PUBLICITAT

Marianico el Corto : "Un es pot riure de tot... si ha passat el temps suficient"

A. LUENGO
LA MASSANA

Va ser un dels rostres més populars de la petita pantalla als anys 90. Va desfilar per espais que han passat a la història de la televisió espanyola, des d'Hola, Rafaela fins al No te rías que es peor i el Gran Prix. Miguel Ángel Tirado --Marianico el Corto, pels amics-- hi va cultivar el personatge de paisà escàs d'enteniment i sobrat de sentit comú, seguint una il.lustre tradició hispana que l'entronca amb els Isbert, Ozores, Esteso, Pajares i companyia. Aquesta nit compareix a la Closeta amb Un maño en Nueva York, espectacle de varietats amb vedet, llançador de ganivets i cos de ballarins. I Marianico.

--¿Què se li ha perdut a la Nova York del 2010?

--¿No ha anat la senyora Obama a Marbella? Els de poble també tenim dret a visitar la capital de l'imperi.

--¿Ja li van deixar passar per la duana la boina i el gaiato?

--És tan gran, Nova York, que no te l'acabes mai. Impossible sense bastó. Aquells parcs i aquelles avingudes... Res a veure amb el poble, que surts de la plaça i ja t'has plantat als afores.

--Diuen que s'ha fet acompanyar d'un llançador de ganivets. ¿No els llançarà al públic, oi?

--Es diu Sergio Herrera i el seu número és espectacular. Intento no veure'l en directe perquè sempre tinc por que se li escapi un ganivet. Si em demanessin de sortir voluntari diria que no, perquè un mal dia el pot tenir qualsevol. Per compensar, també portem Olalla Prada, la vedet, i Tony las Vegas, que a part de tenir una gran veu i ser un enorme cantant, molta gent el recordarà perquè sortia a La parodia nacional. I també hi sóc jo, que no estic malament. Modèstia a part.

--Si el posem al mateix paquet que altres fins estilistes de l'humor ibèric, des d'Ozores fins a Martínez Soria, ¿l'ofendríem?

--Tot està inventat i qui es pensi el contrari comet un gravíssim error. La vida ja el posarà al seu lloc. Aquí ens n'anem a Nova York per amanir-ho amb balls i música americana i propiciar els esquetxos a costa del meu personatge.

--¿No resulta molt agosarat, arriscar-se amb una revista en un moment de franca decadència per a les varietats?

--El problema és que moure tanta gent és car i els programadors s'hi miren molt. A banda d'això, jo no crec que la revista sigui un gènere moribund ni passat de moda. Ens hem modernitzat, des del vestuari als equips tècnics i, naturalment, les artistes, que no són aquelles vedets tronades que s'arrossegaven pels escenaris de places de tercera i que hem vist en moltes pel.lícules.

--¿Quan neix el personatge de Marianico el Corto?

--El dia del meu aniversari del 1982 vaig trucar a un programa de Radio Saragossa demanant-los que em posessin uns acudits. El locutor em va preguntar si m'animava a explicar-ne algun. Ho vaig fer i sembla que va agradar: l'endemà em va proposar un espai diari. Al segon dia li vaig haver de posar nom al personatge, i així va sortir Marianico, en record el meu avi...

--...I el Corto, pel seu 1,60 metres. ¡I pensar que fins aleshores havia fet de guàrdia jurat! ¿Com s'hi atrevia?

--Si passava alguna cosa, tenia la consigna de trucar a la policia i desentendre-me'n. Era una empresa de forns i plaques de cuina, i la prioritat sembla que la tenien clara.

--Amb tants de clubs de comediants, monologuistes i contadors d'acudits, ¿com és que s'hi prodiga tan poc, vostè, a la televisió?

--Perquè funciona per cicles, i fins que va començar El club del chiste a Antena 3 i Al ataque, a Telecinco, els espais d'humor havien desaparegut de la graella. Tot eren realities i vísceres. Ara sembla que tornen, però s'ha de deixar pas a les noves generacions. De totes formes, la setmana passada vaig compartir un 3Club del chiste VIP amb Manuel Fraga...

¿I com ho va fer, don Manuel?

--El seu problema és l'edat i el ritme, i no ho va fer malament. Va explicar-ne un de sueques. Més o menys feria així: "Era una sueca que prenia el sol en una platja espanyola, i un guàrdia civil se li acosta i li diu: 'Se- nyoreta, aquí estan prohibits els banyadors de dues peces'. I va ella i li respon: '¿I quina vol que em tregui?"

--Els monologuistes, ¿han expulsat dels platós televisius els humoristes de la vella escola?

--A veure si ens entenem: al final, un monologuista és un paio que surt a l'escenari i s'ho fa tot sol, sense interactuar ni amb el públic ni amb altres actors. És el que he fet jo bona part de la meva carrera: actuar sol. No crec que se'm pugui descriure simplement com un senyor que explica acudits; explico històries amb un fil argumental, i sí que hi intercalo algun acudit, cops d'efecte, perquè el públic no s'avorreixi.

--Si el posem en un altre sac, ara amb Moncho Borrajo, els germans Calatrava, Pajares, Barragán... ¿a qui troba a faltar?

--Tants companys que han desaparegut, des d'Eugenio, Gila i Tip y Coll fins a Don Pío i Félix el Maño...

--Woody Allen deia que la comèdia és tragèdia més temps. ¿Ho subscriu?

--Absolutament. Un es pot riure de tot, sempre que hagi passat el temps suficient. El més curiós és que cada vegada cal que passi menys temps perquè qualsevol tema sigui susceptible de ser passat pel sedàs de l'humor. Els acudits sobre les torres bessones van començar a circular el mateix 11-S.

--¿Quin personatge dels molts amb qui ha compartit plató l'ha impactat especialment?

--La sorpresa més gran me la vaig endur amb Lola Flores. Em va dir: "Marianico, quan facis el programa no parlis tan de pressa que no entenc res i m'ho han de traduir tot". Em va deixar de pedra que una persona com ella em seguís per televisió.

[email protected]



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT