Gabriella Battaini-Dragoni al Centre de Congressos de la capital. Foto: ÀLEX LARA

Secretària general adjunta del Consell d’Europa.

Gabriella Battaini-Dragoni va assistir a la conferència d’Andorra com a representant del Consell d’Europa (CoE). Elegida secretària general adjunta al CoE, el juny de l’any passat, va prendre possessió del càrrec al setembre. Battaini-Dragoni va començar a forjar la seva carrera política en el si de la institució europea el 1976, com a animadora del Centre Europeu de la Joventut i ha passat per diverses direccions del CoE –Afers Socials i Econòmics, Cohesió social i Educació, Cultura, Patrimoni, Joventut i Espots. El 2005 va ser nomenada Coordinadora del CoE per al Diàleg Intercultural i encarregada de preparar el Llibre blanc que preconitza, entre d’altres directives, el desenvolupament de competències interculturals per a l’educació formal i no formal.

–¿Quin és el rol d’Andorra en aquesta nova campanya del CoE?
–Andorra ha demostrat ser un actor major organitzant aquesta excel·lent conferència i llançant la campanya de promoció dels drets humans des de la presidència del Comitè de Ministres del CoE.

– No és la primera campanya amb aquesta finalitat. ¿Què aporta de nou Andorra?
– La novetat és que Andorra la fa d’una manera més democràtica si cal, utilitzant internet i els nous mitjans de comunicació que són les xarxes socials. Conèixer la importància dels Drets de l’Home i de la Convenció Europea dels Drets de l’Home, text constitucional d’Europa, és ara més fàcil i sobretot, és un coneixement accessible als joves i als menys joves que podran entrar al portal per descobrir-lo però també per a participar-hi, interactuant amb altres internautes. Andorra ha donat una aspiració real al programa. I com que el llançament oficial ja està fet, el programa no és només per a Andorra sinó per a tots.

–¿Segons l’enunciat de la conferència, la democràcia també  s’aprèn?
–Aquesta conferència posa en evidència que la finalitat de l’Educació no es limita a preparar les persones per al mercat del treball, sinó que té altres objectius, tant o més importants, que consisteixen en desenvolupar un conjunt de coneixements i en aportar un conjunt de competències necessàries per viure i promoure una societat democràtica. Partim de la convicció que quan neixem no heretem aquests coneixements a través dels gens. I avui en particular, constatem que són indispensables perquè la democràcia perilla.

–¿Què amenaça la democràcia?
–Les amenaces que pateix la democràcia són múltiples, i sense la possibilitat de maniobrar, si no tenim en compte el que l’educació ens pot aportar per defensar-la, prenem un risc enorme. El que vull dir és que l’educació ha de complir diverses funcions. I estem aquí per desenvolupar les competències necessàries per a una societat democràtica.

–¿Quines competències?
–En essència es tracta de competències per participar, per respectar l’altre, i per tant, per respectar la diversitat que augmenta en el si de les nostres societats i que hem de veure com a una oportunitat. També són competències per comprendre els nostres drets però igualment les nostres responsabilitats, cosa que oblidem sovint. Avui parlem d’intervenir en els sistemes escolars perquè a les classes hi hagi eines que ens permetin desenvolupar aquestes competències en els nens però no ens limitarem només a l’escola, perquè tots ens formem al llarg de la nostra vida. Tots aprenem cada dia a través dels mitjans de comunicació de les noves tecnologies, de les xarxes socials. Així, el nostre àmbit d’actuació ha de ser el més ampli possible, per tenir en compte totes les eines que ens construeixen o ens desmunten en la nostra vida quotidiana.

–¿L’escola és només la punta de l’iceberg?
–Si, no només parlem d’escolars sinó també de joves adults o d’adults. És important tenir aquesta percepció perquè l’educació no s’acaba a l’escola. La formació dels joves, la fomació de la gent gran així com la formació sobre les noves eines tecnològiques, tot plegat ha d’afavorir una societat democràtica respectuosa, penso en el programa que acabem de llançar per a joves blogaires que estem formant perquè siguin ambaixadors dels Drets de l’Home a la xarxa; perquè lluitin contra el discurs de l’odi que malauradament, és cada vegada més estès. Aquesta visió més global és la que hem de tenir, tot i mantenir una atenció especial per a l’escola, que no hem tingut fins ara.

–¿Què cal ensenyar a l’escola?
–En primer lloc les llengües però també la història, que sovint crea estereotips i les percepcions negatives de l’altre de bon principi. L’ensenyament del fet religiós també és important perquè els nens s’acostumin a viure en la diversitat. Això només és una petita mostra d’una sèrie de disciplines que poden ser molt útils sense oblidar l’ensenyament dels drets i de les responsabilitats ciutadanes.

