• Melilla mostra resistència però la victòria permet als andorrans tornar al bon camí de tota la temporada

Dani Pérez intenta un tir en suspensió durant el matx d'ahir a Melilla Foto: BCA

La victòria d'ahir a Melilla, treballada, va consolidar el River Andorra com un equip aspirant a tot. Fonamentalment perquè l'equip demostra que, després d'un cop, sap aixecar-se. Triomf balsàmic i esperançador per pensar en mantenir el ritme de tota la temporada. Fins l'ascens.

El River es va posar a manar des del principi, obrint una escletxa de sis punts gràcies al 4-10 i que es va mantenir amb el 6-10, però el Melilla no podia deixar d'escapar els andorrans, i va reaccionar fins capgirar el marcador amb un 14-13 gràcies al triple de Sánchez. Però llavors de la banqueta va sortir Wright, un dels millors del River en la pasada final de Copa, i l'espanyol va agafar un rebot i va posar el 14-15 que podia haver augmentat si Blanch, abans del final del primer quart, hagués encertat des de la línia de 6,75.

El segon quart va ser de Safford. Tot d'ell. L'americà va començar amb dues cistelles consecutives que els andorrans mantenguessin el ritme amb 17-20. Amb tot, novamment Melilla va reaccionar (21-20), però Safford insistia de dos i després s'hi afegien Blanch i en la següent jugada Schreiner, tots dos des de la línia de tres (22-29). Maresch volia unir-se al festival, però va fallar des dels 6,75, i Selakovs i Riera aprofitaven per fer que el Melilla seguís al matx.

Amb 27-29, Maresch i Blanch van intentar que el seu equip donés un altre pas endavant amb sengles triples, però el marcador només es va moure quan l'austríac en va fer de dos abans que el Melilla respongués amb dues cistelles consecutives que igualaven a 31. Però ja havíem dit que havia estat el quart de Safford, i l'americà ho va fer amb dos triples seguits, tot i que els locals estaven al cas amb el canell de Riera i Sánchez. Abans del descans, Safford (13 punts fins el moment) va esmaixar després de l'assistència de Dani Pérez, com a símbol d'autoritat que, amb tot, encara s'hauria de demostrar (37-39).

El Melilla va variar la seva cara en el tercer quart amb una clara decisió d'anar a pel partit. Tot i els punts de Hampl i Pérez, i un triple de Blanch, els locals no donaven sensació de debilitat, i fins i tot van aconseguir donar-li la volta al marcador amb un triple de Manzano (55-52) que Blanch, novament monumental, va neutralitzar també des de la línia de tres. Però primer Sánchez, i després Serakovs van obrir un espai que semblava excesiu, i com que Pablo Sánchez va errar un triple, els nervis semblava que apareixerien en els homes de Joan Peñarroya (59-55).

Però la calma arriba amb la bona feina, i primer Flis i després Blanch, aquest altra vegada de tres, feien que el matx anés a l'últim quart amb un ajustat 61-60. En aquesta recta final, el Melilla va intentar posar tota la carn a la graella, però l'encert andorrà va anar desfermant-lo de mica en mica. El River posava el marcador novament al seu favor amb el 61-64, i tot i la petita reacció local, en la següent acceleració el Melilla ja es va quedar enrera amb un 66-73 que deixava les coses molt difícils per als de la ciutat autònoma, i amb un River a per totes. Així, el pas dels minuts jugava a favor visitant, i la victòria va caure per part d'un River que torna a sentir el q ue és vèncer després de perdre la Copa. L'ascens a l'ACB és a partir d'ara una prioritat.

Per a m�s informaci� consulti l'edici� en paper.