• El Col·legi reclama poder competir en igualtats de condicions

El degà del Col·legi d'advocats alerta sobre la necessitat de la reciprocitat a l'hora d'exercir la professió, ahir Foto: ÀLEX LARA

El degà del Col·legi d'Advocats, Francesc Badia, va exposar ahir la postura de l'entitat que representa respecte a l'exigència de reciprocitat per als estrangers que volen exercir la professió a Andorra. Segons Badia, el Col·legi sempre ha estat «obert» a que vinguin professionals d'altres països però va posar de manifest l'interès i el neguit de la institució perquè els advocats i estudiants de dret puguin tenir una sortida en altres països. «No es tracta de dificultar que vinguin de fora, sinó que s'eliminin les traves per als andorrans a fora», va apuntar.

Segons Badia «si avui no fem l'esforç de ser rigorosos en el tema de la reciprocitat ens podríem trobar en el futur que nosaltres acceptem professionals estrangers mentre que els nostres professionals no poden sortir d'Andorra».

Més que no pas posar inconvenients als advocats que vulguin aprofitar la Llei d'inversió estrangera per establir-se al Principat, el degà va destacar la necessitat de facilitar als andorrans que exerceixen la professió o estudien dret que puguin treballar en altres països, sobretot a Espanya i França.

ESPANYA / Amb Espanya, va reconèixer Badia, hi ha «certes dificultats» ja que la llei andorrana fixa que es tractarà als professionals estrangers de la mateixa manera que els nacionals si hi ha reciprocitat, mentre que l'espanyola és «més exigent» per als estrangers. Per tant, va exposar el degà, el Govern ha entès que «no hi ha reciprocitat amb Espanya». De fet, segons va indicar Badia, hi ha dos o tres casos que, malgrat tenir l'informe favorable del Col·legi pel que fa a les capacitats dels professionals, s'ha denegat el seu establiment perquè no hi ha reciprocitat.

FRANÇA / Amb França, en canvi, es podria donar aquest factor de reciprocitat tot i que «encara no s'ha plantejat», segons va assenyalar el degà. De moment, hi ha una petició d'un professional d'aquest país que encara no s'ha resolt, va explicar.

Badia va fer èmfasi en distingir el procés administratiu del professional ja que el Col·legi pot valorar la capacitat dels sol·licitants per exercir al Principat però és el Govern qui observa la reciprocitat que hi ha amb el país de procedència.

Segons el degà del Col·legi d'Advocats, «objectivament» la solució seria que a Espanya tractessin els advocats andorrans igual que els espanyols i va destacar que no ha de suposar un problema gran per al país veí ja que es tracta d'un nombre limitat de professionals que podrien exercir-hi.

En aquest sentit, Badia es va mostrar optimista i va assenyalar que Espanya ha d'establir «si li interessa o no li interessa», ja que serien més espanyols els que es podrien establir a Andorra que no a la inversa, va considerar.

Amb tot, el degà va reconèixer que no esperen «una allau» de professionals perquè els despatxos importants ja operen a Andorra assessorant als ciutadans.

REGULAR L'ACCÉS / D'altra banda, el Col·legi d'Advocats aposta també per regular l'accés a la professió tant per als nacionals com per als estrangers que es puguin establir al Principat.

Aquest accés requeriria una formació teòrica i pràctica per conèixer les especificitats de les lleis andorranes i les entitats relacionades amb l'exercici de l'advocacia. Per poder-ho regular, Badia va admetre que cal que s'aprovi la llei de l'advocacia, de la qual el Col·legi n'ha impulsat un esborrany que s'ha d'examinar al Consell General. També ajudarà, va dir, la creació del títol andorrà de Màster en dret que s'està tramitant, informa l'ANA.

Per a m�s informaci� consulti l'edici� en paper.