–¿Però per preservar les societats democràtiques no caldria incidir també fora d’Europa?
–El CoE redacta normes i convencions en tots els seus àmbits d’actuació i també sobre educació, que el més sovint tenen un abast universal. En conseqüència, convidem sempre els països que volen cooperar amb nosaltres –ja siguin països veïns, del Mediterrani, d’Orient mitjà o d’Àsia central, o països observadors com ara Estats Units, Japó o Canada– a establir mecanismes que ens permetin compartir les normes que hem establert, ja sigui amb l’adopció dels textos de les convencions o en alguns casos, a través de programes d’activitats. En els programes de cooperació amb països com ara el Marroc, Tunísia o Jordània, hem integrat elements per a la joventut perquè a través del sistema formal a classe i infomal al treball, tots aquests valors de democràcia, de bon govern, de lluita contra la corrupció, de respecte de l’altre siguin transmesos. No volem capitalitzar ni les experiències ni els coneixements, sinó que els volem compartir.

–¿Però en un moment com el que vivim en què la situació econòmica és dolenta per a tots, i a més abunden els casos de corrupció i d’abús de poder, no es fa més difícil adherir a la bona causa?
–El problema no es tant d’adhesió com de poder proveir els serveis necessaris. És veritat que en aquest moment, hi ha una certa desafecció democràtica pel que acaba de dir. Un desencant per a tot allò essencial que la democràcia ens pot garantir com a ciutadans en termes de benestar social i econòmic, i en l’exercici dels nostres drets civils i polítics. Desencant perquè alguns països no han sabut gestionar la diversitat ni transformar-la en oportunitat, amb tot el que això implica de rebuig de l’altre, sobretot dels immigrants, fins i tot dels que venen de la mateixa Unió Europea. Desencant perquè també hi hagut massa casos de corrupció i d’abús de poder per part de la classe política, d’un o altre país. Tots aquests elements són vertaderes amenaces a la democràcia.

–¿Europa ja no és el què era?
–Hi ha el perill que aquest continent que s’observa des de l’exterior, com un referent i un èxit de democràcia, es trobi en dificultat. És el model de societat en el que vivim que es posa en perill i cal intervenir ràpidament i a diferents nivells per protegir-lo. L’educació n’és un, però també cal lluitar contra la corrupció, cal castigar els corruptes. Cal fer varies coses i insisteixo que no resoldrem tots els problemes amb l’educació, però pot tenir un rol preponderant en el futur de les noves generacions. Hi ha un element sobre el qual el CoE intervé avui per assegurar una llarga vida a la nostra democràcia, en vista de les amenaces i els perills que pesen sobre ella. És la raó per a la qual tot està interrelacionat i si no som capaços de comprendre això, ens arrisquem a desenvolupar una mala estratègia.

–¿Està bé educar per a la democràcia però també cal que tothom la respecti. Avui, això no és utòpic?
–La gran contribució del CoE és que som conscients de l’interrelació de cada cosa, si només eduquem, cosa que d’altra banda és molt important, no podrem fer front al conjunt d’amenaces. El que és important és fer una acció transversal i coordinada que ens permet intervenir, en un mateix dia, en una escola per transmetre els valors i les competències per a la democràcia; en un tribunal perquè la magistratura pugui fer la seva feina contra la corrupció, en un programa de treball per als joves per incentivar-los a participar; o permetre a la democràcia local, que també és molt important, prendre un cert nombre de disposicions.

–¿La missió del CoE s’estén a tots els nivells?
–Per força. Si el nostre compromís només se centrés en una sola via, seriem molt febles. El fet d’intervenir simultàniament a diferents nivells és essencial. Avui, el fet que ens trobem aquí en una conferència específica, perquè també cal treballar les temàtiques en profunditat, no treu que el CoE continua treballant en molts altres fronts. Si seguiu l’activitat quotidiana del CoE, veureu que els interlocutors amb els quals treballem són molt diferents: hi ha governs, parlamentaris, poders locals,  magistrats, societat civil, joventut, ministeris especialitzats, cada dia treballem amb tots aquests actors.

–¿I les convencions?
Aquesta també és la nostra força.  Treballem molt per establir convencions i programes de suport als països més necessitats. Les tres dimensions fan que siguem efectius. Si només ens dediquem a fer convencions –que està bé  fer-les–, però després no posem els mitjans necessaris per posar-les en funcionament ni fem res per ajudar els Estats a adoptar-les, tot plegat servirà de ben poca cosa. Aquest és un altre cercle virtuós que cal desenvolupar.

Per a m�s informaci� consulti l'edici� en paper.