• La vulneració de correus electrònics ?augmenta exponencialment
• Les intrusions als perfils personals és el més denunciat en referència a les xarxes socials

Una persona consulta una pàgina a través d'Internet Foto: EL PERIÒDIC

Les noves tecnologies evolucionen a ritme trepidant, i paral·lelament, també ho fan els delictes relacionats amb aquets camp, tant en quantitat com en tipologia. Estafes, vulneració de correus, hackers, sexting, grooming, etc. Andorra no és conscient de fins a quin punt pot afectar el fet de tenir una baixa seguretat tecnològica, que la converteix en víctima potencial.

El grup de delictes tecnològics de la Policia d'Andorra, format per dos agents especialitzats en la matèria, cada vegada té més feina, no tan sols per l'exponencial creixement dels delictes tecnològics i els relacionats amb les xarxes socials, sinó també perquè en la majoria d'investigacions policials actualment hi apareixen aparell electrònics que cal analitzar. Sobretot en els casos de blanqueig i en el de tràfic d'estupefaents.

DOS CASOS DE PORNOGRAFIA INFANTIL / Hi ha molts tipus de delictes tecnològics, a Andorra, els casos més denunciats a la Policia,segons van informar des d'aquest departament, són els relacionats amb targetes de crèdit, tot i que no han augmentat respecte el 2011, encara representen el gruix més important. Durant l'any passat es van donar uns vint casos d'imports superior a 600 euros, i uns 40 o 50 d'imports més petits. El que sí que ha augmentat considerablement són altres tipus de delicte, com la vulneració de correus electrònics, amb una vintena de casos el 2012. Els delictes vinculats amb empreses, principalment per la sostracció d'informació, no arriba a 15 casos. Els vinculats amb pàgines web, alguns d'ells «perquè ens ho demanen de fora: webs allotjades aquí que fan alguna activitat que un altre país considera que no es pot fer», uns cinc casos. Pel que fa a atacs a pàgines web, es van donar tres o quatre casos denunciats, «tot i que a vegades no ens ho comuniquen ja que les empreses consideren que no val la pena perquè només han hagut de restablir la web». Finalment, d'assumptes vinculats amb pornografia infantil, n'hi va haver dos casos «derivats de sol·licituts de països de fora, que en operacions contra intercanvi d'arxius d'abusos sexuals a menors van detectar que dos dels usuaris que havien compartit arxius eren d'aquí Andorra».

XARXES SOCIALS / Casos com la usurpació d'identitat, per exemple la creació de perfils en nom d'un altre , són alguns dels freqüents. Dins d'aquests es podria incloure el cas succeït al president de la Batllia, David Moynat, el passat mes de desembre, del qual algú va crear un perfil fals a Facebook amb fotografies trucades amb l'objectiu de difamar-lo.

Des del departament, però, van destacar que sobre el que reben més denúncies són les vulneracions de perfils, casos que van vinculats a la vulneració de correus electrònics. «Per descobrir la contrasenya d'un correu sovint ho fan a través d'atacs de diccionari», si l'usuari només posa paraules a la contrasenya, «amb aquests atacs les acabaran trobant». El correu electrònic serveix per crear els perfils a les xarxes socials «i sovint la gent comet l'error de posar a Facebook la mateixa contrasenya que té al correu». Per això, des de la Policia van recordar que cal utilitzar les opcions de seguretat i que, per exemple, en el cas de Facebook, «rebre notificacions quan entres des de diferents dispositius al teu perfil», a banda, clar, d'elaborar més les contrasenyes i tenir-ne diferents per a cada eina que s'utilitza a la xarxa.

‘INFORMERS' / Altres casos freqüents en les xarxes socials són les amenaces o els insults, que podrien portar a casos de ciberbullying, com en el cas dels famosos Informers.

Des del departament de delictes tecnològics van explicar que l'any passat es van donar tres o quatre casos de ciberbullying; les víctimes van ser noies a les quals «un entorn» pròxim havia creat un perfil de Facebook, amb fotografies seves trucades i comentaris vexatoris. Segons l'agent especialitzat del departament, «s'ha aconseguit acabar amb aquests casos, més que amb una actuació judicial, amb una xerrada a una escola».

Pel que fa al cas dels perfils del tipus Informer, en els quals els comentaris dels usuaris són anònims i aquell qui els gestiona no els filtra correctament per evitar els comentaris vexatoris, des del departament van explicar que «tècnicament es pot obtenir informació sobre un perfil de Facebook, ja que les grans empreses col·laboren amb totes les autoritats judicials. Si el procés està judicialitzat i un batlle creu que s'ha de demanar, la faciliten».

L'objectiu però, pel que fa a aquests perfils, que segons la policia «són una moda passatgera», és tan que desapareguin els comentaris vexatoris concrets com que el gestor del perfil hagi de tancar la pàgina si n'està fent un mal ús. «Per tant, s'ha de treballar per les dues vies. Denunciar judicialment allò pel qual creus que has estat víctima, però també anar al perfil hi denunciar-ho a Facebook, seguint els passos que t'indica», ja que d'aquesta manera quan la xarxa social «rep moltes queixes d'un determinat perfil hi paren atenció i acaben tacant-lo».

DELINQÜENTS I VÍCTIMES / A nivell de xarxes socials, tant els delinqüents com les víctimes són majoritàriament joves. «El que s'ha generat amb Internet és que els nens saben més que els seus pares, i els enganyen com volen. Els hem deixat en una anarquia, amb accés a informació i un conjunt de coses que no controlem». Des del departament van alertar que «hem d'entendre que la gent jove es comunica a través de les noves tecnologies, però se'n ha de fer un ús racional». Moltes de les víctimes de delictes a través de les noves tecnologies «ho són per desconeixement d'un perill concret; els joves creuen que tenen uns coneixements, però no saben els perills que hi ha darrera».

Pel que fa a trobar un perfil de delinqüent, no hi ha prou casos a Andorra per generalitzar. Pel que fa a la vulneració de correus, «només dos o tres casos eren una persona d'Andorra». Des del departament van explicar que la majoria de casos provenen d'Ucraïna, Mèxic, però sobretot de Rússia. Els correus «no els volen per vulnerar el contingut del que tens, sinó per enviar spam o virus». En el cas concret de Rússia, des del departament van explicar que és un país «molt tolerant en el qual fins i tot pots comprar una xarxa d'ordinadors zombis».

Pel que fa la vulneració de la identitat, «normalment és de l'entorn» i es tracta de perfils joves.

En general pel que fa a les xarxes socials, el departament tecnològic aconsella que «siguem més gelosos de la nostra intimitat» i que cal educar els nens i la gent jove per tal que coneguin els perills de la xarxa.

LEGISLACIÓ DEL 2005 / A Andorra la legislació referent als delictes tecnològics data de l'any 2005 i no ha estat modificada– a Espanya l'última modificació va ser del 2010 –. Tenint en compte la ràpida evolució i les diverses tipologies de delicte, de la mateixa manera que el perill que comporten algunes actuacions a les xarxes socials, des del departament es va fer constar que «la legislació hauria d'avançar paral·lelment a les tecnologies». Si aquesta es queda enrera, doncs, pot acabar obstaculitzant que es duguin a terme totes les actuacions necessàries.

Tots els països desenvolupats tenen presents els perills de la xarxa, Andorra és un país petit, però cal recordar que Internet no té fronteres, i els mateixos delictes que estan tenint lloc als països veïns, ja estan arribant o poden arribar al Principat. 

Per a m�s informaci� consulti l'edici� en paper.