• El monument de Sergi Mas a la capital, agredit per grafiters

El ballador del contrapàs a qui els grafiters han siluetejat rostre i abdominals; a la dreta, l'antiga font, a la placeta de Sant Esteve Foto: màximus

Sergi Mas té la negra. El seu mossèn Cinto de granet del Parc dela Mola escaldenc és un clàssic: cada Sant Joan apareix amb el barret esberlat. Tocat de l'ala, perquè es veu que no hi ha res de més divertit que posar-li un petard a Verdaguer. I no hi ha res a fer: el comú es gasta cada any mig miler d'euros a retaurar-lo, i cada any ve l'incontinent de torn a practicar el tir al Cinto. Doncs l'escultor d'Aixovall ja hi pot anar afegint una altra obra seva a la nòmina de víctimes dels vàndals locals: el monument al contrapàs de la placeta de Sant Esteve de la capital que dies enrere va aparèixer il·luminat per un grafiter de talent més que dubstós i que va deixar la seva marca –la marca de la barbàrie àgrafa– en un dels balladors de la rotllana.

El tenen aquí al costat. Val a dir que es tracta d'una agressió menor –si no fos perquè frega l'obscenitat de regust adolescent– i, sobretot, fàcilment reversible. N'hi haurà prou a passar el ballador per la dutxa perquè l'obra recuperi la integritat. Res a veure amb l'acarnissament sistemàtic de què és objecte el mossèn Cinto escaldenc. I el cas és que vivim en un país en què encara és notícia –afortunadament– que els grafiters es fixin en l'escultura a la via pública. Però la placeta de Sant Esteve sembla que té un ganxo especial, potser perquè –com tota aquesta part del centre històric– té una preocupant tendència al buit: cada vegada hi ha menys botigues, i cada vegada s'hi veu menys gent passejant-hi. Anys enrere alguna mà anònima –els vàndals tenen el do de la covardia– va deixar la seva tifeta a la façana de la Biblioteca Nacional, que durant setmanes va exhibir un infame «Gora ETA». Més endarrere encara, el mateix bisbe Benlloch que a dues passes del Contrapàs vigila la parroquial de la capital va ser mutilat sense miraments. I sense abandonar encara a la capital, Noblesse du temps –el Dalí de la Rotonda–i el Cub de ferro de Nerea Aixàs a l'estació d'autobusos, van patir ara fa un paell d'anys la visita d'un altre incontinent. No ens descuidem de les pintades autògrafes que una altra colla d'incauts –perquè no se'ls va ocórrer res millor que firmar la seva heroïcitat– va estampar a la porta de Sant Romà de les Bons. Per no remuntar-os a la prehistòria, és clar.

Pel que fa al Contrapàs, peça de pedra artificial –ciment Lafargue, vaja– encarregada el 1977 per la Comissió del Barri Antic, convé recordar que inicialment va ser concebut com una font lluminosa. Ben aviat es va quedar sense aigua i sense llum –perquè hi ha molts tipus de vandalisme, i la deixadesa n'és una de les més practicades en aquest racó de món– així que potser seria ara l'oportunitat de retornar-li l'esplendor original. I ja veu el lector que hem aguntat fins aquí sense parlar –no ens preguntin com– d'Incomnicació, la taula de Brossa de la rotonda de l'STA, també a la capital. Ho farem aviat, ben aviat.

Per a m�s informaci� consulti l'edici� en paper.