• El teatre Bolxoi i els ballets folklòrics, Eisenstein i el cine actual, a la Setmana Russa

Exòtica? ¿Visionària? ¿Grandiloqüent? ¿Oportunista? ¿Irrepetible? ¿Quin és l'adjectiu que millor li escau la flamant Setmana Cultural Russa? La resposta la tindrem a partir del 17 de febrer, quan començarà oficialment aquesta inèdita i ambiciosa mostra del bo i millor de les arts escèniques (i cinematogràfiques) del gegant eslau que s'han tret de la màniga el govern de la Federació Russa i el ministeri de Cultura. Ells hi aporten el gros del pressupost, 400.000 euros entre caixets i desplaçaments; nosaltres assumirem l'allotjament del centenar d'artistes que integraran la delegació eslava així com la promoció del cartell. Un pessic que pujarà a prop de 60.000 euros. Perquè ens en fem una idea: dues terceres parts de la bossa que el departament reparteix cada curs entre les entitats del país en concepte de subvenció cultural.

El ministre Albert Esteve ho va vendre ahir com una opotunitat única de portar a casa un elenc de manifestacions culturals de disciplines diverses –ballets clàssic i dansa tradicional, cant coral, música clàssica, lírica, pintura i cine– totes elles de primeríssim nivell. I si hem de jutjar pels noms de procedència dels artistes –amb els teatres Bolxoi i Mariinski com a caps de cartell– convindrem que és hora de començar a salivar. Especialment perquè tots, absolutament tots els espectacles seran d'entrada lliure, des de la Gran gala d'obertura que tindrà lloc el 17 de febrer al Centre de Congressos de a capital –amb un tastet de totes les propostes que se succeiran durant la Setmana– fins al concert de comiat, una vetllada d'orgue, veu i trompeta que tindrà lloc el 21 de febrer a l'església de Sant Esteve. Les entrades, per cert, seran nominals i numerades, i es podran retirar a partir d'aquest dijous bé al portal web de MoraBanc, bé físicament a l'Oficina Nacional de Turisme a la capital, a l'oficina de Turisme d'Ordino, i al Punt d'informació de la Setmana que s'instal·larà a la planta baixa d'Illa Carlemany –impossible perdre-se'l: us hi rebrà una original matrioxka gegant, símbol de la Setmana. I una advertència: els interessats a assistir a la Gala d'obertura han de saber que en atenció als convidats –o amfitrions, perquè en aquest cas no se sap ben bé qui fa de què– s'hi exigirà un codi de vestuari. Ras i curt: els senyors, de negre; les senyores, vestit de nit. Vaja, com si haguéssim d'anar a una vetllada de la Temporada de Música i Dansa. Ni més ni menys.

La Setmana Russa tindrà una bona pila de noms propis. I per sobre de tots, el del cineasta Serguei Eisentestein –sí, el del Cuirassat Potemkin– de qui no es projectarà, però, cap pel·lícula sinó que s'exposarà a Illa Carlemany una col·lecció de dibuixos cal suposar que originals, però ja veurem. Sí que hi haurà cine: cinc pel·lícules de directors contemporanis com ara Andrei Kavun, Alena Semenova, Levan Gabriadze i Olga Subotina, cada tarda a partir de les 19 hores, excepte el diumenge, a migdia El problema és que, com acostuma a passar amb els artistes russos, sonen més els col·lectius que les individualitats. Molt més. El Bolxoi de Moscou i el Mariinski de Sant Petersburg, per entendre'ns, que el reguitzell d'estrelles d'aquests dos teatres que ens visitaran, i entre els quals hi ha –perquè comencin a familiaritzar-s'hi– ballarins com ara Anna Xerbakova, Nina Golskaia, Oksana Bondareva i Vicctor Lebedev. A banda de la gala inaugural, hi haurà una segona vetllada de ballet clàssic, i només clàssic, aquesta vegada: el 19 de febrer a l'Auditori Claror lauredià. Perquè un dels... ¿encerts? de la Setmana és aquest lloable afany descentralitzador, amb parades a la capital i Escaldes, Sant Julià i també Ordino. Caldrà veure si el públic local, tan reticent a agafar el cotxe i canviar de parròquia, respon a les funcions programades fora de la vall central.

L'oferta estricatment musical es concentrarà en el tram final de la Setmana: el 18 de febrer, amb el cor, ballet i orquestra Pyatnitsky, històrica formació de música tradicional fundada el 1910 –¡encara regnava el tsar Nicolàs!– que es va acabar convertint en un dels grans ambaixadors artístics de la Rússia soviètica. No són els Cors de l'Exèrcit Roig, és veritat, però probabolement és el més semblant que mai tindrem per aquest racó de món. Serà una altra vegada al Centre de Congressos. La segona cita musical serà el 20 de febrer a l'Auditori Nacional, amb el Concert de mestres. Uns mestres de qui, tot sigiu dit, costa déu i ajuda trobar referències per Internet. Però aquesta pèssima promoció és un altre dels mals habituals dels artistes russos que es deixen caure per aquí. I per acabar, vetllada d'orgue, veu i trompeta, l'endemà a la parroquial de la capital i amb l'organista Lyudmila Golub com a gran protagonista.

El cas és que la Setmana Cultural forma part d'aquesta fal·lera russa que els últims temps ens ha entrat a tots, i que no deixa de tenir un cert regust berlanguià –per Bienvenido Mr. Marshall, ¿se'n recorden? Pel que diu el ministre Albert, sembla que el destinatari d'aquesta iniciativa és, però, el públic de casa més que no el turista rus –se n'esperen 1.500 a finals de mes. Un client, el rus, que d'altra banda tampoc va respondre com s'esperava a la vetllada flamenca que va programar al gener la Temporada de Música i Dansa, i que tampoc està clar que recorri milers de quilòmetres per venir a veure a Andorra el que pot veure qualsevol dia a casa. Que l'ànima eslava és un misteri, ja se sap. El que sí que està clar –ho va advertir ahir el ministre– és que és ara o mai. Molt difícilment –va dir– hi haurà una segona Setmana Russa. I de franc. Així que millor aprofitar-ho.

Per a més informació consulti l'edició en paper.