

Per a m�s informaci� consulti l'edici� en paper.